Arxiu d'etiquetes: juristes

Gómez de la Serna i Tully, Pere

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 21 febrer 1806 – Madrid, 12 desembre 1871)

Jurista i polític. Afiliat a la política liberal d’Espartero, fou governador de Guadalajara (1836) i de Biscaia (1840). Diputat per Sòria, el 1843 ocupà el ministeri de la Governació i hagué d’emigrar amb Espartero a Anglaterra, on redactà la famosa protesta del regent.

Tornà a Espanya i fou ministre de Gràcia i Justícia en el gabinet Rivas (1854), membre de l’Academia de la Historia i president del Tribunal Suprem.

Fou un dels principals redactors de la llei d’enjudiciament civil i va escriure diverses obres jurídiques.

Gómez d’Aranda i Serrano, Lluís

Deixa un comentari

(Alacant, 17 març 1916 – Madrid, 4 gener 2004)

Jurista i escriptor. Doctor en dret i en ciències polítiques i econòmiques. Ha obtingut premis importants de caràcter oficial.

És autor de les obres titulades El sentido poético de la Edad Media en las leyendas de Bécquer (1940), La seguridad social en el campo (1953), Capitalismo y comunismo en el mundo actual (1954), Permanencia de la doctrina de José Antonio y llamamiento a la nueva generación (1957), Unidad y diversidad de los hombres de España (1961), El espíritu de Teresa en la crisis del mundo entero (1964) i El tema de las ideologías (1966).

Gispert -magistrats-

Deixa un comentari

Onofre de Gispert i Boix  (Catalunya Nord, segle XVIII – Perpinyà, 1757)  Magistrat. Pare de:

Antoni de Gispert  (Rosselló, segle XVIII – Perpinyà, vers 1790)  Magistrat. Pare de:

Josep de Gispert i Dulçat  (Rosselló, segle XVIII – segle XIX)  Magistrat. Fou president de la cort criminal de Perpinyà. Empresonat per la revolució (1793), fou alliberat en caure Robespierre (1794) i recuperà el càrrec. Escriví un Essai sur l’évidence… i unes Observations sur la logique (1807).

Gisbert i Vilaplana, Jordi

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)

Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.

Publicà una obra de dret canònic.

Ginard, Onofre Bartomeu

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI – segle XVII)

Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.

El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.

Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

Gilart, Isidre Aparici *

Deixa un comentari

Veure> Isidor Aparici i Gilart  (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).

Gil i Osorio, Ramon

Deixa un comentari

(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)

Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.

Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).

Giginta i Mestre, Francesc

2 Respostes

(Perpinyà, segle XVI – 1569)

Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.

Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).

Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:

Giginta, Francesc -varis-

2 Respostes

Francesc Giginta  (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453)  Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522)  Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.

Francesc Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).

Garcia i Domènech, Joaquim

Deixa un comentari

(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)

Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.

És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.