(Gironès)
Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà.
Hi ha un grup d’hostals.
(Gironès)
Coll de la serra de Sant Julià de Ramis, que forma la paret septentrional del congost del Ter, entre els plans de Sarrià i de Medinyà.
Hi ha un grup d’hostals.
Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, a tocar del Ter, damunt l’Espona de Saderra.
Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou, que neix a les serres de Sant Salvador d’Orís i de Bescanó.
(Ripoll, Ripollès)
Veïnat, fins al 1970 pertanyia a l’antic municipi de la Parròquia de Ripoll, a la dreta del Ter, aigua amunt de la vila, al voltant de l’hostal de Rama i de la masia dita la torre de Rama.
(Calders, Bages)
Masia i església en un serrat que domina les valls de Marfà i de Malrubí, vora la carretera de Moià a Manresa, on es troba l’hostal de la Grossa, ja en terme d’Avinyó.
Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll.
Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà.
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, situat al marge esquerra del Congost, aigua amunt de la Garriga.
Té el seu origen en l’hostal del Figaró, establert abans del 1399, sobre el camí ral de Barcelona a Vic i la Cerdanya, sobre l’antiga via romana.
Des del començament del segle XX tingué un increment notable de població, gràcies a l’estiueig. Té estació del ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
El lloc pertangué al terme del castell de Montmany.
(pop: Tosquers o Tosqueres) Poble (162 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual.
Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal.
L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l’hostal de Dosquers.
L’antic terme comprenia també els veïnats d’Usall, la Riera i Vila-rodona.