(Illes Balears ?, segle V)
Bisbe de Menorca. El 484, durant el domini dels vàndals sobre les illes Balears (427-534), fou cridat a Cartago, juntament amb els bisbes Elies de Mallorca i Opili d’Eivissa, per donar raó de la seva fe davant el rei vàndal Hunneric.
(Illes Balears, segle XIV)
Vice-almirall. El 1356 fou segon cap de l’expedició de reforç que, amb 6 galeres, passà de Barcelona a Sardenya a les ordres de Gilabert de Centelles.
(Illes Balears, segle XV)
Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya.
Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça.
Mobilitzà l’opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar.
(Illes Balears, segle XIX – 1901)
Compositor. Produí obres de diversos gèneres, que obtingueren bon acull.
(Illes Balears, segle XIV)
Cavaller. Fou vice-canceller del rei Jaume III de Mallorca, el qual acompanyà el 1339 a Barcelona per al jurament de vassallatge que calgué prestar-hi a Pere III el Cerimoniós, quan ja no faltaven gaires anys perquè esclatés la guerra oberta entre els dos monarques.
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
(o Lluert) Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349.
És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d’estreta relació amb Pietro Lorenzetti.
Ha estat identificat amb l’anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca.
(Illes Balears, segle XV)
Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487).
Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes.
Són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Francesc Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España.
(Illes Balears, segle XVIII)
Economista. El 1787 publicà una obra sobre l’estat econòmic de Mallorca, amb observacions per al seu desenvolupament.
(Illes Balears, segle XV – segle XVI)
Cronista. Autor d’una de les poques relacions conservades de la revolta de les Germanies a Mallorca (Memorial).
Fou redactada, en català, el 1522, i publicada el 1881 per Àlvar Campaner.
Domènec Jaume (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV) Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.
Joan Jaume (Catalunya, segle XIV) Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.
Lluís Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775) Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.
Onofre Jaume (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815) Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 