Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Sanllehy i Girona, Carles

1 Resposta

(Barcelona, 21 febrer 1882 – 16 agost 1973)

Historiador. Fill de Domènec Joan Sanllehy i Alrich. Succeí la seva mare, Anna Girona (filla de Manuel Girona), en el títol de marquès de Caldes de Montbui.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí durant els anys 1942-54.

D’entre la seva obra destaquen els treballs La successió de Carles II (1933), El tractat de pau de Castronuovo o Caltabellotta (1943) i Los descendientes legítimos de Alfonso el Magnánimo en el trono de Nápoles (1951).

Sanahuja i Vallverdú, Pere

3 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 9 març 1882 – Lleida, 24 desembre 1959)

Historiador i frare franciscà. Fou lector general de filosofia i exercí el seu mestratge a Vila-real (1909-10), a Balaguer (1913-26), a Berga (1926-30) i a Lleida (1930-36).

Després del 1940 es reincorporà al convent de Lleida, on es donà de ple a la recopilació de dades per a la seva monumental Historia de la seráfica provincia de Cataluña (1956).

És autor, també, de L’antiga ciutat de Balaguer (1930) i d’una important Història de Balaguer, que deixà manuscrita, i de la Historia de la villa de Ager (1961).

Sanabre i Sanromà, Josep

1 Resposta

(Bonastre, Baix Penedès, 10 novembre 1892 – Barcelona, 18 abril 1976)

Eclesiàstic i historiador. Estudià arxivística a Roma.

Arxiver diocesà de Barcelona des del 1927, féu una reorganització a fons de l’arxiu i hi aportà nous documents. Beneficiat de la catedral, escriví a “El Matí” i se significà per les seves amistats intel·lectuals del país.

El 1936 fou detingut per la FAI com a clergue, però, de manera sorprenent, el deixaren anar. Esdevingué una mena de funcionari de la Generalitat i alhora el braç dret del pare J.M. Torrent, vicari general en la clandestinitat, i tingué un paper actiu en l’organització del culte clandestí.

Després de la guerra civil tornà a reorganitzar l’arxiu i adoptà una actitud, passats els primers anys, d’oberta oposició al règim.

Com a historiador publicà Los sínodos diocesanos de Barcelona (1930), Guia de l’arxiu diocesà de Barcelona (1934), El Archivo de la catedral de Barcelona (1941) i l’estudi o curpus documental excepcional La acción de Francia en Cataluña (1956), a més d’El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya (1960), sovint reeditat, La resistència del Rosselló a incorporar-se a França (1970) i el documentat Martirologio de la Iglesia de la diócesis de Barcelona… (1943), sobre el primer període de la guerra civil.

Salvany i Oller, Josep

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 octubre 1780 – Seva, Osona, 18 juliol 1849)

Historiador. Publicà Reflexiones críticas sobre la antigüedad de la parroquia de Sabadell… (1844, 1888), Idea de la antigua iglesia de San Salvador de Rahona… i Memorias históricas, eclesiásticas y políticas de la villa de Sabadell.

Sales i Folch, Núria

1 Resposta

(Barcelona, 21 març 1933 – 10 juliol 2023)

Historiadora. Filla de Joan Sales i Vallès. Llicenciada en història, fou deixebla de J. Vicens Vives i de Pierre Vilar.

Publicà uns poemes d’avantguarda i realistes, Exili a Playamuertos (1961), i és autora de diverses monografies històriques, com Una vila catalana del segle XVIII (1962), dedicada a Valls, Història dels mossos d’esquadra (1962), Els caputxins catalans del Caroní i els generals de Bolívar (1967), Sobre esclavos, reclutas y mercaderes de quintos (1974), Els botiflers (1981) i La revolució catalana de 1640 (1991).

Ha col·laborat en la Història dels Països Catalans (1980-81) coordinada per Albert Balcells i en la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar, de la qual ha escrit el quart volum, Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII) (1984).

Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1985.

Sales i Ferré, Manuel

Deixa un comentari

(Ulldecona, Montsià, 24 agost 1843 – Vinaròs, Baix Maestrat, 10 desembre 1910)

Historiador i sociòleg. Catedràtic de geografia i història a la universitat de Sevilla (1874) i de sociologia a la de Madrid (1889), i fundador en aquesta darrera ciutat de l’Instituto de Sociología.

És autor, entre d’altres, de les obres: Filosofía de la muerte (1877), El hombre primitivo y las tradiciones orientales (1881), Prehistoria y origen de la civilización (1883), Compendio de historia universal (1883 i 1886), Historia Universal (1884), Del origen del lenguaje, El descubrimiento de América según las nuevas investigaciones (1893), La transformación del Japón, Función del socialismo en la transformación actual de las naciones (1902), Nuevos fundamentos de la moral (1907) i Tratado de sociología (1889-1904), la seva obra cabdal.

Salavert i Roca, Vicent

Deixa un comentari

(Torrent, Horta, 10 maig 1911 – Madrid, 1993)

Arxiver i historiador. Estudià a la Universitat de València i es doctorà a Madrid el 1950.

El 1943 ingressà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona i hi realitzà treballs docents i d’investigació. El 1966 fou nomenat arxiver-bibliotecari de les Corts Espanyoles.

Fou col·laborador a l’escola d’estudis medievals de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i membre de diverses institucions internacionals.

Publicà, de temes diversos, obres com ara: Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón: 1297-1314 (1957), El tratado de Anagni y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1952), La Corona de Aragón en el mundo mediterráneo del siglo XIV (1967), Los Archivos de Barcelona (1952) i Archivo de la Corona de Aragón. Guía abreviada (1958), en col·laboració.

Salat i Móra, Josep

1 Resposta

(Cervera, Segarra, 7 juny 1762 – Igualada, Anoia, 2 maig 1832)

Numismàtic, advocat i historiador. El 1782 era professor de lleis a Cervera.

Escriví un interessant Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluña (1818), del qual restà inèdit el tercer volum. Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Jaime el Conquistador (1819), que aparegué com a apèndix de la segona edició de la Gramàtica de Pau Ballot.

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1822.

Deixà inèdits uns Apuntes para la historia de las invasiones de las tropas francesas en 1808.

Salarich i Verdaguer, Joaquim

1 Resposta

(Vic, Osona, 16 setembre 1816 – Caldetes, Maresme, 4 març 1884)

Metge, historiador i escriptor. Cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona.

Fou un dels membres del Círcol Literari de Vic, cronista de la ciutat i autor de nombrosos treballs històrics i arqueològics, i d’un important herbari.

Col·laborà en diverses revistes (“Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu de Montserrat”, etc).

Entès en agricultura, propulsà la restauració de la sericicultura, i féu un replanteig de la vinya.

És autor de Lo Castell de Vilatorta (1879), Lo Castell de Sabassona (1879) i Apuntes sobre los antiguos baños de Caldetas y sus celebrados baños minerales (1881).

Fou el pare del metge Josep Salarich i Giménez.

Sala i Balust, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 maig 1922 – Salamanca, Castella, 12 juny 1965)

Sacerdot operari diocesà, teòleg i historiador. Estudià al seminari de Burgos (1939) i a Salamanca, on es doctorà en teologia (1948). Completà els estudis a la Gregoriana de Roma i a Valladolid (1957).

Tingué diferents càrrecs dintre la Germandat de Sacerdots Operaris diocesans i fou professor a la universitat de Salamanca, de la qual fou rector (1964-65). Era membre de l’Academia de la Historia (1960) i d’altres entitats científiques.

És autor de molts treballs històrics, sobretot entorn de Juan de Ávila i de la universitat de Salamanca.