Antiga possessió, al nord-est de la vila, subdividida en Biniguarda Nou i Biniguarda Vell, prop d’aquest hi ha importants monuments megalítics: talaiots, un bon exemplar de sala hipòstila, a més de les coves de s’Encantament, amb gravats rupestres cruciformes.
Antiga possessió, a es Migjorn Gran, prop de la costa meridional de l’illa, on hi ha les platges de Binigaus o de Sant Adeodat.
És subdividida en Binigaus Nous, prop de la qual hi ha una sala hipòstila anomenada es Galliner de sa Madona, i Binigaus Vell, amb un talaiot.
Antiga possessió, a l’oest del poble, subdividida en Binidalí Nou i Binidalí de sa Cala (s’hi conserva una naveta), prop de la costa, on hi ha la cala de Binidalí, amb una urbanització.
Antiga possessió, subdividida posteriorment: Binicodrell de Baix, més pròxim a la costa, amb un talaiot, i, prop del turó de Binicodrell (126 m alt), on el 1769 fou fundat el nucli des Migjorn Gran, Binicodrell de Dalt o de Darrera i Binicodrell Nou, on hi ha, igualment, talaiots i una taula amb recinte.
Caseriu, format al voltant de la possessió de Binicalaf Vell, a la parròquia de Sant Climent.
Prop seu hi ha tres talaiots.
Possessió i estació arqueològica.
Hi ha una pedrera antiga, un talaiot, una taula i diverses navetes.
Assentament ibèric. És un nucli de petites dimensions (uns 1.000 m2), situat en un turó a la falda de la serra de la Calderona, i articulat entorn d’un carrer central, amb les habitacions adossades a un mur de fons.
S’hi han documentat les restes d’una gran casa senyorial i diferents recintes destinats a la molta, el premsat, la cuina i la metal·lúrgia.
El conjunt s’ha interpretat com a residència i el centre d’explotació del territori d’un propietari agrícola ibèric del segle III aC.
Poblat protohistòric datat als segles VII-VI aC. Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4.500 m2.
També és important per l’existència d’una instal·lació de producció vinícola del segle VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d’importació i d’imitacions locals d’aquestes.
Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin.
Turó (106 m alt), situat damunt la vila vella de la ciutat. Al seu cim hi ha el castell de Santa Bàrbara. Hi han estat trobades restes d’un poblat de la cultura del bronze valencià i d’un posterior poblat ibèric.
L’Alacant islàmic era situat al peu sud-oest del turó, de cara a la badia, i coincidia aproximadament amb la vila vella; era defensat per un alcàsser, que fou pres pels castellans el 1248 i definitivament per Jaume I el Conqueridor el 1265.
(Rosselló)
Poble cèltic, establert durant la primera edat del ferro a Occitània, que sembla tenir parentiu amb els beríbraces del País Valencià, a les valls altes del Xúquer i del Túria.
Dades dels Països Catalans 