Arxiu d'etiquetes: jaciments

Roca Roja, castellot de la

Deixa un comentari

(Benifallet, Baix Ebre)

Poblat ibèric. És situat damunt d’un esperó rocós de pendents escarpats que s’alça sobre l’Ebre.

L’únic punt pel qual és accessible és protegit per una poderosa muralla, preservada fins una alçada de 5 m. L’interior del nucli, de petites dimensions, conserva restes de cases disposades a banda i banda d’un únic carrer, així com altres estructures de grans dimensions que devien formar part, probablement, d’un castell.

L’ocupació del poblat data d’entre la segona meitat del segle VI aC i el principi del segle II aC, amb reocupacions episòdiques després d’aquesta època.

Roca dels Bous

Deixa un comentari

(Camarasa, Noguera)

Jaciment del paleolític mitjà. És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai.

S’hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m2 i sense zones especialitzades.

Pedrera, la -Noguera-

(Vilanova de Meià, Noguera)

Jaciment del Cretaci inferior, al poble de Santa Maria de Meià. La seva importància ja fou destacada per Lluís Marià Vidal i Carreras, qui, el 1902, publicà una nota sobre aquest jaciment.

Des de llavors, s’han multiplicat els treballs en aquesta àrea, amb la qual cosa la llista faunística del jaciment ultrapassa les cinquanta espècies.

Les calcàries litogràfiques del Montsec es dipositaren en unes llacunes costaneres que ocasionalment mantenien contactes amb la mar. Entre la fauna de la Pedrera, s’hi troben diferents espècies de peixos i una variada fauna d’insectes i aranyes.

Entre els vertebrats, destaca la presència de tres espècies de granotes, dos llargandaixos primitius i un cocodril de mig metre de llargada. Destaca també la troballa de diverses restes d’aus fòssils.

Olèrdola, ruïnes d’

(Olèrdola, Alt Penedès)

Conjunt de jaciments (358 m alt) amb ruïnes d’una població preromana, sobre la qual fou bastit l’any 913 un castell, conegut amb el nom de castell de Viladellops, que fou restaurat el 987 pel comte Borrell, i una església dedicada a sant Miquel, d’estil romànic (segle XII), que conserva elements mossàrabs del primitiu temple del 992.

De l’època preromana es conserven les ruïnes de les fortificacions i els graners oberts dins la roca, que es creu que són d’origen grec. S’hi han trobat monedes ibèriques i restes de ceràmica romana.

Hi ha també moltes sepultures antropomòrfiques excavades a les roques i orientades cap a l’est (fet que fa suposar que eren visigòtiques), de difícil datació.

Mont-ral, jaciment de

(Mont-ral, Alt Camp)

Jaciment del Triàsic mitjà. Juntament amb el jaciment d’Alcover (Alt Camp) correspon a unes sorres molt fines que es dipositaven en un ambient de tipus lagoon, és a dir, llacunes costaneres que periòdicament eren envaïdes per l’aigua salada.

Al fons d’aquestes llacunes, en condicions anaeròbies, anaven a parar les restes dels nombrosos organismes que hi vivien al voltant, que d’aquesta manera han quedat preservats en forma de delicats motlles.

A Mont-ral i Alcover hi és representada una abundant fauna que inclou rèptils marins (notosaures), peixos del grup del celacant (Alcoveria) i de l’esturió, antròpodes primitius de la superfamília dels limuloïdeus i, fins i tot, organismes de cos tou com les holotúries (o cogombres de mar).

Mèdol, el

(Tarragona, Tarragonès)

Antiga pedrera, prop de la costa, davant la punta de la Móra, a les terres del mas del Mèdol, a l’antic terme de Tamarit, explotada en època romana.

El clot té uns 100 m de llargària per 50 m d’amplària; al centre s’alça una agulla de pedra no excavada com a testimoniatge.

Situat en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionat per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural.

Mas Castellar, jaciment del

(Pontós, Alt Empordà)

Assentament ibèric. És un dels nuclis ibèrics més intensament estudiats de Catalunya.

Situat damunt d’una plataforma de poca altitud, durant el segle V aC hi existí un petit assentament fortificat d’uns 10.000 m², que protegia un extens camp de sitges. Aquest habitat fou substituït al segle IV aC per un petit assentament rural (uns 2.000 m²) de traçat regular.

La presència de nombroses sitges indica també en aquesta fase el caràcter agrícola de l’assentament. A més, s’hi ha documentat un taller metal·lúrgic i una capella dotada d’un altar.

bòbila Madurell (Vallès Occidental)

Madurell, bòbila

(Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental)

Jaciment arqueològic. S’hi han documentat nombroses estructures, excavades en una superfície d’unes 27 ha, sobretot sitges i sepulcres, la major part dels quals corresponen al període neolític.

També s’hi han localitzat algunes estructures datables del neolític final, de l’edat del bronze i la primera edat del ferro.

Aquesta llarga ocupació sembla testimoniar la persistència, durant una gran part de la prehistòria recent de la zona, de formes de vida i d’economia molt similars, probablement fonamentades en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Incarcal

Deixa un comentari

(Crespià, Pla de l’Estany)

Jaciment paleontològic, del Plistocè inferior, ric en material ossi localitzat dins d’antigues dolines reblertes d’argiles.

La fauna trobada és representada per l’elefant meridional, l’hipopòtam, cérvols megaceront i el cavall. Aquests organismes eren depredats per la hiena de musell curt i pel feli de dents de sabre característic del Pliocè.

Aquestes mateixes faunes foren trobades a Venta Micena (Granada), Cueva Victoria (Múrcia) i Cal Guardiola (Terrassa).

Illa d’en Reixac, jaciment de l’

Deixa un comentari

(Ullastret, Baix Empordà)

Poblat ibèric, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.

El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.

Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.

La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.

Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.