Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Societat Catalana d’Estudis Històrics

(Catalunya, 1946 – )

(SCEH)  Entitat filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Creada per a la promoció dels estudis sobre història, art i arqueologia i llengua i literatura a Catalunya. Adherida a diverses federacions i associacions internacionals.

Els seus impulsors foren Pere Bohigas, M. Coll i Alentorn i R. Aramon i Serra, que en fou el primer president i alhora el delegat de l’IEC.

La Societat edita un “Butlletí”, uns “Treballs” i uns “Estudis d’Història Medieval”, i ha publicat diverses miscel·lànies d’homenatge. Convoca regularment diversos premis, com el Rubió i Lluch.

El 1986 se’n separà la Societat Catalana de Llengua i Literatura.

Enllaç web: Societat Catalana d’Estudis Històrics

Siscar i de Montoliu, Ramon de

(Reus, Baix Camp, 1830 – Barcelona, 1 gener 1889)

Escriptor i historiador. Féu nombrosos viatges. Estudià a fons les llengües clàssiques. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1860. Féu traduccions al castellà de Virgili i Horaci.

És autor dels treballs La carta-puebla de Agramunt y los privilegios concedidos a la misma villa por los condes de Urgel hasta la extinción de la casa de Cabrera, L’Església parroquial d’Agramunt i El primer libro impreso en Tarragona en 1484.

Simó i Bach, Ricard

(Sabadell, Vallès Occidental, 11 maig 1911 – 11 agost 1991)

Historiador i biògraf. D’origen menestral, adquirí una formació autodidacta, sobretot durant els anys d’exili. Fundà Òmnium Cultural a Sabadell i promogué iniciatives culturals catalanes.

Especialitzat en biografies locals, publicà 100 sabadellencs en els nostres carrers (1984) i Sabadellencs morts en l’exili (1986). Escriví també un Diccionari biogràfic de sabadellencs i Dones sabadellenques dignes de recordar.

El 1986 li fou concedit el premi a la Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt.

Sevillano i Colom, Francesc

(Orpesa, Plana Alta, 5 setembre 1909 – Barcelona, 17 febrer 1976)

Historiador. Membre del Cos d’Arxius, Biblioteques i Museus.

Treballà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona (1944-56), al CSIC durant aquest mateix període, i a la UNESCO (1956-64). Des del 1966 fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca.

D’entre la seva nombrosa producció destaquen els treballs Valencia urbana en los siglos XIII y XIV, a través de los libros del Mustaçaf (1952), Inventario de pergaminos medievales gerundenses (1953), Documentos microfilmados en Panamá (1959), Documentos microfilmados en El Salvador, Honduras, Perú y Chile (1963) i El Centenar de la Ploma (1966).

Sevilla i Magoles, Magí

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 26 octubre 1597 – París, França, 1657)

(o Sivillà)  Historiador i doctor en teologia. Beneficiat de la parròquia de Santa Coloma.

El 1642 fou enviat a París com a tutor dels fills del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure i hi restà fins a la mort.

Fou abat electe de Banyoles. Des del 1647 actuà com a agent de la Generalitat i del Consell de Cent de Barcelona.

Escriví una crònica de gran interès dels fets esdevinguts a Catalunya del 1600 al 1650, que ha restat inèdita.

Serra i Rosselló, Josep

(Rubí, Vallès Occidental, 1898 – Barcelona, 1969)

Arxiver i historiador. Impulsà, juntament amb el rector Josep Guardiet i Pujol, la fundació del Museu Parroquial de Rubí (1924).

Fou el principal col·laborador d’Agustí Duran i Sanpere a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1947), en la tasca d’inventariar i catalogar els fons documentals.

És autor d’articles importants sobre Rubí i Sant Cugat del Vallès i escriví una Cronologia dels veguers de Barcelona, 1113-1174.

Serra i Campdelacreu, Josep

(Vic, Osona, 1 maig 1848 – 2 juliol 1901)

Poeta i historiador. Membre del Cercle de Vic i de l’Esbart de Vic.

Col·laborà a “Lo Gay Saber”, “La Renaixensa”, “La Veu del Montseny”, i al “Calendari Català” de Francesc Pelagi Briz. L’any 1880 publicà un volum de poesies amb el títol de Primavera trista.

S’orientà cap als estudis històrics, i en aquesta disciplina cal remarcar l’obra Història de Vic, que deixà inacabada. Publicà tres monografies importants: Àlbum pintoresc monumental de Catalunya, Aragón histórico, pintoresco y monumental i Àlbum de Lleida i sa província.

Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i cronista de la ciutat de Vic.

Selva i Vives, Josep

(Reus, Baix Camp, 25 maig 1902 – Barcelona, 19 agost 1987)

Novel·lista i historiador de l’art. El 1948 fou nomenat conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona.

És autor de les novel·les La llum i l’ombra (1931) i Albada (1933), dels estudis El arte de España durante los Borbones (1943) i L’escultor Joan Rebull (1960), i d’alguns escrits esparsos o incorporats a llibres col·lectius, entre els quals destaca la seva col·laboració a l’obra L’Art Català.

Segura i Valls, Joan

(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 30 març 1844 – 16 juliol 1909)

Historiador i eclesiàstic. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Col·laborà a diverses publicacions periòdiques, i és autor de diverses obres d’erudició: Història d’Igualada (1907-08), Aplec de documents curiosos i inèdits jaents per la història de les costums de Catalunya (1885), Etimologia de noms de postes de la Cerdanya Catalana, Estudi de toponomàstica de Catalunya, Repàs per a un manual notarial del temps del rei don Jaume I, etc.

Sayol i Echevarria, Josep

(Barcelona, 1810 – 1885)

Eclesiàstic, historiador i publicista. Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835. Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona.

Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro, que ell dirigí i revisà. Publicà un Eucologio romano (1861), El diamante divino (1864) i Oficio de la Semana Santa (1862), molt reeditats, i altres obres piadoses.

També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris. Escriví sempre en castellà.