(País Valencià, segle XIV – Cocentaina, Comtat, 1348)
Noble. Fou un dels caps del moviment de la Unió amb què hagué d’enfrontar-se Pere III el Cerimoniós. Era governador de la plaça de Cocentaina quan aquesta fou ocupada per les forces reials.
Hi caigué presoner i fou condemnat a mort. Escapçat, la seva pell fou penjada, com a terrible exemple, en un dels portals de l’esmentada ciutat.
(Manacor, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1457)
“Tort Ballester” Dirigent camperol. Dirigí la insurrecció dels forans contra els ciutadans (juliol-agost 1452), que acabà amb la derrota dels forans a Inca pels mercenaris italians del virrei de Sardenya, Francesc d’Erill, enviat per Alfons IV el Magnànim.
Fugí a Nàpols i no tornà a Mallorca fins al gener de 1457. Fou empresonat i executat.
Veure> Francesc Macià i Noguer (guerriller català austriacista del segle XVIII, fill de Francesc Macià i Ambert).
(Algar de Palància, Camp de Morvedre, segle XV – País Valencià, segle XVI)
Morisc. Designació amb la qual es féu conèixer Carban, cap de la revolta dels moriscs de la serra d’Espadà (1526).
(País Valencià, segle XIV – València, 1349)
Darrer capitost de la Unió Valenciana contra Pere III de Catalunya. Fou elegit cap dels unionistes el 1348 a la mort de Dalmau de Cruïlles en un moment ja molt crític, després de la derrota a Épila dels unionistes aragonesos i la presència de l’exèrcit reial al País Valencià.
Amb tot, aconseguí de prendre el Puig, Puçol i Riba-roja i d’atacar Morvedre. Després de la capitulació de València, es refugià a Gandia, però fou pres a Corbera i portat a València on fou arrossegat i penjat.
Sobrenom del guerriller català Joan Amorós (segle XVIII-1728).
Josep Mas de Roda * Veure> Josep Mas i Torre (polític i guerriller austriacista català, segles XVII-XVIII).
Miquel Mas de Roda * Veure> Miquel de Mas i Regàs (polític austriacista català, segles XVII-XVIII).
(Santpedor, Bages, 1791 – 1809 ?)
Guerriller. Pertanyent al sometent, participà a la primera batalla del Bruc (6 juny 1808).
Segons alguns cronistes, va ser qui féu ressonar el timbal que provocà la retirada dels francesos.
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller. Fou un dels elements carlins destacats a la Tercera Guerra Carlina (1872).
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí. Destacà al Principat durant la Tercera Guerra Carlina (1872).
Dades dels Països Catalans 