(València, 1522 – 12 març 1602)

Humanista i hel·lenista. Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée. Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics (1554) i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil.

Alternà l’ensenyament de grec i de retòrica a les universitats de València, de Saragossa -on tingué com a deixeble Pere Galès– i de Barcelona, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió de Joan de Salaia. El 1568 es traslladà a Lleida, on manté una certa vinculació amb l’Estudi General.

Del 1572 al 1580 donà classes a la Universitat de Barcelona. El 1582 tornà a València per ocupar la càtedra d’oratòria al seu Estudi General. Després retornà a Barcelona del 1583 al 1598, moment de la seva maduresa intel·lectual.

Les seves explicacions foren reeditades diverses vegades amb notables addicions; destaquen les seves Institutionum Rhetoricarum (1578, 1585, 1793) i Grammatistica linguae grecae (1575, 1589). Restà inèdita, però, malgrat el gran nombre d’obres publicades, una bona part de la seva producció. La seva única obra en català coneguda és Avisos per estudiar les arts.

Estigué molt lligat a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, i amb heterodoxos, com Jeroni Conques i Pere Galès. Reuní una bona biblioteca de manuscrits grecs, fou traductor al castellà i anotador de clàssics (Censorino, Ciceró) i és considerat el representant als Països Catalans de l’humanisme de Lluís Vives en una època difícil dominada pels corrents contrareformistes.