Arxiu d'etiquetes: jaciments

Gaianes (Comtat)

3 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 9,57 km2, 420 m alt, 449 hab (2014)

Situat a l’extrem nord de la comarca i situat al vessant meridional de la serra de Benicadell, que accidenta el nord del terme. Drenen el territori diversos barrancs, que desguassen al riu d’Alcoi, per l’esquerra.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: oliveres, vinya i cereals; hi ha una petita part dedicada al regadiu, que és alimentat per la font de l’Albufera. Àrea comercial d’Alcoi. La població ha minvat de manera constant durant tot el segle XX.

El poble és a la plana; hi destaquen l’església parroquial de Sant Jaume, del segle XVI, i l’antic palau dels comtes de Cocentaina.

Dins el terme, a l’anomenat Cercat de Gaianes, als vessants meridionals de la serra de Benicadell, hi ha importants restes de l’Edat del Bronze.

Enllaç web: Ajuntament

Cretes (Matarranya)

5 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 52,73 km2, 563 m alt, 601 hab (2014)

(o Queretes, cast: Cretas) Situat a l’esquerra del riu d’Algars, al límit amb la Terra Alta. El sector sud és afectat pels darrers contraforts dels ports de Beseit.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (si bé només la meitat del territori és conreada): oliveres, vinya i cereals, la ramaderia (ovina i porcina), l’avicultura, l’apicultura i algunes activitats industrials com la producció d’oli. Àrea comercial de Tortosa.

La vila és damunt la partió d’aigües entre el riu d’Algars i el Matarranya; conserva una part de l’antiga muralla; l’església parroquial de Santa Maria i Sant Joan és del 1566, amb façana renaixentista.

Dins el terme, on s’han trobat importants pintures prehistòriques als barrancs dels Gascons i del Bullent, hi ha els poblats ibèrics dels Castellans i del Mas de Magdalenes.

Banyets, jaciment de l’illeta dels

Deixa un comentari

(el Campello, Alacantí)

Jaciment ibèric. És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943. Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima.

L’hàbitat, de poc més de 4.000 m2, es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada. S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC.

Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la presència de nombroses inscripcions, ha fet pensar que podia tractar-se d’un punt d’intercanvi comercial.

També s’hi han documentat restes d’un poblat de l’edat del bronze i d’una vil·la romana.

Ciutadella (Menorca)

129 Respostes

Municipi de Menorca (Illes Balears): 186,34 km2, 24 m alt, 29.098 hab (2015)

Situat a l’extrem occidental de l’illa, entre la costa de tramuntana i la de migjorn, amb abundància de cales. A l’interior hi ha boscos de pi blanc.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura, la ramaderia i la indústria (especialment la del calçat), ha experimentat darrerament un nou impuls gràcies al turisme, que ha donat lloc a nombroses urbanitzacions i ha provocat un notable creixement demogràfic.

A la ciutat, d’origen medieval, destaquen, entre molts altres punts d’interès, el carrer de ses Voltes, porticat, l’espaiós Born, la catedral (gran basílica d’origen gòtic), un bon nombre d’edificis religiosos i civils i el barri residencial que uneix el nucli antic amb el castell de Sant Nicolau, notable fortificació del segle XVII.

Dins el terme abunden també els jaciments talaiòtics, alguns d’excepcional interès, com el poblat recentment descobert, intacte, a l’anomenada Sa Cova d’Escarritx.

El municipi celebra tradicionalment, amb gran ressò, les festes de Sant Joan.

Enllaç web: Ajuntament

Cervera de la Marenda (Rosselló)

14 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 8,18 km2, 25 m alt, 1.370 hab (2012)

(o Cervera, fr: Cerbère) Situat entorn d’una cala, a la costa rocosa de l’Albera, al límit amb l’Alt Empordà i estès des de la costa fins a la vall de Banyuls, on hi ha el coll de Cervera, amb boscs d’alzines i pins (bosc de Cervera).

L’economia local es basa en l’agricultura, dedicada principalment a la vinya, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda, i complementada per l’activitat turística.

El poble és al fons de l’estreta cala de Cervera; es formà a partir del 1878 al voltant de la gran estació ferroviària construïda per enllaçar les xarxes espanyola i francesa, sobretot per al tràfic comercial, a conseqüència de la diferència dels rails entre els dos estats.

Dins el terme municipal, segregat del de Banyuls el 1881, hi ha diversos monuments megalítics, com el de la Pedra Dreta.

Ja al segle X formava un terme jurisdiccional anomenat la vall de Cervera.

Banagaus

Deixa un comentari

(es Mercadal, Menorca)

Jaciment paleontològic de l’època del Plistocè inferior. Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del re-ompliment d’antigues cavitats càrstiques.

Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus. Així mateix es descriu l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis.

La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni de la línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca.

Catadau (Ribera Alta)

7 Respostes

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,46 km2, 94 m alt, 2.754 hab (2014)

Situat a la vall dels Alcalans, a la conca mitjana del riu Magre (afluent del Xúquer) i al límit amb la Foia de Bunyol, al sud-oest de València. La vegetació natural ocupa la meitat del terme, bastant accidentat.

La vida econòmica del municipi es reparteix entre la ramaderia (bovina i porcina), l’agricultura, sobretot de secà (garrofers, vinya i oliveres) i l’avicultura. Les sèquies derivades del Magre fan possible el regadiu (tarongers, blat de moro, hortalisses i tabac). Àrea comercial de València.

La vila (catadauins), antiga alqueria islàmica, és a l’extrem nord-est del terme, a la dreta del riu Magre, al peu de les ruïnes de l’antic castell de Catadau; hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, edificada el 1730 sobre una antiga mesquita.

Dins el terme hi ha la caseria del Poblenou i la cova de l’Avellanera, amb interessants restes prehistòriques.

Enllaç web: Ajuntament

Canyada de Beric, la (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 10,83 km2, 738 m alt, 102 hab (2014)

(cast: la Cañada de Verich) Situat als contraforts del vessant meridional de la serra de Cirerals, al sud d’Alcanyís, drenat pel barranc de la Canyada, que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta. El terreny és accidentat i la major part del territori és ocupat per boscs de pi blanc, que són explotats econòmicament, per matolls, especialment romaní, i erms.

Altres recursos del municipi són la ramaderia (bestiar oví i cabrum, que aprofita les pastures naturals), l’agricultura, predominantment de secà (vinya, oliveres i cereals) i diversos jaciments d’argila i pedreres de granit (a la vall del barranc de la Canyada). Àrea comercial d’Alcanyís. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La vila es troba a la dreta del barranc de la Canyada. Fou de la jurisdicció de l’orde de Calatrava.

Dins el terme municipal hi ha un poblat ibèric.

Canet d’en Berenguer (Camp de Morvedre)

11 Respostes

Municipi del Camp de Morvedre (País Valencià): 3,81 km2, 8 m alt, 6.296 hab (2014)

Situat a la plana al·luvial costanera, al nord de la desembocadura del Palància, a l’est de Sagunt.

El municipi basa la seva economia en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies procedents del Palància que reguen el terme, fan possible els cultius d’horta, entre els quals predomina al taronger, i complementada darrerament pel turisme. Àrea comercial de València.

El poble, d’origen islàmic, és a 1,5 km de la costa, hi destaquen l’església parroquial de Sant Pere (1747-62), i el Palau del Baró, dels segles XVII-XVIII, restaurat posteriorment. Al segle XV esdevingué centre de la baronia de Canet de Berenguer.

A la costa destaca el far de Canet, al cap de Canet. Dins el terme hi ha nombroses restes romanes.

Enllaç web: Ajuntament

Campossí (Fenolleda)

5 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 17,04 km2, 635 m alt, 46 hab (2012)

(o Camporsí, fr: Campoussy) Situat a la dreta de l’Adasig, aigua avall de Sornià, en un terreny aspre, al límit amb el Conflent. El terme és en part accidentat per la roca Geler.

Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l’agricultura (vinya, cereals, farratge) i la ramaderia. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble és situat en un planell; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria i va ser construïda en diverses etapes, entre els segles XIV-XVII, sobre les restes d’un antic castell.

Dins el terme hi ha alguns monuments prehistòrics, com el dolmen de la collada de la Femma Mòrta i el de la Cauna del Missèr, i comprèn, a més, l’antic lloc de Palmes.