Arxiu d'etiquetes: Illes Balears

Eivissa i Formentera, Consell Insular d’

3 Respostes

(Illes Balears, 1983 – )

Unitat administrativa de les Illes Balears. Comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.

Històricament, i des del món greco-romà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses.

Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudeixen d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic.

Aquestes illes s’articulen administrativament en 6 municipis (5 a Eivissa i 1 a Formentera). La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven.

A partir del 2007 es dividiren en dos: el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera.

Comunitat de les Illes Balears *

Deixa un comentari

Nom oficial donat a partir del 1983 a les Illes Balears.

Colcada, sa *

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca)

Nom popular de la festa de la Conquista (que commemora la conquesta de l’illa de Mallorca).

Catalana, mar

2 Respostes

(Illes Balears)

Sector de la mar Balear, comprès entre les Balears i la costa peninsular, des del cap de la Nau, on limita amb la mar d’Alborán, fins a la mar Ligur, al nord.

D’alta salinitat (de 3,75 a 3,8%), hi manquen els corrents regulars, excepte els procedents del golf de Lleó.

Català, mar *

Deixa un comentari

(Illes Balears)

Veure> mar Catalana  (sector de la mar Balear).

Biblioteca Pública de Palma

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 1835 – )

Biblioteca pública. Instal·lada a la Casa de Cultura. Fou creada a instàncies de la Societat Econòmica d’Amics del País i el primer fons prové dels convents abolits el 1835, classificats per Joan Gamundí i Jeroni Bibiloni. Recentment s’hi han afegit la biblioteca de Joan Estelrich i el recull musical de Joan M. Thomàs.

Conté uns 1.200 manuscrits, uns 650 incunables, entre els quals Cordial de l’ànima (1495), del Cartoixà, una importantíssima secció lul·liana i uns 80.000 volums; també conté una important hemeroteca mallorquina.

Enllaç web: Biblioteca Pública de Palma

Biblioteca Les Illes d’Or *

Deixa un comentari

Veure> Les Illes d’Or  (col·lecció d’autors balears. 1934-75).

Biblioteca de escritores baleares

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1868)

Repertori alfabètic i bibliogràfic dels escriptors nascuts a les Illes Balears fins a mitjan segle XIX. Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura (1942), i fou editat pòstumament.

Conté prop de mil quatre-cents articles, on consten tant els manuscrits com les obres impreses. Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts -molts del quals inèdits- que publica.

Bernat Fàbregues l’extractà i el completà parcialment a Biblioteca de escritores menorquines (1878).

Balears, província de

35 Respostes

(Illes Balears, 1812 – )

Demarcació administrativa que comprèn la totalitat de l’arxipèlag, la capital de la qual és Palma de Mallorca. És dividida en 5 partits judicials i 65 municipis (1961).

Sovint sota el nom tradicional de Mallorca, aquest territori constituí una unitat en les diferents divisions administratives de l’estat espanyol efectuades al començament del segle XIX, a partir de l’annexió definitiva de Menorca (1802): departament el 1809, prefactura el 1810, províncies el 1812, el 1822 i el 1833.

Els partits judicials foren creats el 1834; a més dels cinc actuals, hi hagué el de Ciutadella fins al 1849, que fou incorporat al de Maó.

Balears, Illes *

Deixa un comentari

Veure> les Illes Balears  (país de l’Europa mediterrània).