Arxiu d'etiquetes: guitarristes

Pubill i Calaf, Pere *

Guitarrista i cantant de rumba català, més conegut per Peret (1935-2014).

Prat i Marsal, Domènec

(Barcelona, 17 març 1886 – Buenos Aires, Argentina, 21 novembre 1944)

Guitarrista. Tingué per mestre Miquel Llobet.

Emigrà a Buenos Aires, on es dedicà a l’ensenyament, seguint el mètode de Tàrrega. Fou professor del Conservatori Nacional argentí.

Escriví música per a guitarra.

Pon i Angelet, Joan

(Barcelona, 1847 – 19 desembre 1906)

Guitarrista. Actuà per Europa i Amèrica, aconseguint-hi grans èxits.

És autor d’algunes obres per a guitarra que no foren editades i que es perderen a la seva mort.

Peret -músic i cantant-

(Mataró, Maresme, 24 març 1935 – Barcelona, 27 agost 2014)

(Pere Pubill i Calaf) Guitarrista i cantant. Ha sabut barrejar la rumba d’arrel gitana, cantada en castellà o en català, amb el pop, i des de la dècada del 1960 ha assolit gran popularitat arreu d’Espanya.

Ha participat en diferents festivals i actes (entre ells, el festival d’Eurovisió o la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992), i ha protagonitzat també algunes pel·lícules.

Nogués i Pon, Joan

(Barcelona, 19 desembre 1875 – 27 febrer 1930)

Guitarrista i compositor. Estudià amb el mestre Mas i Bargalló i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Guanyà la càtedra de guitarra de l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona, de la qual fou nomenat director el 1910.

Excel·lí també com a intèrpret en molts recitals celebrats a les ciutats principals del Principat.

Autor de composicions musicals: Estudi brillant, Serenata andalusa, Masurques, Preludis, etc.

Llobet i Solés, Miquel

(Barcelona, 18 octubre 1878 – 22 febrer 1938)

Guitarrista. Deixeble de Magí Alemany i de Francesc Tàrrega, de l’escola del qual va ésser continuador.

Va viure a París del 1904 al 1914, i actuà als països germànics i llatinoamericans. Fou un dels millors intèrprets musicals de la seva època.

Harmonitzà per a guitarra obres d’Isaac Albéniz i Enric Granados i cançons populars catalanes, entre les quals destaquen El testament d’Amèlia i L’hereu Riera. Compongué Dos preludis, Capritx i Mazurca.

Ferrer i Esteve, Josep

(Girona, 13 març 1835 – Barcelona, 7 març 1916)

Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà.

El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista.

És autor d’obres per a guitarra.

Costa i Hugas, Josep

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 14 febrer 1827 – 26 maig 1881)

Guitarrista i compositor. Fou deixeble, a València, de Pasqual Pérez i Gascón.

Residí molts d’anys a París i a Madrid, on donà nombrosos concerts.

Publicà 6 pessi per chitarra (Milà 1872).

Brocà i Codina, Josep

(Reus, Baix Camp, 21 setembre 1805 – Barcelona, 3 febrer 1882)

Guitarrista i compositor. Rebé lliçons de Dionisio Aguado. Es dedicà a l’ensenyament de la guitarra a Reus i a Barcelona, on féu diversos concerts.

Compongué algunes obres per a aquest instrument (fantasies, valsos, etc), una selecció de les quals fou publicada el 1885.

Bosch i Renard, Jaume

(Barcelona, 26 maig 1826 – París, França, 3 març 1895)

Guitarrista i compositor. Actuà a París, com a guitarrista i professor de guitarra i hi publicà 10 Mélodies pour guitarre et chant i un Méthode de guitarre (1890), així com l’òpera Roger de Flor.