Barri, al nord-oest de la població, construït a partir del 1969.
Ermita, l’ -Rosselló-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Illa
Delonca, Emili
(Illa, Rosselló, 1879 – 1952)
Escriptor. Estudià dret a Montpeller i es dedicà a la sericicultura i, després, a l’agricultura i al comerç del vi.
Fou molt de temps administrador del sindicat de vinyaters dels Pirineus Orientals i afavorí especialment els regadors de la vall de la Tet.
Publicà monografies com La Têt et ses afluents (1956), Le canal d’Ille (1949) i, en col·laboració amb el seu germà Lleó Delonca, Un village
Compte, Francesc
(Illa, Rosselló, segle XVI)
Escriptor. Fou notari d’Illa.
Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d’aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat.
Influí en historiadors com Andreu Bosc i Jeroni Pujades.
Casesnoves -Rosselló-
(o Casanoves) Despoblat, a l’esquerra de la Tet, aigua amunt de la vila.
L’antiga església parroquial de Sants Just i Pastor és obra del segle XI, però ampliada el XIII i el XIV; fou unida a la parròquia d’Illa el 1561.
Les pintures al fresc que la decoraven (escenes del Nou Testament presidides per una Majestat envoltada pels símbols dels evangelistes), publicades el 1953, constitueixen el grup més antic dels conservats al Rosselló.
El 1954 foren venudes a un antiquari, i han passat als EUA.
Bouille, Miquel
(Illa, Rosselló, 30 juliol 1931 – Rosselló, 23 juliol 1996)
Historiador. Arxiver al departament dels Alts de Sena.
Autor de nombrosos treballs d’història publicats en revistes i, en col·laboració amb Francesc Brousse, d’Églises romanes en Roussillon (1967) ì Chemins du Roussillon (1969).
Bonafont, Josep
(el Soler, Rosselló, 1854 – Illa, Rosselló, 1935)
Poeta. Amb el pseudònim de Pastorellet de la Vall d’Arles, conreà una poesia de caràcter floralesc.
Deixeble de Jacint Verdaguer, publicà articles i poesies en català en periòdics i revistes com “Le Roussillon”, “La Croix des Pyrénées”, “La Revue Catalane” i “La Veu de Catalunya”.
Representant del moviment renaixentista al Rosselló, publicà el recull poètic Refilades (1882), l’antologia Garbera catalana (1884), un aplec d’elegies, Ais (1887), Ais i albades (1914), i un estudi, Los Goigs (1907).
Boix, Emili
(Illa, Rosselló, 1862 – 1922)
Poeta. Fundà a París el grup català Canigó.
Col·laborà, entre d’altres revistes, a “La Revue Catalane”, on publicà (1915) L’àliga blanca, poema al·legòric contra l’imperi alemany.
Bartre, Llúcia
(Illa, Rosselló, 1881 – 1977)
Comediògrafa. Autora de nombroses comèdies de costums i de sainets en un llenguatge senzill i popular, com Primers passos (1931), Retalls (1933), Rialles (1942), Els set pecats capitals (1948), etc.
També ha publicat dues obres en francès.
Illa (Rosselló)
Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 31,67 km2, 160 m alt, 5.354 hab (2012)
(o Illa del Riberal, fr: Ille-sur-Tét) Situat al Riberal, en una terrassa fluvial a la dreta de la Tet, al nord dels Aspres. El terme és força accidentat.
És un important centre de producció agrícola al fons de la vall, basada en l’agricultura de regadiu, hi tenen importància els arbres fruiters (albercoquers, cirerers, pomeres, pereres i presseguers) i les verdures primerenques; de secà s’hi conrea vinya. L’activitat industrial deriva en bona part de l’agricultura i de la construcció (extracció de graves).
La vila, enlairada a la dreta de la Tet, conserva el darrer cercle de muralles. Hi destaquen l’església romànica de Santa Maria de la Rodona, fortificada, l’antic hospital, amb l’església de Sant Jaume (1236) i alguns casals senyorials. L’església parroquial de Sant Esteve del Pedreguet va ésser bastida al segle XVII sobre l’antic temple del segle XI. El 1314 fou erigida en centre del vescomtat d’Illa.
El terme comprèn, a més, l’antic monestir de Sant Climent de Reglella, el santuari de Sant Maurici de Graulera i el despoblat de Casesnoves.
Albert, Josep Francesc Ildefons Ramon d’
(Illa, Rosselló, 1721 – 1790)
Advocat i polític. Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials. A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la polícia (1775) i conseller d’estat davant el ministre Turgot.
Publicà Lettres d’un avocat (1765) oposant-se a la versió del cos de dret civil francès. Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins al 1820. Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en col·laboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa.
Dades dels Països Catalans 