Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (pol)

Federació Socialista Balear

9 Respostes

(Illes Balears, maig 1932 – 1936)

Organització que agrupà els socialistes de les Illes afiliats al PSOE. Després d’un primer intent en 1913-15, que reuní només grups de Mallorca, es constituí definitivament amb 16 agrupacions (el 1933 foren 20).

Celebrà quatre congressos fins al juliol de 1936, i els d’abril-maig de 1936 foren dominats per la lluita entre els prietistes i els caballeristes.

El seu primer president havia estat Llorenç Bisbal. Tingué com a òrgan de premsa el setmanari “El Obrero Balear”.

Federació Regional del Treball de Mallorca

3 Respostes

(Illes Balears, 1920 – 1922)

Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.

Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.

El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.

Federació de Societats Obreres de Balears

6 Respostes

(Illes Balears, abril 1903 – 1925)

Organització que pretengué de reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes, creada a instàncies dels socialistes mallorquins. De fet només agrupà seccions de Palma de Mallorca (18 societats i uns 1.500 obrers el 1900), i fou una continuació de la Federació Local, fundada el 1893.

A partir del 1919 adoptà el nom de Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble, i, mantenint-se al marge de la UGT i la CNT, reuní, en 1919-22, un elevat percentatge dels obrers ciutadans (entre 3.000 i 4.500).

El 1922 els socialistes aconseguiren l’expulsió dels comunistes i cenetistes, i el 1925 la convertiren en la Unió General de Treballadors de Balears.

Federació Balear de Sabaters

1 Resposta

(Illes Balears, 1915 – 1936)

Organització dels obrers del calçat, creada a instàncies de Llorenç Bisbal i de la societat La Igualdad, de Palma de Mallorca. El seu primer congrés (pel març 1915) reuní a Alaró 28 delegats.

Hom pretenia especialment la jornada de vuit hores i l’abolició del treball a preu fet; però es desféu aviat, incapaç de resistir la rebaixa de preus imposada per la patronal.

Fou refeta en 1919-20, i no aconseguí tampoc cap estratègia sindical comuna.

Estatut d’Autonomia de Mallorca i Eivissa -1931-

6 Respostes

(Illes Balears, juliol 1931)

Projecte de llei de règim autonòmic. sorgit de l’avantprojecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, el qual fou presentat per l’Associació per la Cultura de Mallorca, amb l’assentiment de les cambres de comerç i agrícola de Mallorca, en una assemblea de municipis i entitats insulars reunida al Teatre Principal de Palma de Mallorca del 20 al 23 de juliol de 1931.

Una organització apressada, una insuficient propaganda prèvia i, sobretot, la inassistència dels representants de Menorca i de l’ala esquerrana dels partits polítics (amb l’única excepció del Partit Republicà Federal) restaren molta transcendència a aquesta reunió, però no impediren que l’avantprojecte fos aprovat, amb poques esmenes, pels representants de les dues illes assistents.

Tanmateix, totes aquestes causes i la migrada audiència popular de que gaudí el projecte de l’estatut impediren que reeixís.

Estatut d’Autonomia de les Illes Balears -1983-

3 Respostes

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.

Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.

Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.

Esquerra Republicana Balear

8 Respostes

(Illes Balears, abril 1934 – 1938)

Grup polític. Fundat per la fusió dels partits Republicà Radical i Socialista Independent i de l’Acció Republicana de Mallorca; posteriorment s’hi afegiren les seccions d’Izquierda Comunista de Menorca i Eivissa.

Els dirigents principals foren Bernat Jofre, Francesc Carreras, Manuel Cirer (president honorari) i Emili Darder.

Adoptà un fort caràcter regionalista i defensà l’autonomia de les Illes i va publicar el setmanari “República”, el diari “Antorxa” i el butlletí “Mallorca Nova”, editat a Barcelona durant la guerra civil (1937-38).

Confederació Regional del Treball de Balears

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 22 octubre 1922 – 1939)

Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes Balears adherits a la CNT. Celebrà el seu primer congrés a Palma, amb delegats de la ciutat, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1.113 afiliats.

En fou elegit secretari general Miquel Rigo. El seu òrgan de premsa fou “Cultura Obrera”. Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer de 1938, a Menorca.

Compilació del dret civil especial de Balears

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1880 – 19 abril 1961)

Text legal. Ordenador del text civil vigent a cadascuna de les Illes Balears, aprovat per llei de l’estat espanyol.

La compilació fou iniciada el 1880 amb una memòria elevada a la comissió general de codificació del jurista Pere Ripoll i Palou, que serví de base a tots els treballs posteriors, entre els quals es destaquen el projecte d’apèndix al codi civil espanyol, del 1903, l’informe preceptiu del Col·legi d’Advocats de Balears, emès el 1921 en un sentit més conservador del dret propi, i l’avantprojecte de compilació fet el 1949 per una comissió de juristes mallorquins.

El text definitiu estableix el règim econòmic matrimonial, amb separació de béns, les donacions universals i la successió testada, la imprescriptibilitat del capital dels censos, i normes per a la redempció de l’alou.

La inclusió de les millores i les edificacions fetes posteriorment en el càlcul del valor de la propietat ha estat considerada una innovació regressiva.