Arxiu d'etiquetes: jesuïtes

Ponç i Maçana, Josep

(Barcelona, 1730 – Spoleto, Itàlia, 1816)

Filòsof, teòleg i canonista. Fou gran especialista en dret canònic.

Fou professor als col·legis de Cordelles de Barcelona i de Sant Bernat de Cervera. Era nomenat catedràtic de la universitat cerverina en 1766.

En ser expulsada la Companyia de Jesús hagué d’emigrar a Itàlia.

Entre les seves obres destaquen el poema llatí Ignis i els tractats Disertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae ordinationis (Bolonya, 1775), Jus canonicum juxta nativam ejus faciem (Foligno, 1794) i De antiquitatibus juris canonici secundum titulos Decretalium (Spoleto, 1807).

Pla, Joaquim

(Aldover, Baix Ebre, 6 abril 1745 – Roma, Itàlia, 11 octubre 1816)

Filòleg i jesuïta. Després de l’expulsió del seu orde, s’instal·là a Itàlia.

Fou bibliotecari a Ferrara, professor de llengua caldea a Bolonya i, més tard, director de la Biblioteca Barberini, de Roma.

És autor de les obres Interpretaciones de la lengua etrusca, Idiollion arabicum, canticum hebraicum et epigramma graecum i Vocabulario de las voces más difíciles de la antigua lengua provenzal, traducidas al idioma español, italiano y latino.

Pinyes, Baltasar

(Sanaüja, Segarra, 1527 – Lima, Perú, 29 juliol 1611)

Eclesiàstic jesuïta. Mestre en arts, el 1551 ingressà a la Companyia de Jesús.

El 1559 fou el primer rector del col·legi de Sàsser (Sardenya), fundat pel jurista Aleix Fontana, que al segle XVII esdevingué universitat. Regí el col·legi de Saragossa i en fou el primer rector.

El 1575 passà al Perú, on fou rector del col·legi de Lima i, després d’exercir com a procurador a Roma i a Madrid, fou provincial del Perú (1581-85) i prengué part en el tercer concili de Lima, el 1582.

Fundador del Seminario Real de San Martín, fou també fundador i el primer rector dels col·legis de Quito (1586) i de Santiago de Xile (1593).

Pere Claver *

Veure> Claver i Sobocano, Pere (missioner jesuïta i sant català, 1580-1654).

Peramàs, Josep Manuel

(Mataró, Maresme, 7 març 1732 – Faenza, Itàlia, 23 maig 1793)

Neohumanista. Jesuïta. El 1755 anà a evangelitzar el Paraguai.

En tornà el 1768 i s’instal·là a Itàlia. Allí escriví De vita et moribus tredecim vivorum.

Pastells i Vila, Pau

(Figueres, Alt Empordà, 3 juny 1846 – Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1932)

Religiós jesuïta. Durant divuit anys fou missioner a les illes Filipines.

Visqué bastant de temps a Sevilla, on investigà a l’Arxiu d’Índies sobre diversos aspectes de la colonització espanyola.

Publicà alguns llibres.

Pareja i Casañas, Fèlix Maria

(Barcelona, 15 desembre 1890 – Alcalà de Henares, Madrid, 25 agost 1983)

Orientalista. Jesuïta (1915) i sacerdot (1927).

Professor d’àrab a Bombai i a la universitat pontifícia gregoriana. Secretari i fundador de l’Associació Espanyola d’Orientalistes.

És autor, entre altres, del Kitäb al-satrang (Llibre dels escacs, 1935), Society and Politics in the Middle East (1969) i Islamologia (1952-54), en edicions italiana, castellana i francesa.

Palmés i Vilella, Ferran Maria

(Lleida, 11 març 1879 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 22 octubre 1963)

Jesuïta i psicòleg. Estudià filosofia i teologia al seminari de Lleida i el 1900 entrà a la Companyia de Jesús. S’ordenà de sacerdot (1912) i fou nomenat professor de psicologia (1912).

Aviat es remarcà pels escrits sobre la seva especialitat, en moltes revistes, i escriví molts articles no signats de l’Enciclopedia Espasa.

El 1925 organitzà un laboratori psicopedagògic a Sarrià i fou un dels iniciadors de la psicologia experimental a la península Ibèrica.

Expulsat de l’estat espanyol el 1932, continuà les seves recerques i el seu magisteri a Avigliana (Torí). El 1939 retornà i dirigí la Balmesiana.

Entre les seves obres principals hi ha la Psicología experimental y filosòfica (1948) i un Tractatus Psicologiae (1955).

Palau, Gabriel

(Barcelona, 22 abril 1863 – Buenos Aires, Argentina, 7 març 1939)

Sociòleg, compositor i religiós jesuïta. Afeccionat a la música des de petit, cantà a les esglésies i teatres de Barcelona i a altres pobles de Catalunya, a més de publicar diverses peces. Aviat s’interessà per qüestions religioses i polítiques i també pel periodisme.

Abans d’entrar als jesuïtes col·laborà en publicacions d’orientació carlina i propaganda catòlica com “El Correo Catalán” i “La Hormiga de Oro”, a banda de dirigir “El Crit de la Pàtria”. El 1885 entrà a la Companyia de Jesús, a Veruela, i fou ordenat de sacerdot.

El 1906 viatjà a Alemanya, Bèlgica i França per conèixer noves experiències en el camp de l’acció social catòlica. Partidari de les reformes del liberalisme econòmic i profundament antirevolucionari, el 1907 fundà a Barcelona Acció Social Popular, inspirada en el Volksverein alemany, per tal de promoure l’educació i l’acció social catòlica i assessorar-la tècnicament; tingué l’ajuda dels bisbes de Barcelona (Casañas i Laguarda) i de figures importants de la burgesia.

A partir del 1910 s’orientà més i més a promoure sindicats obrers catòlics (agrupats el 1912 en la Federació Obrera Social), i agrícoles a partir del 1913. El cardenal Casañas l’anomenà membre de la comissió directiva del Consell Diocesà de les corporacions catòliques obreres.

La independència respecte dels superiors jesuïtes amb què Palau duia la gestió de l’Acció Social Popular, i les dificultats dels sindicats obrers, econòmicament deficitaris, foren causes decisives en la seva dimissió (1916) i en el seu trasllat, el mateix any, a Buenos Aires, on continuà dedicat a l’estudi i a l’acció social.

S’hi encarregà de la càtedra de sociologia al seminari de Buenos Aires. Fou fundador d’un secretariat social i també fundà el Círculo de Estudios Sociales. L’episcopat argentí l’anomenà director del Secretariado Nacional de la Unión Popular Católica Argentina.

Remarcable conferenciant, li han publicat les conferències El problema de la eficacia de la acción social católica en las grandes ciudades (1917) i A los jóvenes. La gestación de un ideal (1917), totes dues fetes a Buenos Aires.

Escriví El católico de acción (1905), que tingué dues edicions, a més de traduccions a diverses llengües, La acción social del sacerdote. Un campo de acción (1907), Deberes sociales de la mujer en las cuestiones obreras (1910), La contrarrevolución social (1911) i Círculos y sindicatos (1935).

Orlandis i Despuig, Ramon

(Palma de Mallorca, 2 desembre 1873 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 21 febrer 1958)

Jesuïta i publicista. Germà de Pere. Fou fundador el 1925 de l’associació cristiana laica Schola Cordis Iesu i, el 1944, de la revista “Cristiandad”, de la qual fou director, i del cenacle del mateix nom, de caire integrista.