(Catalunya)
Poble ibèric del nord del país, esmentat per Ptolemeu, que cita com a localitats seves Bassi, Beseda, Egosa i Sebendunum.
De localització difícil, ha estat identificat amb els bergistans, o amb un grup d’aquests, i hom creu que ocupà la Garrotxa i que podria ésser un precedent del comtat de Besalú.
Jaciment iberoromà. Nucli fundat al pla ja en època romana, a mitjan segle II aC.
La seva situació denota una funció primordialment agrícola, però la presència d’un important conjunt de monedes i ceràmiques d’importació d’origen itàlic, i també de nombroses restes de fosa de metall, indica que també desenvolupà funcions de caràcter artesanal i comercial.
Conjunt arqueològic. Després d’anys de treballs d’excavació i recerca arqueològica al jaciment de les Toixoneres, el 1995 s’obrí al públic la ciutadella, poblat de la tribu dels cossetans habitat des del segle VI fins al II aC, que ha estat reconstruït amb finalitats experimentals, didàctiques i recreatives.
Es tracta de la primera experiència de reconstrucció hipotètica i recreació museogràfica d’un jaciment arqueològic que es fa als Països Catalans. Els visitants reben informació sobre el treball dels arqueòlegs i poden resseguir el barri dels artesans, les corts del bestiar, la casa del cabdill, el barri dels guerrers i les muralles de la ciutadella.
Poblat ibèric del terme municipal, situat damunt un turó a 198 m d’alt.
Des dels anys 1930 s’hi han realitzat diferents treballs d’excavació i des del 1979 el Museu Municipal de Badalona hi ha desenvolupat un pla sistemàtic de recerca que n’ha fet un dels jaciments ibèrics més extensament excavats de Catalunya. S’hen coneixen diferents cases i carrers i part de la muralla.
Ocupat des de mitjan segle IV aC, perdurà després de la conquesta romana i fou abandonat progressivament a partir del final del segle II aC.
Ha estat declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
(Catalunya)
Individu d’un poble pre-romà, que habitava l’alt Llobregat, esmentat per Polibi i Tit Livi.
Els bergistans foren sotmesos per Anníbal en la seva expedició a Itàlia (218 aC). També són esmentats amb motiu d’una revolta dels pobles ibèrics contra Roma, reprimida pel cònsul Cató (195 aC).
Livi esmenta set castells d’aquest poble, el qual, en aixecar-se per segona vegada, fou sotmès a l’esclavatge. Descriu el castell principal, el castrum Bergium o ”Vergium’, que podria correspondre a l’actual Berga.
(Garrotxa)
(o ausoceretans) Poble pre-romà, ibèric, poc conegut. Per les dades geogràfiques que dóna Avié en l’Ora marítima (550) i els pobles veïns que esmenta, es pot situar en la comarca, entre Besalú i Olot. Altres fonts (Ptolemeu) situen en aquest mateix lloc els castel·lans.
La seva etimologia fa pensar que es tractava d’una barreja entre ausetans i ceretans.
(Osona)
Poble preromà, ibèric que tenia el centre en l’actual comarca. Els seus límits són difícils de precisar.
Durant la segona guerra púnica els ausetans practicaren una política oscil·lant entre l’aliança amb els romans o amb els cartaginesos.
Encunyaren moneda i en són coneguts alguns poblats (Folgueroles). La capital era Ausa.
(Osona)
Regió ocupada pels ausetans. Comprenia l’actual plana de Vic i les regions muntanyoses que la separen de la conca del Llobregat i de la costa.
Els principals nuclis de població eren Ausa, Gerunda (Girona) i Aquae Calidae (Caldes de Montbui).
L’abundància d’encunyacions de monedes dóna una idea de la prosperitat de la regió durant la dominació romana.
Nom d’una ciutat indígena pre-romana, als territoris dels ausetans de localització desconeguda.
En època romana es denominà Ausa la ciutat establerta en el mateix indret de l’actual Vic.
Dades dels Països Catalans 