(Illes Balears)
Sigla del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (entitat ecologista, 1983- ).
GOB *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears
Fundació Illes Balears
(Palma de Mallorca, 30 desembre 1988 – )
Fundació. Creada per Gabriel Cañellas i Fonts, que en fou el president des de la seva creació. Els seus objectius són la conservació i divulgació de les riqueses paisatgístiques i artístiques de les Illes Balears.
Ha adquirit, per a la seva conservació, s’Illot, a s’Albufera d’Alcúdia (Mallorca), i Torralba, a Alaior (Menorca), on hi ha un important conjunt talaiòtic.
La seva seu és a son Pax, a Palma. Té un patronat format per 34 membres en representació de diferents entitats i empreses de les Illes Balears.
Enllaç web: Fundació Illes Balears
Felip de Mallorca i de Foix
(Perpinyà, 1288 – Nàpols, Itàlia, 1343)
Infant de Mallorca. Darrer fill de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Educat a la cort de París, hi va rebre una canongia. Seguí la carrera eclesiàstica, gràcies a la qual obtingué alguns beneficis i tingué contactes amb els pensadors de l’època.
Després de refusar l’arquebisbat de Tarragona i el bisbat de Miralpeix, entrà de ple dins la política mallorquina, i el 1324 va ésser nomenat regent i preceptor del futur Jaume III de Mallorca. Foren uns temps difícils, ja que les tensions amb Jaume II de Catalunya continuaven, a conseqüència de les pretensions d’aquest sobre el regne mallorquí.
Acabà la regència (1335) i es retirà a Nàpols, on dugué una vida molt austera, després d’haver renunciat a tots els beneficis eclesiàstics i polítics. Morí envoltat de deixebles, que cercaven la perfecció i vivien un espiritualisme exaltat.
Eivissa i Formentera, Consell Insular d’
(Illes Balears, 1983 – )
Unitat administrativa de les Illes Balears. Comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses.
Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic.
Aquestes illes s’articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven.
A partir del 2007 es dividiren en dos: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.
Comunitat de les Illes Balears *
Nom oficial donat a partir del 1983 a les Illes Balears.
Colcada, sa *
Nom popular de la festa de la Conquista (que commemora la conquesta de l’illa de Mallorca).
Catalana, mar
(Illes Balears)
Sector de la mar Balear, comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d’Alborán, fins a la mar Ligur, al nord.
D’alta salinitat (de 3,75 a 3,8%), hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf de Lleó.
Català, mar *
Veure> mar Catalana (sector de la mar Balear).
Biblioteca Pública de Palma
(Palma de Mallorca, 1835 – )
Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.
Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.
Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma
Biblioteca Les Illes d’Or *
Veure> Les Illes d’Or (col·lecció d’autors balears. 1934-75).
Dades dels Països Catalans 