(ant: Espígol Gros) Antiga quadra, travessada pel canal d’Urgell, situada al nord-est del poble; és esmentada ja el 1076, formant part del comtat d’Urgell.
Damunt el turó que centra la quadra hi ha les restes d’un antic poble ibèric.
Veure> Carreres, bora gran d’en (cova amb jaciment paleolític).
Veure> Toixoneres (poblat dels ibers).
Veure> abric Romaní (jaciment i balma del congost de Capellades).
(Serinyà, Pla de l’Estany)
Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecte original.
Està dividida en dues sales, l’entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l’inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d’uns 15.000 anys.
Posteriorment, durant el neolític i l’edat del bronze, la cova fou utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d’enterrament.
(Calafell, Baix Penedès)
Vil·la romana, situada a la partida de Vilarenc.
Fou un nucli residencial i d’explotació agrícola fundat al final del segle I aC damunt d’un jaciment ibèric. Les restes més ben conegudes corresponen a dos edificis termals, un dels quals és datat del segle I dC i l’altre del II dC.
També hi ha evidències d’una producció d’àmfores de vi, la qual cosa fa pensar que la viticultura i el comerç de vi hi foren una de les activitats econòmiques primordials durant el segle I.
Fou abandonada a la primera meitat del segle III.
(Ulldecona, Montsià)
(o abrics de l’Ermita) Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.
Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.
Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.
Enllaç web: abrics de l’Ermita
(Ullastret, Baix Empordà)
Poblat o ciutat pre-romana, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l’illa d’En Reixac. És el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. El jaciment constitueix una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
Cal destacar que el complex és excepcional, tant per les dimensions com per l’estat de conservació, i la informació que ha proporcionat sobre les formes de vida dels ibers ha estat fonamental en el coneixement d’aquesta antiga cultura. S’hi conserven les restes de la muralla de carreus i torres quadrangulars. Hi han estat trobades importants restes de ceràmica ibèrica i hel·lenística (s IV aC).
El 2012, la Generalitat inicià el procediment per a declarar-ne la zona Bé cultural d’interès nacional.
Enllaç web: Ullastret
(Sant Martí de Llémena, Gironès)
Jaciment de l’Edat del Bronze, situat en una cova natural prop de Llorà.
Estigué habitada des del neolític, i s’hi ha trobat restes d’aquell període, de l’edat del Bronze final, de l’edat del Ferro i també ibèriques.
(Lleida, Segrià)
Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.
De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.
Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.
Dades dels Països Catalans 