(Catalunya, segle XV – )
Jurisdicció senyorial, centrada en el castell de Lés, concedida el 1478 a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan.
Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Bossost.
Comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes.
(Grècia, segle XIV)
(cat: la Cardaniza) Jurisdicció feudal de Beòcia, ducat d’Atenes. Pertangué el segle XIV a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi (o Atalandi), i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia.
(Grècia, segle XIV)
(cat: de la Caprena) Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV a Pere Ballester, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronca.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici (en català el Patriau).
(Catalunya, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial constituïda el 1313, que va pertànyer als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (segle XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).
(Catalunya, segle XIX)
Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.
(Sicília, Itàlia)
Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.
El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.
(Provença, França)
Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida de Forcalquier, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V de Forcalquier), fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier.
El 1193 el comte Guillem VI de Forcalquier accedí a casar la seva néta i hereva Garsenda amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó.
Morts Guillem III i Alfons II de Provença el mateix any (1209), els comtat de Provença i de Forcalquier s’uniren definitivament en el fill d’Alfons i Garsenda, Ramon Berenguer V de Provença.
(Occitània, segle XIII – 1607)
Territori. El comte Roger Bernat II de Foix es casà amb Ermessenda de Castellbó, a la mort de la qual (1230) s’incorporà al vescomtat de Castellbó, que havia de servir als comtes de Foix per intervenir en la política catalana.
Fins a Joan I de Foix (1410-36), en que la política dels Foix, desposseïts ja de les terres catalanes en temps de Martí I l’Humà, estigué sota l’òrbita francesa i el 1607 el casal s’incorporà al regne de França en esdevenir el seu titular Enric, rei de França amb el nom d’Enric IV de Borbó.
Dades dels Països Catalans 