Arxiu d'etiquetes: hebraistes

Munyós, Jeroni

3 Respostes

(València, vers 1515 – Salamanca, Castella, 1584)

(o Muñoz)  Hebraista, astrònom i matemàtic. Hom ha especulat sobre un possible origen judeo-convers. Es graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40.

Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu (1563) i de matemàtiques (1567) de la Universitat. El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries.

Observà l’anomenat cometa del 1572, actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició relativa, que situà molt més enllà de la pretesa esfera de la Lluna i n’assenyalà les importants diferències amb els cometes típics. Inventà també el planisferi paral·lelogramàtic.

Publicà també Institutiones aritmeticae ad percipiendam astrologiam et mathematicas facultates necessariae (1566) i un Alphabeticum Hebraicum (1585).

Gual, Vicent Guillem

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l’àrab i de l’hebreu, així com pels seus sermons.

És autor d’una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).

Gres i Comas, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 1855 – 1885)

Periodista i hebraista. Mort encara jove.

Company, Joan

Deixa un comentari

(Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)

Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l’expulsió de la Companyia per Carles III de Borbó.

Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium.

Verneda i Vila, Salvador

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Hebraista i eclesiàstic. És autor de treballs per a l’ensenyament de la llengua hebraica.

Pérez i Bayer, Francesc Vicent

2 Respostes

(València, 11 novembre 1711 – 27 gener 1794)

Hebraista i canonge. Va ésser catedràtic de llengua hebraica a les universitats de València i Salamanca. Pel treball que va fer d’ordenador dels arxius de Toledo, Ferran VI de Borbó el nomenà canonge de la catedral barcelonina.

Va ésser enviat a Itàlia per estudiar-ne els arxius; en tornar-ne revisà els de l’Escorial per encàrrec de Carles IV de Borbó, que el nomenà preceptor dels seus fills. Va ésser director de la Real Biblioteca i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre els seus treballs sobresurten la reedició anotada de la Biblioteca Hispana Vetus (1788) i els estudis de numismàtica oriental: De numis hebreo-samaritanis (1781-90).

Gurri, Pere

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, segle XVII – 1703)

Hebraista. Traduí la Bíblia al llatí, per bé que la seva mort no li deixaria enllestir la seva tasca.

Ensenyà la llengua hebrea a Sevilla.

Solà i Solé, Josep Maria

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 3 juliol 1924 – Barcelona, 3 desembre 2003)

Semitista. Estudià a la Universitat de Barcelona i amplià estudis a París i a Heidelberg, on visqué alguns anys. Fou lector a la Universitat de Tübingen i professor a la Universitat Catòlica de Washington.

Especialista d’epigrafia semítica antiga (sud-aràbic, fenici), estudià inscripcions fenicio-púniques del sud de la península Ibèrica i d’Eivissa. Publicà també alguns articles sobre els arabismes en català i castellà.

L’any 2000 rebé la Creu de Sant Jordi.

Sanches, Francisco

Deixa un comentari

(Lisboa, Portugal, segle XVI – Montserrat, Bages, 1620)

Hebraista i exageta. Monjo de Montserrat.

Autor d’un diccionari hebraic i d’un tractat De divinis nominibus, deixà setze volums manuscrits de comentaris als llibres històrics i sapiencials de l’Antic Testament, dels quals només un, In Ecclesiasten commentarium cum concordia Vulgatae editionis et hebraici textus, arribà a imprimir-se (Barcelona 1619).

Riera i Sans, Jaume

Deixa un comentari

(Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 28 agost 1941 – Barcelona, 2 agost 2018)

Filòleg i erudit medievalista. El 1966 acabà els estudis al seminari de Barcelona.

Llicenciat en filosofia i lletres, s’ha dedicat a l’estudi dels jueus catalans medievals, en especial els avalots contra els calls del 1391.

Ha fet diverses edicions de texts: el procés criminal (1410) contra el cavaller Arnau Albertí (El cavaller i l’alcavota, 1973), d’interès literari, a part d’històric; transliteració de texts aljamiats catalans (Cants de noces dels jueus catalans, 1974), La crònica en hebreu de la Disputa de Tortosa (1974), Oracions en català dels conversos jueus (1975) i la versió catalana del Llibre de Job de Jeroni Conques (1976).