Gran masia i antic hostal, al límit amb el terme de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner, al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner, obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas.
Prop seu, en direcció a la Creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del segle XVIII, la construcció del pont del Lledoner, format per dos pisos d’arcades.
Masia i antiga parròquia (Santes Creus), situat al vessant meridional de la serra de Busa.
Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà.
El lloc és esmentat ja el segle XI.
(Rupit i Pruit, Osona / la Vall d’en Bas, Garrotxa)
Pas de l’antic camí ral d’Olot a Vic, que guanya el cingle que limita la vall d’en Bas amb el Cabrerès al límit dels dos termes, on es troba la masia i antic hostal del Grau.
Poble, al límit amb els termes de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a l’esquerra de la riera de Gargallà, afluent de l’aigua d’Ora per l’esquerra, aigua avall de Sorba.
Al segle X el lloc era possessió del monestir de Ripoll.
Hi destaquen l’església parroquial de Sant Andreu i l’antic hostal de Gargallà.
Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l’església parroquial de Sant Gil.
Un quilòmetre al nord-oest, a l’encreuament dels antics camins d’Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l’antic hostal de Folquer.
Al segle XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.
(Figaró-Montmany, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, situat al marge esquerra del Congost, aigua amunt de la Garriga.
Té el seu origen en l’hostal del Figaró, establert abans del 1399, sobre el camí ral de Barcelona a Vic i la Cerdanya, sobre l’antiga via romana.
Des del començament del segle XX tingué un increment notable de població, gràcies a l’estiueig. Té estació del ferrocarril de Barcelona a la Tor de Querol.
El lloc pertangué al terme del castell de Montmany.
(pop: Tosquers o Tosqueres) Poble (162 m alt) i antic municipi, agregat el 1969 a l’actual.
Es formà al voltant del castell de Dosquers, fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes; passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal.
L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí. Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l’hostal de Dosquers.
L’antic terme comprenia també els veïnats d’Usall, la Riera i Vila-rodona.
Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.
La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.
De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).
A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.
Antic hostal, al límit amb els termes de la Vall d’En Bas i de Riudaura, vora el Ridaura, instal·lat en un gran casal del segle XVII.
Durant la Tercera Guerra Carlina, el 26 de març de 1875, hi tingué lloc l’entrevista secreta dels generals Arsenio Martínez Campos, cap de les forces liberals, i Francesc Savalls, cap de les forces carlines del Principat, la qual comportà, de fet, la fi de la resistència carlina a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 