Arxiu d'etiquetes: Horta

Emperador (Horta)

2 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,03 km2, 20 m alt, 684 hab (2014)

(o la Venta d’Emperador; ant: Llocnou d’Emperador) És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros, al nord de la ciutat de València.

El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu a la zona no edificada (hortalisses i tarongers), a través de la sèquia de Montcada, i modestes indústries (del moble i la construcció). Àrea comercial de València.

El poble té origen en un hostal situat a l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril i edificà un palau amb torre quadrada, després d’aconseguir la senyoria del lloc. S’ha mantingut com a municipi independent, però eclesiàsticament ha depès sempre de Museros. S’hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser. El 1978 fou annexat a Museros, però se’n tornà a segregar el 1985.

Enllaç web: Ajuntament

Catarroja (Horta)

26 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 13,04 km2, 16 m alt, 27.478 hab (2014)

Estès des del sud del barranc de Xiva o riu de Xest (anomenat també barranc o torrent de Catarroja) fins prop de l’Albufera.

Els recursos econòmics del municipi es basen en l’agricultura de regadiu, gràcies a les sèquies derivades del Túria (arròs, hortalisses i taronges), la ramaderia bovina, la pesca a les sèquies (activitat tradicional des de l’edat mitjana) com el canal de Catarroja, on hi ha l’embarcador anomenat port o portet de Catarroja, i la indústria, tradicionalment alimentària i molt diversificada, i desenvolupada actualment gràcies a la proximitat de València. Es manté també la típica fabricació d’escombres.

La població ha experimentat un creixement constant a partir del segle XVIII, accelerat encara els darrers anys a causa de la immigració. Àrea comercial de València. Fa funcions de centre econòmic i social de la comarca.

La vila és a la dreta del riu, forma un sol nucli de població amb Massanassa, és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (1710); han tingut anomenada les bandes de música de la vila.

Enllaços web: Ajuntament – Conservatori de Música – Associació de Vela Llatina

Burjassot (Horta)

29 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,48 km2, 59 m alt, 37.641 hab (2014)

Situat entre el riu Túria i el barranc de Carraixet, al nord-oest de la ciutat de València.

Les sèquies derivades del Túria fan possible l’agricultura de regadiu: blat, farratges, tarongers i patates; però malgrat la riquesa natural de les terres i el regadiu, la població agrària no representa més de l’1 % de la població activa, a conseqüència de l’increment industrial, molt diversificat: al costat de la tèxtil tradicional, hi ha les de ciment, ceràmica, vidre, materials per a la construcció, metal·lúrgiques, mobles i joguines. Explotació de jaciments d’argila. Àrea comercial de València.

La població s’ha multiplicat gairebé per deu des del començament del segle XX, a causa d’un fort corrent immigratori i de la proximitat de València, ciutat de la qual el municipi ha esdevingut de fet un barri.

El poble, dalt d’un turó, és d’origen islàmic; la seva expansió vers el nord ha fet que hagí format gairebé un sol nucli urbà amb Godella; hi destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (iniciada el 1737), i l’antic palau senyorial.

Dins el terme hi ha les antigues Sitges de Burjassot (excavades a la roca), amb la capella de Sant Roc, i algunes de les alqueries més notables de la comarca, com la del Pi i la del Moro.

Enllaç web: Ajuntament

Bonrepòs i Mirambell (Horta)

4 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 1,05 km2, 27 m alt, 3.507 hab (2014)

Situat a la vora del barranc de Carraixet, al nord de València.

Tota la superfície del terme és ocupada per conreus molt diversos de regadiu (patates, blat de moro, tomàquets), alimentats per la sèquia de Montcada. La majoria de les terres de conreu són explotades per llurs propietaris, i la resta, per parcers i arrendataris. Ramaderia bovina, porcina i equina; granjes avícoles. La vida econòmica del municipi es complementa amb l’activitat d’algunes petites fàbriques i alguns tallers, que s’ha beneficiat de l’expansió industrial de la comarca: paperera, alimentària, metal·lúrgica. Àrea comercial de València.

La població, molt dispersa en barraques i alqueries, ha mantingut una línia ascendent des del començament del segle XX i s’ha estabilitzat darrerament.

El poble de Bonrepòs, cap del municipi i antiga alqueria islàmica, es troba actualment unit al nucli del seu agregat Mirambell.

Enllaç web: Ajuntament

Beniparrell (Horta)

3 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 3,66 km2, 20 m alt, 1.956 hab (2014)

Situat al sector oriental de la comarca, al sud de València.

El territori, completament pla, és drenat pel barranc de Picassent i és ocupat en gran part pel regadiu, que s’alimenta d’aigua de la sèquia reial del Xúquer i produeix principalment tarongers, seguit d’hortalisses i arbres fruiters; han perdut importància el conreu de l’arròs i el blat. L’oferta econòmica del municipi es complementa amb la ramaderia estabulada, l’avicultura i algunes activitats industrials vinculades a les indústries de la ciutat de València (contraplacats, mobles, paper, joguines). La població ha experimentat un notable creixement a partir de mitjan segle XIX.

El poble, vora de l’antic camí ral de Madrid, és d’origen islàmic; l’església parroquial és dedicada a santa Bàrbara. Fou centre de la baronia de Beniparrell.

Benetússer (Horta)

7 Respostes

Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,76 km2, 11 m alt, 14.529 hab (2014)

Situat al sud de València, ciutat amb la qual limita. El terme, molt petit, s’estén a l’oest de l’antiga carretera de València a Alacant.

No existeix cap hectàrea dedicada a l’agricultura i la base de l’economia local és la indústria, sobretot de mobles i de la fusta, però també alimentària, tèxtil i química.

El terme, ocupat en gran part per edificacions, és de fet un barri de València i ha multiplicat gairebé per cinc la seva població a partir del 1950, principalment a causa de la immigració.

El poble, d’origen islàmic, forma, de fet, una aglomeració amb Alfafar i Sedaví; hi destaca el palau senyoria (que en substituí un d’existent al segle XIV) i l’església parroquial de Santa Maria (modificada posteriorment), ambdós foren bastits al començaments del segle XVII.

Dins el terme es troba el barri de la Florida.

Enllaç web: Ajuntament

Arrancapins

1 Resposta

(València, Horta)

Raval i partida, al lloc d’una antiga alqueria ja enderrocada, situada al sud de la ciutat de València.

Hi ha estat molt venerada la imatge del Sant Crist d’Arrancapins.

Arenes, platja de les -València-

Deixa un comentari

(València, Horta)

(of: del Cabanyal)  Platja, immediatament al nord del port, entre el Riuet i la sèquia d’en Gasc, davant el barri del Canyamelar, anomenada, també platja de Garbí.

En aquesta platja hi fou instal·lat un dels primers establiments de banys de mar de València, el balneari de les Arenes.

Aracristi

6 Respostes

(el Puig de Santa Maria, Horta)

(dita també del Puig, llat: Ara Christi) Cartoixa de la Mare de Déu d’Aracristi. Situada a l’esquerra de la carretera de València a Barcelona.

Fou fundada el 1585 per cartoixans de Portaceli. La cartoixa fou construïda entre el 1602 i el 1640. Felip IV li atorgà el títol de reial, en visitar-la el 1656. La comunitat cartoixana la posseí fins al 1835.

L’església, l’edifici de la comunitat, la granja i les seves dependències i els horts es troben envoltats per una gran muralla.

Ametralladora Carlista, L’

Deixa un comentari

(València, 17 abril 1871 – 8 juny 1871)

Setmanari satíric. Aparegueren deu números, els dos últims en castellà. Dirigit per Enric Martí i Franc, fou el primer setmanari d’ideologia carlina, escrit en llengua catalana, que aparegué al País Valencià.

El seu legitimisme i el seu integrisme es traduïren en atacs contra el rei Amadeu I i contra certs “espectacles immorals”, que provocaren diversos processos, així com la curta durada del periòdic.