(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, segle XVII)
Nom d’una facció del segle XVII, rival de la dels Canamunt.
Canavall, els
4 Respostes
Arxiu d'etiquetes: Illes Balears (bio)
Canamunt, els
(Palma de Mallorca, segle XIV – Illes Balears, 1667)
Facció mallorquina, rival de la dels Canavall. Aquests noms sembla que provenen de llur localització en la part alta i baixa de la ciutat.
Les lluites dels dos bàndols, de caràcter nobiliari i esteses entre la població urbana i les autoritats civils i eclesiàstiques, assoliren la màxima virulència durant la primera meitat del segle XVII.
La mort d’Arnau de Santacília (1615), desencadenà fortes violències, que finalitzaren amb una reconciliació entre tots dos bàndols, però els enfrontaments es reprengueren fins a la segona reconciliació entre els membres de la noblesa (1645).
Tot i això, els bandejats continuaren les lluites fins a la repressió final del lloctinent Roderic de Borja (1667).
Campredon -artistes, s XIII/XIV-
(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)
Família d’artistes. Actius al Rosselló i Mallorca. El primer dels quals fou:
Bartomeu Campredon (Perpinyà, segle XIII – segle XIV) Escultor. Versemblantment identificat amb el mestre Bartomeu de Perpinyà. El 1294 executà part del cor, desaparegut, de la catedral d’Elna.
Altres membres d’aquesta família foren:
Antoni Campredon (Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Fou cridat per Jaume II de Mallorca el 1310 per a realitzar el penell en forma d’àngel d’estil gòtic, que corona l’Almudaina; hom li atribueix amb fonament els àngels que fan de mènsules a l’absis de la capella de l’Almudaina; el 1331 fou novament cridat a Mallorca per a fer els ornaments del cadirat del cor de la seu, on treballà fins al 1339, ajudat pel seu nebot Guillem Campredon.
Arnau Campredon (Perpinyà, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Artista. Documentat a Mallorca com a aprenent de l’escultor francès Pierre de Guines.
Campedroni, Francesc
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears ?, segle XIII)
Escultor. Fou cridat per Jaume II de Mallorca perquè vingués a l’illa, on havia de realitzar diverses obres per al palau reial.
Fou el pare i mestre d’Antoni Campedroni (Illes Balears ?, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XIV) Escultor. Treballà a la catedral de Palma de Mallorca. Li n’és atribuït l’antic retaule major.
Calaf, Gaspar
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Lul·lista i poeta. De l’estament dels mercaders. Defensà, prop de Ferran II de Catalunya, la doctrina lul·liana, posada en entredit per la publicació (1503) del Directorium de Nicolau Eimeric.
Jutge en el certamen poètic celebrat a Palma de Mallorca el 1520 en honor de Ramon Llull, en pronuncià la sentència en vers.
Caça, Arnau de
(Illes Balears, segle XIII – Sardenya ?, Itàlia, després 1327)
Cavaller. Conseller de l’infant Ferran de Mallorca, que acompanyà en la conquesta de Morea (1315).
Muntaner, entre altres, censurà la seva conducta en la batalla de la Manolada, on morí l’infant (1316).
Sembla que participà en la conquesta de Sardenya (1323-24), on residia encara el 1327.
Burguès-Safortesa i Sureda, Joan
(Illes Balears, segle XIX – 27 novembre 1825)
Cavaller de Sant Joan. Fill de Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga i germà de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda.
A la mort sense fills del seu germà Tomàs heretà, sencers o en part, els vincles dels Burguès, Santacília, Lloscos, Berga, Valentí, Sanglada, Safortesa i Olesa de Vinagrella.
Continuà la línia principal del llinatge -era dita línia dels Burguès-Safortesa (cognom emprat només pels hereus), marquesos del Verger-.
Fou el pare de Lluís Burguès-Safortesa i Borràs (Illes Balears, segle XIX) Diputat de Mallorca (1848).
Burguès-Safortesa -llinatge-
Lleonard Burguès-Safortesa (Illes Balears, segle XVI – segle XVII) Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa (Illes Balears, segle XVII – 1713) Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:
Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga (Illes Balears, 1720 – 1772) Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.
Brotad -farmacèutics-
Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
Bover, Rafael
(Illes Balears, segle XVII)
Poeta. De les seves poesies, en català i en castellà, inèdites en llur major part, hom dedueix que era un noble, amb bona cultura clàssica i teològica.
La seva obra poètica, impregnada de bucolisme, gairebé sempre amorosa i religiosa, imita els autors castellans del segle XVI, sense oblidar els models tradicionals.
Dades dels Països Catalans 