(França, segle VIII – segle IX)
Cronista anònim del regnat de Lluis el Piadós.
Escriví la Vita Ludovici que conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia.
Astrònom, l’ -cronista, s. IX-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: historiadors/es
Asso y del Río, Ignacio Jordán de
(Saragossa, Aragó, 4 juny 1742 – 21 maig 1814)
Historiador, jurista i naturalista. Estudià al col·legi de Cordelles de Barcelona. Es graduà en arts a Cervera (1760).
Edità sota el pseudònim de Melchor de Azagra una col·lecció de cartes adreçades a l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí (Cartas de algunos Literatos Españoles, 1773).
Arxiu General de la Corona d’Aragó *
Altre nom de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (dipòsit documental).
Aracil i Martí, Rafael
(Alcoi, Alcoià, 1941 – Barcelona, 11 abril 2022)
Historiador. Estudià a la Universitat de València i amplià la seva formació a Anglaterra. Posteriorment esdevingué docent de la Universitat de Barcelona, i fou degà de la seva facultat de geografia i història.
Catedràtic d’aquesta universitat, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals i codirector de la revista “El Contemporani”. Les seves investigacions s’han referit sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea; i darrerament sobre la història política més recent.
És autor, entre moltes altres obres, d’Industrialització al País Valencià: Alcoi (1974), Lecturas de Historia Económica (ss. VIII-XX) (1976-77), Història econòmica mundial i d’Espanya (1993), El mundo actual. De la Segunda Guerra Mundial a nuestros días (1995), Empresaris de la postguerra (1999), i editor de Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya (2000).
Anales de la Corona de Aragón
(Saragossa, Aragó, 1562 – 1579)
Història de Jerónimo Zurita y de Castro, cronista del regne d’Aragó. Basant-se en l’estudi documental dels arxius de tots els regnes de la Corona, especialment a Barcelona i a Saragossa, presentà un recull d’informacions amb què descriu la història de la Corona d’Aragó.
El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises. Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la Corona d’Aragó des del segle VIII fins a la fi del segle XV. Els altres 10 formen la Historia del rey Hernando el Católico, i foren publicats com a obra independent.
És una de les obres fonamentals de la historiografia catalano-aragonesa.
Abad y Lasierra, Manuel
(Estadella, Aragó, 1729 – Saragossa, Aragó, 1806)
Eclesiàstic i historiador. Fou prior de Meià (1770) i bisbe d’Eivissa (1783).
Deixà una sèrie de manuscrits sobre història de monestirs catalans, especialment del Pallars i de la Ribagorça.
Zurita y de Castro, Jerónimo
(Saragossa, Aragó, 4 desembre 1512 – 3 novembre 1580)
Historiador. El 1548 fou nomenat cronista del Regne d’Aragó, càrrec creat l’any anterior per les corts de Montsó, i li fou encarregada una crònica de la corona d’Aragó en castellà i en llatí.
Per tal de recollir llibres i documents per a la seva redacció anà el 1550 a Sicília, Nàpols i Roma; el 1553 treballà a l’arxiu reial de Barcelona, i el 1560 al de València.
El 1562 inicià la publicació dels Anales de la Corona de Aragón, publicació que originà violents atacs i defenses. El 1578-79 acabà la publicació dels Anales, i el 1580 sortí la seva continuació o Historia de don Fernando el Católico.
Per a la confecció de la seva obra sostingué correspondència epistolar amb els humanistes i erudits de l’època, en especial amb l’arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí. Una part de la seva correspondència erudita ha estat publicada.
Vinyes, Felip
(Ripoll, Ripollès, 1583 – Madrid, 1643)
Jurista, polític i historiador. El 1623 era ambaixador català a Madrid. A les Corts de Barcelona de 1626 assessorà una facció important del Braç Militar o nobiliari.
Més tard, sota promesa de recompenses, es convertí en confident de la cort de Felip IV. Fou oïdor i advocat fiscal de l’Audiència de Barcelona. Treballà activament com a reialista. Es mantingué en aquesta actitud després d’esclatar la guerra de Separació.
Publicà l’opuscle Respuesta a las pretensiones de Cataluña que motivaron su separación en 1640, i la seva gran obra històrica Ilustraciones del Principado de Catalunya (inèdita).
Viñets, Joan
(Barcelona, segle XIX – 1885)
Eclesiàstic i historiador.
Fou ben conegut com a predicador en català, en un temps en què no era gens freqüent que els oradors sagrats gosessin seguir el seu exemple.
És autor d’alguns escrits sobre temes històrics.
Vilaseca i Borràs, Lluïsa
(Reus, Baix Camp, 2 febrer 1924 – )
Doctora en història. Filla de Salvador Vilaseca i Anguera. Directora del Museu Municipal i de l’Arxiu de Reus des del 1975.
Ha publicat les monografies El gremi de blanquers i assaonadors de Reus (1954) i Los alfareros y la cerámica de reflejos metálicos de Reus de 1550 a 1650 (1964), així com diversos treballs, alguns en col·laboració amb el seu pare.
Dades dels Països Catalans 