(Berga, Berguedà, 1886 – 1967)
Historiador. Fill de Jacint Vilardaga i Cañellas. Farmacèutic i advocat, com a jurista s’especialitzà en temes de dret foral.
Publicà diversos treballs, com El mercado dominical de Berga (1928), Reñena histórica sobre algunas instituciones y edificios de Berga, Guía de Berga y su comarca i Leyendas medievales de Cataluña (1957).
Fou alcalde de Berga i diputat provincial.
(Flix, Ribera d’Ebre, vers 1530 – 1575)
Cronista. Estudià a Lleida, on es graduà de batxiller en drets (1555); fou professor a la universitat lleidatana i al castell de Flix, i es doctorà en drets a Barcelona el 1562. Participà amb el seu germà Gaspar en la cort de Barcelona del 1564.
Escriví unes Memòries per a sempre, inèdites, molt interessants per les dades personals, sobre el sistema d’estudis i principalment la seva visió sobre les corts i la rivalitat entre Francesc de Montcada, comte d’Aitona (al servei del lloctinent García Álvarez de Toledo), considerat traïdor pels catalans, i l’almirall de Nàpols, el refinat i culte admirador d’Ausiàs Marc, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, estimat de tots. La crònica arriba fins el 1573.
(Barcelona, segle XVI)
Historiador i arxiver reial. Notari i administrador del béns de la família Requesens.
Escriví, per encàrrec de la cort del 1564, una Primera part de la història general de Catalunya, que dedicà a la cort del 1585 i que abraça des del diluvi a la invasió musulmana. Esmenta com a fonts Tarafa, Ocampo, Morales, Illescas, Beuter i Ponç i d’Icard, amb un intent d’utilitzar-les d’una manera crítica.
Dóna notícies interessants sobre els vestigis romans coneguts a l’època, principalment de Barcelona i Tarragona.
Morí abans de poder escriure la continuació projectada.
(Reus, Baix Camp, 2 novembre 1759 – 23 juny 1821)
Historiador. Argenter de professió, fou també administrador del santuari de Misericòrdia i arxiver de l’ajuntament de Reus.
Deixà una dotzena d’obres manuscrites, de les quals només dues han estat modernament editades, Amor al rei i a la pàtria. Vinguda de Pere Joan Barceló, dit Carrasclet, en Reus, 1717-1749 (1954) i Descripción de mi estimada patria, la villa de Reus (1959).
Les restants són referents a història dels convents de Reus i dues de referents a Mascalbó i Siurana.
(Olot, Garrotxa, 1902 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1982)
Historiador i polític. Milità a la Unió Socialista de Catalunya, i després de la guerra fou objecte de repressió política.
Preocupat pels moviments obreristes, és autor de L’evolució social d’Olot (1931). Té un treball inèdit sobre el Centre Obrer d’Olot.
(Barcelona, 1902 – 1994)
Historiadora. Muller de Josep M. Millàs i Vallicrosa. Estudià filosofia i lletres a Barcelona i es llicencià el 1921. Es doctorà l’any 1931 amb la tesi La corte literaria de Alfonso V de Aragón y tres poetas de la misma (1933).
Dedicada a la investigació històrica, ha publicat importants treballs sobre jueus i conversos de la corona catalano-aragonesa al segle XV a “Sefarad” i a altres revistes científiques, i sobre l’època de Ferran I (En torno a la redacción del acta de Caspe, 1957; La aljama de Teruel y la proclamación de Fernando de Antequera, 1962-63).
El 1945 publicà una edició crítica d’El cancionero de palacio, i el 1956, en col·laboració amb Àngels Masià, Jaume el Dissortat, darrer comte d’Urgell.
També és autora del capítol Los cancioneros del siglo XV, de la Historia general de las literaturas hispánicas, dirigida per G. Díaz-Plaja, i de l’obra Rentas reales de Aragón de la época de Fernando I (1412-1416) (1977).
(Beuda, Garrotxa, 1877 – Lledó d’Empordà, Alt Empordà, 1944)
Historiador. Fill d’Estanislau Vayreda i Vila.
Publicà estudis d’etnografia i d’història local: El priorat de Lledó i les seves filials (1930), Santa Maria del Mont (1931) i Supervivència de festes agrícoles primitives (1931).
(Barcelona, 6 abril 1900 – Madrid, 2 gener 1977)
Crític literari i historiador. S’especialitzà en edicions de clàssics castellans, però l’obra que el consagrà fou Historia de la literatura española (1950), en tres volums, molt reeditada.
Fou professor de la Universitat de Barcelona, i el 1939, destituït, hagué d’anar-se’n a Múrcia.
Altres obres: Los autos sacramentos de Calderón (1924), Calderón (1940) i Literatura castellana (1974).
(Urgell, segle XI – segle XII)
Nom donat a un grup de cronistes de la diòcesi d’Urgell.
L’escolàstic Borrell, que escrivia vers el 1040 la vida del bisbe d’Urgell Ermengol, un monjo de Sant Serni de Tavèrnoles autor d’una interessant nota històrica conservada fragmentàriament, l’anònim autor d’un text sobre la història del comtat d’Urgell, conegut només per la seva influència damunt altres obres, i el que vers el 1133 redactà una vida del bisbe Ot.
(Barcelona, segle XV)
Historiador i heraldista. És l’autor d’una crònica titulada Record, que, acabada el 1476, restà inèdita fins que l’any 1893 fou publicada per la revista “L’Avenç” de Barcelona.
El Record de Turell es distingeix de les cròniques dels seus coetanis per la brevetat. A la primera part de l’obra, fins al regnat de Jaume I, Turell s’inspira en la Crònica de Sant Joan de la Penya, i en molts altres passatges del Record no fa sinó copiar de Tomic, amb el qual es poden trobar moltes coincidències temàtiques i personals.
Segons Torres Amat, Turell fou també autor d’Història dels antichs comtes de Barcelona i dels Comtes-reis d’Aragó fins a Ferran I, d’un Tractat de la Armeria fet per Gabriel Turell, de la ciutat de Barcelona, amb escuts d’armes il·luminats, i del tractat Dels set honors del món.
Dades dels Països Catalans 