Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida, la qual, al llarg d’enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d’Albalat.
Beneixida, baronia de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions
Benedrís, baronia de
(Bicorb, Canal de Navarrés, segle XIV – )
Jurisdicció feudal que comprenia el lloc de Benedris, la qual, prèvia facultat reial, restà vinculada des del 1302 a Lluís de Castellar de Vilanova i a la seva muller, Francesca Joana Carròs.
Passà als Castellví i als Muguiro, comtes de Muguiro.
Mont-roig de Tastavins (Matarranya)
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)
(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.
L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.
La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.
Montesquiu d’Albera (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 17,06 km2, 250 m alt, 1.195 hab (2012)
(fr: Montesquieu des Albères) Situat al límit amb el Vallespir, estès des de la riba dreta del Tec fins a la serra de l’Albera (puig de Sant Cristau, l’antic Montesquiu, 1.015 m alt), que accidenta el sector sud del terme, cobert de bosc d’alzines, que està força delmat pels incendis, i per pasturatges.
La vida econòmica del municipi es limita a l’agricultura de secà, amb predomini de la vinya, destinat a la producció de vi corrent, vi de qualitat i vins d’aperitiu, i llegums; al regadiu, situat a la plana al·luvial propera al riu, regada pel canal de l’Albera, s’hi conreen arbres fruiters (presseguers i albercoquers, sobretot). Hi ha ramaderia (molt migrada).
El poble es a la dreta del torrent de Sant Cristau, al peu del vessant meridional del puig de Sant Cristau, que havia estat coronat pel castell de Sant Cristau o d’Albera, centre de la baronia de Montesquiu.
Dins el terme hi ha el mas i antic santuari d’Agullons (o dels Agullons).
Montesa (Costera)
Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)
A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.
La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.
La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.
Enllaç web: Ajuntament
Maella (Matarranya)
Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 174,88 km2, 121 m alt, 1.958 hab (2014)
Situat al límit amb la Terra Alta. entre les conques del riu d’Algars i el Guadalop i travessat pel Matarranya, prop del pic de Pontorrelles, al nord-oest de Gandesa. La vegetació natural és una màquia de garric i arçot, sovint degradada.
Agricultura de regadiu, alimentat amb aigua del Matarranya mitjançant diverses sèquies, que es dedica als conreus d’hortalisses; al secà hi ha conreus mediterranis, amb predomini de cereals, oliveres i vinya. Antigament era important la ramaderia de llana, avui discreta, i en canvi la cria de bestiar (porcí i aviram) en granges tendeix a augmentar. Cal esmentar la indústria derivada de l’agricultura, principalment l’elaboració d’oli. Àrea comercial de Gandesa.
La vila, situat a l’esquerra del Matarranya, conserva part de les muralles i destaquen el castell de Maella, de notables proporcions, l’església parroquial de Sant Esteve, amb elements romànics i gòtics, l’edifici de l’antiga llotja, restaurada, i la casa de la vila, que té una torre amb un rellotge i una capella.
Fou el centre de la comanda de Maella, i el centre de la baronia i després ducat d’Almassà. Durant la primera guerra carlina hi va tenir lloc la famosa acció de Maella (1838), en la qual fou derrotat per les tropes de Cabrera l’exèrcit liberal comandat pel mariscal Ramón Pardiñas, que morí a la batalla juntament amb més de mil morts.
El terme comprèn el poble de Vilanova d’Almassà, on hi ha l’antic monestir de Santa Susanna de la Trapa.
Baronies, les *
Altre nom de la baronia d’Alberic.
Fraga (Baix Cinca)
Municipi i capital de la comarca del Baix Cinca (Franja de Ponent): 437,64 km2, 118 m alt, 14.926 hab (2014)
Estès per una ampla zona de la vall del Cinca, des dels altiplans occidentals del Segrià fins al sector oriental dels Monegres, en terres aragoneses. Al terme hi ha grans extensions de bosc i pastures.
ECONOMIA.- Hi abunden també els conreus de secà (cereals -ordi, civada i blat-), i el regadiu (arbres fruiters -pereres, pomeres i presseguers-, blat de moro, farratge i hortalisses) que és alimentat pel canal d’Aragó i Catalunya. Vers el 1950 desaparegueren les famoses figues de Fraga, seques, de tradició morisca. La ramaderia de llana i algunes activitats industrials agropecuàries (pinsos, molins d’oli i farineres) i de materials per a la construcció completen l’oferta econòmica del municipi, afavorit per la seva privilegiada situació en les comunicacions entre Barcelona i la Meseta peninsular.
LA CIUTAT.- D’origen pre-romà, s’estén a banda i banda del Cinca, el nucli antic en un turó coronat per l’església de Sant Miquel, fortificada al segle XIX. Cal esmentar-ne l’església parroquial de Sant Pere (d’origen romànic amb campanar mudèjar), i alguns edificis, com la casa Junqueres (amb portal renaixentista).
Dins el terme hi ha, a més, el poble de Miralsot, els antics llocs de Cardell i Buriat, els despoblats dels Arcs, l’Atxon, Mont-ral, Torreblanca, Canals i Viriol i l’antiga torre de l’Almúnia dels Templers.
HISTÒRIA.- Hi ha abundància de restes prehistòriques i de l’Edat de Ferro, i també de poblats ibèrics i romans. Capital d’un emirat independent, fou conquerida temporalment pels aragonesos (1083); tanmateix, poc temps després passà a ésser domini dels sarraïns de Saragossa. El 1134 Alfons I d’Aragó intentà de conquerir-la, però fou derrotat. Ramon Berenguer IV de Barcelona la reconquerí l’any 1149, esdevingué senyoria en part dels Montcada i en part dels templers (baronia de Fraga), i Jaume I el Conqueridor li atorgà el Fur d’Osca (1240). El 1709 Felip V de Borbó li concedí el títol de ciutat amb els atributs de fiel i vencedora en agraïment al fet d’haver-li estada fidel durant la guerra de Successió, i perquè era una ciutat fronterera entre Aragó i Catalunya, hi creà una duana interior d’aranzels (1742).
Favara de Matarranya (Matarranya)
Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 101,63 km2, 240 m alt, 1.231 hab (2014)
A la zona de parla catalana de l’Aragó i estès a banda i banda de les conques baixes del Matarranya i del riu d’Algars, poc abans de la seva confluència a Nonasp. Gairebé la meitat del terme és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu, al fons de les valls dels dos rius (oliveres, cereals, hortalisses i vinya) i de secà (oliveres, cereals, ametllers i vinya). La ramaderia (ovina, cabrum i porcina) hi té importància, hi ha apicultura i avicultura. Hom explota jaciments de guix. La indústria adobera hi ha tingut un cert desenvolupament i també n’hi ha d’alimentària -molins d’oli-, d’adobs i tèxtil. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba al peu de l’ermita de Santa Bàrbara i de les ruïnes de l’antic castell de Favara; s’hi destaca l’església parroquial fortificada de Sant Joan, gòtica del segle XVII.
Dins el terme hi ha el barri de l’estació de Favara, el despoblat de Vallbona i el sepulcre romà de Favara. L’orde de Calatrava hi establí la comanda de Favara.
Enveig (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 30,52 km2, 1.231 m alt, 665 hab (2012)
(fr: Enveitg) Situat a la solana. Comprèn un sector pla a la sortida de la vall de Querol, i un sector muntanyós, al vessant meridional del Carlit dit la muntanya d’Enveig.
Grans extensions de pastures i notable activitat ramadera (bestiar boví, oví. cabrum i equí), base de l’economia tradicional. Conreus de cereals, patates i arbres fruiters. S’hi ha desenvolupat el turisme d’estiu. Hi ha certa activitat econòmica gràcies al tren groc, de via estreta, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol.
El poble es troba a l’interfluvi de les valls de Querol i del Reür, davant la muntanya de Bell-lloc; hi destaquen el casal dels Pastors, antics senyors de la varvassoria d’Enveig, i l’església parroquial de Sant Sadurní, restaurada el 1847, que conserva el primitiu absis romànic i l’altar major barroc del 1760. El poble és esmentat ja el 839.
El municipi comprèn, a més, els pobles de la Vinyola, Bena, Feners i Brangolí.
Dades dels Països Catalans 