Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Sagarra i de Siscar, Ferran de

4 Respostes

(Barcelona, 19 agost 1853 – Saint-Sulpice, França, 29 març 1939)

Historiador i polític. Va cursar la carrera de dret i es va especialitzar en la sigil·lografia de Catalunya.

Va ésser regidor de l’ajuntament de Barcelona (1906-09), i el 1923, com a candidat d’Acció Catalana, va guanyar les eleccions de diputat provincial i de la Mancomunitat de Catalunya.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres (1890) i era membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid (1888). Va formar part també de l’Institut d’Estudis Catalans.

La seva obra cabdal va ésser la Sigil·lografia catalana: Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya (5 volums, 1916-32). Va fer estudis sobre la guerra dels Segadors, i és autor, entre altres, de les obres Sigil·lografia dels comtes d’Urgell (1908) i Segells del temps de Jaume I (1912).

Fou el pare d’Ignasi i de Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau.

Safont i de Ferrer, Joan de

1 Resposta

(Besalú, Garrotxa, 15 juliol 1789 – Barcelona, 23 febrer 1847)

Historiador i filòsof. Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau. Fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú.

Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una Breve historia de la vida de los principales filósofos.

Sáenz-Rico Urbina, Alfredo

Deixa un comentari

(Yanguas, Sòria, Castella, 1918 – Barcelona, 23 gener 2005)

Historiador.

Vinculat a la Universitat de Barcelona, el 1973 n’esdevingué professor ajudant titular d’història moderna.

Ha publicat la seva tesi doctoral El virrey Amat. Precisiones sobre… don Manuel de Amat y de Junyent (1967). També a publicat La educación general en Cataluña (1973).

Rull i Jové, Jaume

Deixa un comentari

(Sants, Barcelona, 1895 – Òrrius, Maresme, 7 juny 1988)

Erudit. El 1908 inicià una col·lecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans (actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc) formen l’Arxiu Rull, a Sants, que conté actualment més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits.

Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El cafè de Barcelona, de Ramón de la Cruz (1788). També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i obres de tema teatral.

Ruiz i Calonja, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 31 maig 1923 – Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental, 27 gener 2010)

Historiador de la literatura. Ha estat deixeble de Jordi Rubió i Balaguer.

Publicà el llibre de poemes Alma a la luna (1948). S’especialitzà en l’estudi de l’humanisme a Catalunya (el 1956 publicà Valor literario de los preámbulos de la cancillería real catalano-aragonesa en el siglo XV).

És autor d’una Historia de la literatura catalana (1954), la primera síntesi extensa sobre la literatura catalana publicada després del 1939, i de l’antologia Panorama del pensament català contemporani (1963).

Ha promogut un gran nombre d’obres pedagògiques, i n’ha escrites algunes; ha col·laborat també en publicacions de formació religiosa, com “Delta”.

Rúbriques de Bruniquer *

2 Respostes

Veure> Ceremonial dels Magnífics Consellers…, d’Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (documentació municipal de Barcelona, 1608-99).

Rubio y Borrás, Manuel

1 Resposta

(Madrid, 1865 – Barcelona, 1939)

Historiador. Bibliotecari de la Universitat de Barcelona des del començament del segle XX fins a l’octubre de 1931, any en què fou destituït.

Escriví diverses obres sobre l’història de l’educació al Principat: Guía del estudiante en Cataluña (1913), Motines y algaradas de estudiantes en las universidades de Barcelona y Cervera (1914), Historia de la Real y Pontificia Universidad de Cervera (1915-16) i Reseña histórica y bibliográfica de la Universidad de Barcelona (1919).

Fou el pare de l’arxiver Ignacio Rubio y Cambronero.

Romano i Ventura, David

Deixa un comentari

(Istambul, Túrquia, 1925 – Barcelona, 12 octubre 2001)

Historiador. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1966.

S’ha especialitzat en l’estudi de la història dels jueus hispànics, així com en història de les ciències.

Ha publicat, entre d’altres: Antología del Talmud (1953), Los hermanos Abenmenasse al servicio de Pedro el Grande de Aragón (1956), Bartomeu de Tresbéns, Tractat d’Astrologia (2 vols, 1957-58), Los judíos de la Corona de Aragón en la primera mitad del siglo XV (1959), Los funcionarios judíos de Pedro el Grande de Aragón (1964) i La ciencia hispano-judía (1992).

Roig i Jalpí, Joan Gaspar

9 Respostes

(Blanes, Selva, 1624 – Manresa, Bages, 1691)

Historiador i falsificador de texts historiogràfics.

Frare mínim, fou vicari general de Catalunya i cronista de la corona de Catalunya-Aragó.

Dedicat a la investigació històrica, les seves obres més conegudes són: Crónica general de Cataluña (acabada el 1674), Epítome histórico de la ciudad de Gerona (1678) i Historia de la ciudad de Manresa (1692).

També fou autor del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, redactat en llenguatge arcaïtzant i atribuït per ell mateix a Bernat Boades; no es descobrí que era una falsificació fins al 1948.

Rodeja i Galter, Eduard

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 29 agost 1896 – 30 maig 1968)

Historiador. Fou cronista oficial de la seva ciutat, sots-president de l’Institut d’Estudis Empordanesos i director de l’Escola d’Arts i Oficis.

Publicà la monografia Llibre de Figueres (1962).