Guitarrista i cantant de rumba català, més conegut per Peret (1935-2014).
Guitarrista i cantant de rumba català, més conegut per Peret (1935-2014).
(Barcelona, 17 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 21 novembre 1944)
Guitarrista. Tingué per mestre Miquel Llobet.
Emigrà a Buenos Aires, on es dedicà a l’ensenyament, seguint el mètode de Tàrrega. Fou professor del Conservatori Nacional argentí.
Escriví música per a guitarra.
(Barcelona, 1847 – 19 desembre 1906)
Guitarrista. Actuà per Europa i Amèrica, aconseguint-hi grans èxits.
És autor d’algunes obres per a guitarra que no foren editades i que es perderen a la seva mort.
(Mataró, Maresme, 24 març 1935 – Barcelona, 27 agost 2014)
(Pere Pubill i Calaf) Guitarrista i cantant. Ha sabut barrejar la rumba d’arrel gitana, cantada en castellà o en català, amb el pop, i des de la dècada del 1960 ha assolit gran popularitat arreu d’Espanya.
Ha participat en diferents festivals i actes (entre ells, el festival d’Eurovisió o la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992), i ha protagonitzat també algunes pel·lícules.
(Barcelona, 19 desembre 1875 – 27 febrer 1930)
Guitarrista i compositor. Estudià amb el mestre Mas i Bargalló i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.
Guanyà la càtedra de guitarra de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910.
Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat.
Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc.
(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)
Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.
Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.
Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.
(Girona, 13 març 1835 – Barcelona, 7 març 1916)
Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà.
El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista.
És autor d’obres per a guitarra.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)
Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.
Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.
Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).
(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)
Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.
Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.
(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)
Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.