(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Jurista. Era fiscal de la Inquisició (1579) i oïdor de l’Audiència (1582). Li fou concedit privilegi militar.
És autor de diversos escrits jurídics.
(València, 1566 – 1626)
Religiós. Havia estudiat grec, llatí, hebreu, siríac i caldeu. Fou qualificador del Sant Ofici i examinador de Sagrades Escriptures a la universitat valenciana.
És autor d’uns Comentarios sobre los profetas Jeremías, Daniel y Abacuch i del treball De sensibus Sacrae Scripturae. Hi destaca la seva perspectiva de lingüista per restablir el recte sentit de diversos passatges bíblics.
(Vilafranca, Ports, segle XV – València, 1454)
Frare dominicà. Fou provincial (1435), inquisidor de València (1443) i prior del convent valencià de Sant Domènec (1448).
Deixà escrits diversos sermons i alguns treballs apologètics en llatí.
(Bèlgida, Vall d’Albaida, 1672 – País Valencià, segle XVIII)
Frare dominicà. Prengué hàbit a València el 1687. Es doctorà en teologia el 1705. Ensenyà i ocupà càrrecs diversos a convents de l’orde i a la Inquisició. Fou examinador sinodal de l’arquebisbat de València i del bisbat de Sogorb.
Sobresortí com a orador sagrat. Publicà algunes de les seves oracions fúnebres.
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
(País Valencià, 1557 – Gant, Flandes, 18 febrer 1636)
Teòleg i inquisidor dominic. Professor de filosofia i regent d’estudi de l’orde a Colònia. Intervingué en el capítol general de l’orde a París el 1611.
Inquisidor general a l’arxidiòcesi de Colònia, Magúncia i Tréveris, l’exèrcit suec de Gustau Adolf l’empresonà i, en reclusió, morí a Gant.
Escriví els comentaris a l’edició d’Anvers del 1612 de l’obra de sant Tomàs (18 volums).
(Illes Balears, 1495 – Palma de Mallorca, 4 febrer 1565)
Inquisidor de Mallorca (1541-65). El 1506 era ja rector de Manacor, i el 1510 canonge de la seu de Mallorca.
És interessant la correspondència que rebé del lul·lista Nicolau de Pacs des de Valladolid, segons la qual intentà de fundar a Palma de Mallorca un col·legi de jesuïtes, i dels juristes Nicolau i Pere Malferit.
Escriví diverses obres, perdudes, segons les cartes del cardenal Jaume del Pozzo al seu germà Jaume.
(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)
Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.
Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.
Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.
(Felanitx ?, Mallorca, 1440 – Palma de Mallorca, 1516)
Inquisidor. Ja prevere, ingressà a l’orde dominicà (1469), després d’haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador.
Nomenat inquisidor dels regnes de Catalunya, Sardenya i Mallorca, el 1503 va sostenir una aspra discussió amb els lul·lians sobre el tema de la virginitat de Maria, però fou en certa manera desautoritzat per Roma, que aprovà la doctrina de Ramon Llull.