(Alcoi, Alcoià, 1783 – 1861)
Jurisconsult. Ocupà la càtedra de filosofia al Seminari de Múrcia. Fou diputat a Corts i governador civil d’Albacete.
Publicà una obra de dret canònic.
Gisbert i Vilaplana, Jordi
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: juristes
Ginard, Onofre Bartomeu
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d’advocat fiscal i patrimonial i d’oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana.
El rei el nomenà regent del Consell d’Aragó, però morí abans d’ocupar aquest càrrec.
Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l’any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).
Gilart, Isidre Aparici *
Veure> Isidor Aparici i Gilart (jurista i eclesiàstic valencià, 1633-1711).
Gil i Osorio, Ramon
(Villena, Alt Vinalopó, 6 agost 1813 – Madrid, 16 novembre 1880)
Jurisconsult i polític. Destacà professionalment com a fiscal.
Fou diputat del partit moderat i sots-secretari del ministeri de gràcia i justícia (1857).
Giginta i Mestre, Francesc
(Perpinyà, segle XVI – 1569)
Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.
Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).
Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:
- Antoni de Giginta i d’Oms (Perpinyà, segle XVI – 1578) Conseller de la universitat de Perpinyà.
- Onofre de Giginta i d’Oms (Perpinyà, segle XVI – Sant Martí del Canigó, Conflent, 1594) Religiós. Fou abat de Sant Martí del Canigó (1577-94).
Giginta, Francesc -varis-
Francesc Giginta (Ribesaltes, Rosselló, segle XV – Rosselló, 1453) Doctor en dret i polític. Diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV el Magnànim (1414). Fou jutge del domini reial per la reina Maria de Castella (1432), però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i fou reintegrat el 1448. Pare de:
Francesc Giginta (Rosselló, segle XV – Perpinyà, 1522) Doctor en dret (1452). Fill de l’anterior. Fou conseller de la Universitat de Perpinyà (1488) i professor de dret (1491). Fou pare de Francesc Giginta i Mestre.
Francesc Giginta (Rosselló, segle XVI) Religiós. Fou abat del monestir d’Amer (1536-79).
Garcia i Domènech, Joaquim
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)
Jurista. Pertanyia a les Acadèmies de Jurisprudència i de Dret Espanyol. Residí a Madrid.
És autor de memòries publicades el 1803 i 1813.
Gamundí i Penya, Joan
(Deià, Mallorca, 1791 – Palma de Mallorca, 22 abril 1842)
Doctor en dret i franciscà. L’any 1821 s’exclaustrà. Fou nomenat rector del seminari de Palma i també de la Universitat de Mallorca durant els sis anys de la darrera restauració (1840-42).
D’idees liberals, formà part de la comissió encarregada de recollir els llibres i objectes artístics dels convents desamortitzats, que formaren el primer fons de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca i que ell ordenà.
Publicà algunes obres didàctiques gramaticals.
Gallego, Joan
(Catalunya, segle XVIII)
Jurisconsult. És autor d’un Responsum in causa sindicatus.
Gadea i Orozco, Vicent
(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)
Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.
El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Fou senador per València (1899-1904).
Dades dels Països Catalans 