(Catalunya)
Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.
Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.
No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.
(Catalunya)
Poble ibèric, establert a l’Empordà i a la costa del nord-est de la Península.
La seva ciutat principal fou Indica o Undica, situada prop d’Empúries.
(Catalunya, segle III aC – vers 205 aC)
Príncep dels ilergets. Aliat dels cartaginesos, lluità contra els romans a la segona guerra púnica.
L’any 206 aC aixecà, amb el seu germà Mandoni, una rebel·lió que abastava tota la vall de l’Ebre i part del País Valencià.
Derrotat per Publi Corneli Escipió, es retirà a les seves terres després d’haver negociat la pau amb els romans.
Morí en combat.
Poblat ibèric, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.
El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.
Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.
La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.
Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.
(Catalunya)
Poble ibèric, establert a la part occidental del país.
Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l’Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l’actual Lleida (Ildirda o Iltirta). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n’haurien separat.
Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans.
(Catalunya)
(o ilergavó) Poble ibèric, establert a les ribes del tram final de l’Ebre, entre la plana de Castelló i la serra de Balaguer.
Amb centre a Tortosa (Iulia Ilergavonia Dertosa, se’ls ha suposat una branca dels ilergets.
Jaciments importants a Tivissa i Alcanar, i necròpolis a Gandesa, Amposta i Xivert.
(Lleida, Segrià)
(o Iltirta) Nom d’una ciutat ibèrica, que correspon a l’actual Lleida (ilergets).
(Mataró, Maresme)
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro i que correspon a Mataró.
Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable.
Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.
El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.
Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L’església parroquial és dedicada a sant Simó.
El 1188 Alfons I el Cast donà el lloc al monestir de Santes Creus.
Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).
Dades dels Països Catalans 