(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà, 8 abril 1995 – )
Institució museística.
Constitueix el punt de partida d’un projecte de dinamització cultural i turística d’una àrea rural deprimida, basat en la museïtzació de les restes de dinosaures del Cretaci superior, la recuperació de la ciutat romana d’Aeso i la potenciació de la resta de recursos culturals i naturals de la Conca Dellà.
Enllaç: Museu Conca Dellà
(Terrassa, Vallès Occidental, 1984 – )
(MNACTEC) Museu nacional. Creat per la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de Terrassa i l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, a l’antiga fàbrica Aymerich, Amat i Jover.
Fundat amb l’objectiu de preservar el material tècnic i científic de la història de Catalunya.
Té una estructura descentralitzada, amb diverses seus, diferenciades per àrees temàtiques i repartides al llarg de la geografia catalana.
La seu de Terrassa actua com a centre coordinador de totes les creades posteriorment (Manresa, Igualada, Esparreguera).
Enllaç: MNACTEC
(Barcelona, 1882 – 2000)
Museu. Inaugurat amb el material procedent de les col·leccions malacològiques i arqueològiques que Francesc Martorell i Peña va llegar a la ciutat. Instal·lat en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, se’n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu.
El 1916 inicià la publicació dels “Treballs del Museu de Ciències Naturals”, amb cinc seccions: zoològica, botànica, geològica, mineralògica i biològico-oceanogràfica.
Va anar incrementant els seus fons i es dedicà a organitzar exposicions i conferències. Posteriorment quedà reduït a museu de geologia -els altres materials foren integrats en diferents museus-, amb una notable secció de mineralogia.
L’any 2000 passà a formar part del Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Zoologia de Barcelona.
(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental, octubre 1998 – )
Equipament museístic municipal. Té la seu principal a la casa Ortadó-Maymó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat.
Els fons del museu són formats per un seguit de col·leccions molt variades, el gruix principal de les quals procedeix de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal.
Hi ha també una col·lecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània, fruit de donacions i d’adquisicions fetes per l’ajuntament.
(Badalona, Barcelonès, 1954 – )
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1954. A banda de les restes romanes visitables en el subsòl, conserva una important col·lecció de materials arqueològics.
Les tasques de recerca que el museu ha dut a terme fan de Badalona una de les ciutat romanes més ben conegudes de Catalunya.
Conté també objectes relacionats amb la història de la ciutat, l’arxiu històric municipal i una col·lecció d’art dels segles XIX i XX.
Enllaç: Museu de Badalona
(Girona, 7 desembre 1976 – )
Museu municipal. Establert a l’edifici del palau episcopal de la ciutat, el qual aplega fons del Museu Diocesà de Girona i de l’antic Museu Arqueològic de Sant Pere de Galligants.
Nascut arran d’una entesa entre el bisbat i la diputació de Girona. Reuneix les col·leccions medievals i modernes procedents de l’antic Museu Provincial, imatges romàniques, retaules gòtics i renaixentistes, lipsanoteques, llibres miniats i altres objectes de les col·leccions diocesanes, i obres d’art contemporànies provinents de concursos i mostres.
Enllaç web: Museu d’Art de Girona
(Barcelona, 11 novembre 1934 – 14 novembre 1990)
Institució. Situat al Palau Nacional de Montjuïc. Creat per la Generalitat republicana per allotjar col·leccions d’art català des del preromànic fins a l’època moderna.
El 1945 s’en separaren les obres dels segles XIX i XX, que se situaren al Museu d’Art Modern, el qual retornà (1990) a formar part del MNAC, bé que encara amb seu separada.
Tancat durant més de sis anys per realitzar-hi una reforma exhaustiva (segons el projecte de l’arquitecta Gae Aulenti), el museu tornà a obrir el 1995 amb el nom de Museu Nacional d’Art de Catalunya.
(Barcelona, 1740 – segle XVIII )
Institució benèfica i religiosa. Fundada pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès.
Fou aprovada oficialment el 1751.
Veure> Misericòrdia de Barcelona, casa de (institució de beneficència, 1581- ).
(Catalunya, 1640 – 1812)
Membres d’una milícia, voluntaris o mercenaris, reclutats per les diputacions o juntes de guerra de Catalunya durant els segles XVII i XVIII.
El primer cos fou creat durant la guerra dels Segadors (1640-52) per lluitar contra Felip IV. Dissolt el 1652, ressorgí el 1689 per lluitar contra França i, de nou, fou dissolt el 1697.
Sota el regnat de l’arxiduc-rei Carles III es tornaren a reclutar i foren abolits pel règim borbònic. Estaven sota el comandament de militars, però solien ser indisciplinats i inexperimentats.
Aparegueren, de nou, amb motiu de la Guerra Gran (1794-95) i de la guerra del Francès fins que foren substituïts per la Milícia Nacional (1812).
Dades dels Països Catalans 