(Illes Balears)
Nom grec d’una illa pròxima a Ibèria, segons Hecateu, que els historiadors han identificat amb Mallorca o bé amb Menorca.
Kromyoüssa
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears
Institut d’Estudis Baleàrics
(Illes Balears, 25 abril 1971 – )
(IEB) Institució d’investigació i promoció cultural. Fou creat amb el nom d’Institut d’Estudis Socials, i transferit el 1979 al Consell Interinsular de les Balears.
Entre altres publicacions, edità des del 1981 i amb periodicitat trimestral, l’òrgan “Estudis Baleàrics”.
Enllaç web: Institut d’Estudis Baleàrics
Institut Balear de Turisme
(Illes Balears, 22 juny 1989 – )
(IBATUR) Empresa pública. Creada per la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears. Inicialment, i fins el 1999, en què es féu una nova regulació de l’empresa, es denominà Institut Balear de Promoció del Turisme.
Els seus objectius consisteixen en la promoció i comercialització del producte turístic de les Illes Balears, la recerca i el desenvolupament d’aquest producte, la informació estadística i, finalment, l’observatori permanent de la qualitat de les zones turístiques.
Igualdad, La -sindicat de Mallorca-
(Palma de Mallorca, 1892 – 1936)
Sindicat dels obrers del calçat. En 1869-74 una primera societat de resistència dels sabaters ja adoptà aquesta denominació, afiliada a la Federació Regional Espanyola de l’AIT. A partir del 1892 exercí una gran influència en el moviment obrer illenc.
En general romangué adscrita a la UGT, i a partir del 1925 a la UGT de les Balears. Fou el gran bastió del socialisme mallorquí, al qual donà dirigents importants.
Les principals vagues que sostingué foren les de març-juny de 1912 (de les Bestretes), juliol-octtubre de 1921 i, sobretot, la del novembre de 1933, que desembocà en una vaga general els dies 17 al 27 d’aquell mes.
En 1919-21 tingué uns 500-700 afiliats, però durant la Segona República, per raó de l’existència d’un sindicat rival cenetista, oscil·là entorn dels 300.
Influí directament sobre l’agrupació dels sabaters als pobles de l’illa (adoptaren el mateix nom els sindicats de sa Vileta, 1902, Marratxí, 1903, Sóller, 1904, i Lloseta, 1919) i fou la principal organitzadora de la Federació Balear de Sabaters (1915 i 1918).
Homs
(Illes Balears, segle XVIII)
Família d’escultors, iniciada per:
Joan Antoni Homs (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1748) Escultor. Fou el primer i més remarcable dels artistes que el seguiren a la seva família. Són especialment apreciades, entre les seves obres, la imatge de Sant Josep agafant Jesús de la mà, a l’església de Sant Miquel de Palma, i el Sant Crist de vori realitzat per al convent de frares dominicans de la mateixa ciutat. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Batlle (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1750) Escultor. Entre els seus treballs figuren els relleus de les claus dels arcs al temple de Santa Maria del Camí. Fou mestre del seu fill:
Gaspar Homs i Picornell (Illes Balears, segle XVIII) Escultor. Treballà per a la catedral d’Eivissa, on féu un retaule i altres decoracions. Tornant a Mallorca caigué presoner dels corsaris sarraïns. En fou rescatat. Entre les seves obres a Palma figura el Sant Miquel del campanar de la parròquia. Tingué dos fills també artistes, Jaume i Pau, que moriren joves, acabant la dinastia d’escultors mallorquins d’aquest cognom.
Història General del Regne de Mallorca
(Illes Balears, 1595)
Obra de Joan Binimelis i Garcia. Abraça des de la creació del món fins al 1592, i consta de la història de l’illa fins a Felip III, de les institucions de govern civils i eclesiàstiques, de la descripció dels pobles de Mallorca, d’unes biografies de mallorquins il·lustres i de la relació de les Germanies (1521-23) i altres esdeveniments.
L’autor la confegí a base de cròniques o relacions anteriors i de documentació arxivística, sense preocupació per la proporció que prenia cada una de les parts. L’escriví en català (acabada el 1595) i la traduí al castellà, amb lleugeres variacions i ampliacions (com les Germanies valencianes segons la crònica de Viciana), el 1601.
Al segle XVIII els originals eren ja en molt mal estat; la versió catalana és coneguda només parcialment (manquen la part històrica des de Jaume I i les institucions de govern) per almenys cinc còpies fragmentàries dels segles XVII i XVIII; una versió castellana -l’única completa de l’obra- fou editada amb un criteri poc rigorós el 1927.
L’obra serví de base primordial per a les posteriors històries generals de Mallorca de Joan Dameto (1632), Vicenç Mut (1650) i Jeroni Agustí Alemany (1723).
Guium
(Illes Balears)
Nom d’una ciutat a l’època romana. Coneguda per una referència de Plini i per una inscripció trobada a Tarragona.
Una lectura errònia del manuscrit ha fet que durant anys els historiadors suposessin que el nom fou Cinium. Segons Plini fou ciutat de dret llatí.
No ha pogut ésser localitzada amb seguretat.
Grup d’Esplai de les Illes
(Palma de Mallorca, 9 gener 1978 – )
(GDEM) Associació educativa.
Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l’infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l’orientació de l’educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d’esplai.
L’associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l’àmbit de la formació en el temps lliure.
Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa
(Illes Balears, 1973 – )
(GOB) Entitat ecologista. Estructurada en tres seccions insulars (Mallorca, Menorca i Formentera); aplega més de 5.000 socis. Disposa de diverses seccions específiques, entre les quals la de ciclisme ecològic Pedal Verd, la d’Educació Ambiental, la d’Excursionisme i la d’Ornitologia i Anellament.
Ha rebut diversos premis, entre els quals el premi Ciutat de Palma d’Investigació (1983), el premi Borja Moll (1988) i el Premi Nacional del Medi Ambient (1997), entre altres.
La seva acció ha estat predominant per a evitar la proliferació d’urbanitzacions, ports esportius i altres instal·lacions o serveis turístics en indrets d’alt valor ecològic, al mateix temps que ha aconseguit que les institucions protegissin d’una manera eficaç diverses àrees d’interès naturals.
Entre altres, edita les revistes “Ecologista” (des del 1985), “Circular Informativa” (des del 1973), “Circular Ornitològica” (des del 1979) i l'”Anuari Ornitològic” (des del 1987).
En l’àmbit científic ha ajudat a la realització de diversos treballs, com el Catàleg d’Espècies Vegetals Endèmiques i Amenaçades de Balears (1986), i des del 1982 elabora un Atles d’Ocells Nidificants de Mallorca. La seva aportació científica més destacada ha estat la descoberta del ferreret, amfibi endèmic de Mallorca que actualment és objecte d’un pla de recuperació subvencionat per la Comunitat Europea i el govern balear.
Enllaç web: GOB Mallorca
Govern Balear
(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )
(o de les Illes Balears) Organisme col·legiat. Exerceix a ses Illes la funció executiva i la potestat reglamentària referent a les matèries concretades a l’estatut d’autonomia.
És format pel president, el vice-president, si així pertoca, i els consellers, els nombre dels quals amb responsabilitat executiva no pot excedir de deu.
La seu és a Palma de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 