Arxiu d'etiquetes: institucions

Mestrança de Cavalleria de València, Reial

(País Valencià, 1690 – )

Cos nobiliari, creat per a instruir i ensinistrar en els exercicis eqüestres els joves de la noblesa de la ciutat de València i del regne de València i per a organitzar justes, torneigs i curses de braus, posat sota l’advocació de la Immaculada Concepció. Les seves constitucions foren impreses el 1697.

Arran de la guerra de Successió restà inactiva, però fou restablerta el 1747. El 1754 el rei confirmà les antigues constitucions i el 1775 n’aprovà unes de noves.

El seu govern és a càrrec d’un germà major (que ha d’ésser un membre de la casa reial i, des de Ferran VII de Borbó, ha estat sempre el rei), un tinent de germà major, un fiscal, dos padrins, un secretari, un tresorer, dos capellans, cinc quadrillers, dos diputats i dos comissaris. Es disposà que el capità general de València en fos jutge protector.

Per a ingressar-hi cal provar la noblesa i harmonies dels quatre primers cognoms.

El seu distintiu és un escut circular de gules amb dos cavallers a cavall, justant, l’un d’or i l’altre d’acer -que representen la noblesa i el valor-, una bordura d’argent amb el lema Equestris labor nobilitati decus de sable i timbrat d’una corona reial. Els cavallers d’aquest cos porten un uniforme que els és propi.

Massana, Escola *

(Barcelona, 1929 – )

Veure> Escola Massana  (institució d’ensenyament d’art).

Liceu de València, El

(València, 1836 – 1863)

Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.

En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.

L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.

Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.

Jofré, Sanatori del Pare *

(Bétera, Camp de Túria)

Veure> Sanatori Psiquiàtric Provincial del Pare Jofré  (centre sanitari de la diputació, 1972- ).

Institut Rossellonès d’Estudis Catalans

(Rosselló, 10 juny 1968 – )

(IREC)  Institució creada per membres del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans desvinculats d’aquest per motius ideològics.

Vol promoure la difusió de la llengua i la cultura catalana al Rosselló, especialment a través de la publicació “Revista Catalana”.

Institut Mediterrani d’Estudis Avançats

(Esporles, Mallorca, 19 juny 1995 – )

(IMEDEA)  Centre mixt d’investigació. Creat gràcies a un acord entre el CSIC i la Universitat de les Illes Balears (UIB). El centre és estructurat en dos departaments: recursos naturals i física interdisciplinària.

Es caracteritza per una aproximació interdisciplinària i global a la investigació marina, que inclou diversos temes com l’oceanografia costanera, l’oceanografia de mar obert, la modelització del medi marí, les ones de superfície, etc.

Un gran nombre de projectes de recerca es duen a terme a la Mediterrània, excel·lent laboratori reduït dels oceans del planeta.

Enllaç web: Institut Mediterrani d’Estudis Avançats

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

(País Valencià, 22 novembre 1994 – )

(IIFV)  Institut. Creat per les universitats de València, Alacant i Jaume I de Castelló amb l’objectiu de l’estudi del valencià. Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana.

A més de les finalitats docents i investigadores, té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià.

Canalitza les investigacions pròpies i les col·laboracions amb altres institucions i investigadors, amb una col·lecció de monografies -la Biblioteca Sanchis Guarner-, la col·lecció “Clàssics valencians”, la revista internacional de filologia “Caplletra” i la revista de llibres “Caràcters”.

Enllaç web: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana

Institut d’Estudis Valencians

(València, 9 gener 1937 – 1939)

Institució. Creada pel Consell Provincial -a instàncies de la Conselleria de Cultura i especialment del seu cap, Francesc Bosch i Morata– per tal de crear i potenciar una infraestructura cultural autòctona. En fou president Josep Puche i Álvarez, i secretari general Carles Salvador i Gimeno. Tenia contactes amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Hi havia la secció filològica, la històrico-arqueològica, la de ciències i la d’estudis econòmics, i hom hi incorporà el Museu de Prehistòria i el Centre d’Estudis Econòmics Valencians. Disposà la creació d’una Biblioteca del País Valencia.

A causa de les circumstàncies polítiques, desaparegué després de la guerra civil.

Institut d’Estudis Eivissencs

(Eivissa, 28 març 1949 – )

(IEE)  Institut d’estudis locals. Fundat i integrat dins el CSIC. En una primera etapa, que va fins al final dels anys 1960, tingué escassa incidència pública i edità la revista “Ibiza” i diverses obres.

Al principi dels anys 1970, un grup de joves eivissencs, entre els quals hi havia Isidor Marí i Mayans i Josep Marí i Marí, aconseguiren de l’ajuntament de la Vila d’Eivissa i dels anteriors directius que en fessin el traspàs de funcions, i s’inicià així una nova etapa en la qual la conservació del patrimoni eivissenc constituí l’objectiu prioritari.

De llavors ençà han estat molts i variats els llibres publicats per l’Institut, i moltes les activitats de dinamització de la cultura catalana.

Ha rebut nombrosos guardons per la seva gestió, com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1992).

Enllaç web: Institut d’Estudis Eivissencs

Institut d’Estudis Baleàrics

(Illes Balears, 25 abril 1971 – )

(IEB)  Institució d’investigació i promoció cultural. Fou creat amb el nom d’Institut d’Estudis Socials, i transferit el 1979 al Consell Interinsular de les Balears.

Entre altres publicacions, edità des del 1981 i amb periodicitat trimestral, l’òrgan “Estudis Baleàrics”.

Enllaç web: Institut d’Estudis Baleàrics