(o Santa Maria de Siscar, ort trad: Ciscar) Poble (594 m alt) de l’antic municipi de Calladrons, a la dreta del riu de Queixigar, a l’est del municipi.
L’església parroquial és dedicada a Sant Miquel; havia estat donada pels bisbes de Roda als hospitalers, que el 1159 havien constituït ja la comanda de Siscar, que passà al gran priorat de Catalunya, en crear-se aquesta demarcació el 1319. El 1425 fou unida a la comanda de Susterris.
(Eivissa, segle XIII – segle XIX)
Un dels quartons en què era dividida l’illa. En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona (i aixó explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut).
Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab. N’era el centre Santa Eulària des Riu.
Antic castell, que corona la muntanya de Santa Àgueda (264 m alt), cim culminant dels terrenys devonians a ponent del Toro.
Fou una de les principals fortificacions musulmanes de Menorca (amb el nom de Sen Ageinz) i esdevingué el darrer reducte militar de la resistència a la conquesta d’Alfons II de Catalunya del 1287; hi foren fets presoners el moixerif i els seus guerrers sarraïns.
Al mateix segle XIII esdevingué centre d’una de les quatre universitats en què fou dividida l’illa (universitat del Castell de Santa Àgueda) fins a la formació del nucli des Mercadal (encara anomenat per molts anys universitat des Mercadal i del castell de Santa Àgueda); el 1713, i definitivament el 1840, passà a formar part del nou municipi de Ferreries.
Es conserven restes d’una antiga calçada romana i part de les muralles de l’antic castell, però el turó fou coronat posteriorment pel santuari de Santa Àgueda, on acudien dones lactants amb pregàries i ex-vots.
L’església ha estat transformada modernament en casa de pagès, i conserva una magnífica creu de terme.
(Catalunya, segle XIV)
(o de Sant Martí Sarroca) Denominació emprada a mitjan segle XIV pels So com a substitutiu del vescomtat d’Évol.
Barri popular de la ciutat, a ponent del nucli urbà, fora de l’antic recinte emmurallat, davant el portal de Sant Martí (pel qual Carles V féu l’entrada solemne a la vila el 1538).
Sorgí a l’indret de la casa procura o priorat de Sant Martí, dependent de Sant Miquel de Cuixà, que fou venut el 1266 als mercedaris de Perpinyà (que s’havien establert al seu costat el 1228), els quals construïren, a la fi del segle XIII i començament del XIV, l’església gòtica amb dos arcs de diafragma i coberta de fusta.
El raval es formà al seu voltant durant el segle XIX amb l’establiment de traginers i carreters, magatzems de vi, menestrals i habitatges d’obrers; hom hi instal·là l’asil de vells, la fàbrica de gas i altres indústries i el nou cementiri de Sant Martí.
Modernament, envaint les antigues hortes que envoltaven el raval, hom hi ha bastit un nou cementiri (el de l’Oest), un nou asil de vells, l’hospici de la Misericòrdia i l’institut del Bonsocors.
(Rosselló, segle XVII – )
Jurisdicció senyorial adquirida el 1650 per Antoni de Generes i Hitié (mort el 1670). Li fou confiscada el 1653 i donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar, però la recuperà més tard.
Passà per enllaç als Despàs, marquesos de Sant Marçal.
(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506.
El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Làcon.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó (mort després 1535).
(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.
Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.
Nom antic del terçó de Marcatòsa.
Dades dels Països Catalans 