(Catalunya, 1992 – )
(ITEMA) Institut. Creat per la Universitat Politècnica de Catalunya com a successor de l’Institut de Petroquímica Aplicada.
Fou dirigit per José Maria Baldasano, estudia els problemes ambientals amb una visió àmplia i des de perspectives molt diferents, des de les purament tècniques fins a les socioeconòmiques.
(Barcelona, 1963 – )
(ISPA) Institució. Creada com a continuació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada (1958).
L’obra d’aquesta institució va íntimament lligada a Rogel·li Duocastella, i el seu camp específic ha estat la sociologia religiosa.
(Catalunya, 1980 – )
(ISC) Institució adscrita a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat.
Dedicat a la recerca sociolingüística, a assessorar el Departament de Cultura, a mantenir una biblioteca especialitzada i a coordinar-se amb altres institucions semblants.
Disposa, des del 1982, d’una comissió assessora d’experts.
(Catalunya, 1915 – 1923)
(IQA) Institució creada per la Mancomunitat.
Tenia al seu càrrec l’Escola de Directors d’Indústries Químiques i els seus laboratoris.
Fou fundat i dirigit per Josep Agell i Agell, i fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera.
(Catalunya, 1879 – 1889)
Institució patronal. Creada a partir del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut Industrial de Catalunya, per defensar el proteccionisme industrial.
Des del 1880 publicà “El Eco de la Producción”.
En fusionar-se amb el Foment de la Producció Espanyola, constituí el Foment del Treball Nacional.
(Catalunya, 1991 – )
(IFAE) Institució. Creada com a consorci entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Té l’objectiu de promoure els treballs dels equips de física d’altes energies catalans i la participació en projectes internacionals.
Enllaç web: Institut de Física i Altes Energies
(Barcelona, 1909 – 1939)
Institució de caràcter privat. Fundada per Francesca Bonnemaison de Verdaguer.
Perseguia, per damunt de tot, la formació de la dona per a l’educació dels seus fills i la integració parcial en el procés productiu.
Institució ideològicament conservadora, oferia a les alumnes unes classes de cultura general i d’activitats domèstiques.
L’Institut atorgava borses de treball; es calcula que entre el 1920 i el 1933 oferí una mitjana de 1.500 borses anuals.
Després de la guerra civil el local passà a la Diputació.
(Catalunya, 1933 – 1939)
Institució creada per la Generalitat.
Tingué a càrrec l’organització de residències d’estudiants i treballà, també, en el camp de l’estadística i l’intercanvi d’estudiants a escala nacional i internacional; promocionà les borses de treball i publicà uns “Annals”.
Li fou atorgada l’administració de les beques de la Universitat Autònoma.
Pertangué a l’Entràide Universitaire Internationale, de Ginebra.
Antoni Maria Sbert en fou un dels seus directors.
(Barcelona, 1951 – 2002)
(ICESB) Institució de l’arquebisbat. Creada per tal de promocionar les ciències socials. Les seves activitats principals han estat la docència, la investigació i les publicacions.
El 1966 fundà l’Escola Superior de Ciències Socials per suplir la manca d’institucions universitàries en aquest camp, que fou la primera d’una sèrie de seccions: Departament de Llengua i Cultura Catalanes (1976), Escola de Treballadors Familiars (1980), Escola Universitària (1983), etc.
Publica les revistes “Delta”, “Perspectiva Social” i “Quaderns d’Orientació Familiar”.
El 1985 va rebre la Creu de Sant Jordi.
El 2002 fou absorbit per la Fundació Pere Tarrés i vinculat a la Universitat Ramon Llull.
(Catalunya, 1989 – )
Institució de la Generalitat. Depenent del departament de Presidència.
Designat per la UNESCO per promoure els estudis i la difusió de les realitats de l’àrea mediterrània.
Atorga anualment el Premi Internacional Catalunya.
L’any 2002 es transformà en l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed).
Enllaç web: Institut Europeu de la Mediterrània
Dades dels Països Catalans 