Arxiu d'etiquetes: jaciments

Alaior (Menorca)

Municipi de Menorca (Illes Balears): 109,9 km2, 132 m alt, 9.162 hab (2014)

Situat entre els termes de Maó i d’es Mercadal i la costa de migjorn.

L’agricultura, bàsicament de secà, ocupa dues terceres parts del territori, la resta són pinedes i alzinars. La principal activitat econòmica del municipi és, però, amb l’explotació turística del sector de Marina (sobretot cala en Porter), la indústria del calçat, i també la bijuteria, els formatges i la licoreria.

El nucli antic de la ciutat es troba damunt un turó, al voltant de l’església arxiprestal de Santa Eulàlia. Després del terratrèmol del 1654 es van construir de nou l’església parroquial, amb estil gòtic, el convent franciscà de Sant Dídac i l’antic hospital. La part vella conserva, a més, moltes cases particulars construïdes als segles XVII i XVIII.

Dins el terme es troba l’antiga església de Sant Llorenç de Binixems, i també les estacions prehistòriques de Torralba, de sa Torre d’en Gaumés, d’Alcaidus, de Rafalrubí i de Calescoves, a més de la basílica paleocristiana de son Bou.

Enllaç web: Ajuntament

Aiora (Vall de Cofrents)

Municipi i capital de la comarca de la Vall de Cofrents (País Valencià): 446,6 km2, 641 m alt, 5.359 hab (2014)

(cast: Ayora) Un dels més extensos de la zona de llengua castellana del País Valencià,  situat a l’anomenada foia d’Aiora, la qual és drenada per una gran quantitat de rambles i barrancs. A la part muntanyosa abunden les pinedes i les pastures.

L’agricultura de secà, on dominen  els cereals i l’olivera, la ramaderia ovina i cabruna, la cria d’animals de granja i l’apicultura, constitueixen les principals activitats econòmiques del municipi.

El poble conserva restes d’un antic castell, prop del qual es troba l’antiga església parroquial. La nova església de Santa Maria, acabada de construir el 1628, és d’estil renaixentista.

Dins el terme municipal, que comprèn el llogaret de San Benito i alguns caserius, es troben les pintures rupestres de La Tortosilla i les de l’abric d’El Sordo. A la serra d’El Mugrón hi ha les restes de l’antic poblat.

Aigua Dolça, dolmen de s’

(Artà, Mallorca Llevant)

Dolmen situat a la colònia de Sant Pere d’Artà, a pocs metres del mar. Juntament amb el de son Bauló, és l’únic monument d’aquest tipus conegut a Mallorca, i el que millor a conservat les restes d’enterraments.

La cambra funerària (3,60 m x 2,9 m) és formada per lloses verticals i coberta per un túmul delimitat per un cercle de lloses de 6,75 m de diàmetre. Un corredor d’1,65 m de longitud dóna accés a la porta de la cambra, a l’interior de la qual es trobaren les restes de vuit individus concentrades al fons, mentre que a la meitat anterior hi havia les ofrenes funeràries.

Les datacions amb radiocarboni permeten situar l’ús del monument entre el 1750 aC i el 1600 aC aproximadament.

Abelles, turó de ses

(Calvià, Mallorca Tramuntana)

Poblat del període talaiòtic final. Situat damunt d’un petit turó (10-12 m alt), prop de la cala de Santa Ponça, de superfície plana i d’uns 1.800 m2, al costat d’una antiga maresma.

Les construccions excavades, sovint de planta absidal o aproximadament ovalada, formen un conjunt compacte al voltant de tres grans espais centrals i constitueixen, de fet, un sol edifici de grans dimensions.

Des de l’inici de les excavacions, el 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’importació, sobretot d’origen púnico-ebusità i itàlic, cosa que fa pensar què fou un lloc d’intercanvi ocupat entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC.

Vallès, necròpolis de Can

(el Bruc, Anoia)

Necròpolis neolítica de sepulcres de fossa.

Tuta, serrat de la

(Llobera, Solsonès)

Serra del municipi, on hi ha un important jaciment del Bronze Antic i Mitjà.

Tomba del Moro, dolmen de la

(Navàs, Bages)

Monument funerari dolmènic, a l’antic municipi de Sant Salvador de Torroella.

És un megàlit de cambra simple amb un vestíbul-pou. Està ben conservat.

Tivissa, poblat de *

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Veure> Castellet de Banyoles (restes d’una ciutat ibèrica).

Sidillà

(Foixà, Baix Empordà)

Antic poble, dins el terme de Sant Llorenç de les Arenes, prop del Ter (hon hi havia el molí de Sidillà o de Roca). L’església era dedicada a sant Romà.

Actualment és un conjunt arqueològic i monumental, on s’hi ha trobat ceràmica del segle X al XII.

Rodó, puig -Moianès-

(Moià, Moianès)

Pic (1.055 m alt), situat prop del límit amb la comarca d’Osona i del naixement de la riera d’Oló, afluent de la riera Gavarresa. És la màxima altitud del Moianès.

Al vessant sud-oriental hi ha el dolmen de Puig Rodó.