Arxiu d'etiquetes: guerrillers/es

Miralles i Marín, Josep

1 Resposta

(Vilafranca, Ports, 1792 – Benassal, Alt Maestrat, 15 maig 1844)

Guerriller carlí, conegut amb el sobrenom d’El Serrador per raó del seu ofici. Es destacà durant la guerra del Francès (1808-14) al costat del guerriller Ascensi Nebot, amb el qual combaté a la conca del Millars. Acabada la guerra tornà al seu poble on continuà en el seu ofici.

El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere. Arran de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823), es retirà amb el grau de tinent de cavalleria. El 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí com a comandant de cavalleria i després d’haver rebutjar un indult del capità general de València, féu, un cop refeta la seva partida, incursions a la Plana.

Amb l’afusellament de Ramon Carnicer, Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià (1835) i l’ascendí a coronel (1836), i, després, a brigadier. Salvà el general Ramon Cabrera de l’emboscada del Rincón de Soto. Morí en campanya.

Mestre, Miquel

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XVII)

Guerriller. Fou un dels qui s’alçaren, el 1667, enfront de la dominació francesa. Passà bastants anys sobre les armes, combatent amb gran coratge.

Fou anomenat també l’hereu Just.

Menera, Lambert *

Deixa un comentari

Veure> Lambert Manera (guerriller català del segle XVII).

Martí -varis bio-

1 Resposta

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Marcoval, Josep

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVIII – Rossell, Baix Maestrat, 1834)

Guerriller carlí. Col·laborà amb el baró d’Herbers en l’aixecament carlí al País Valencià (1833).

Afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides valencianes, amb l’aprovació de Cabrera. Poc després fou pres i afusellat.

Marcó, Pere

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XVIII – Franja de Ponent, segle XIX)

Guerriller carlí. Participà en la guerra del Francès. Lluità després a la primera guerra carlina.

No accepta la pau de Vergara (1839) i resistí a Castellot contra els generals Espartero, Concha i Dulce, fins que hagué de rendir-se (març 1840).

Llussà i Casanoves, Isidre *

Deixa un comentari

Veure> Isidre Lluçà i Casanoves  (guerriller català, 1791-1809?).

Enguerino, El *

Deixa un comentari

Pseudònim del guerriller cantonalista valencià Josep Pérez i Guillem (segle XIX).

Cucala i Mir, Pasqual

2 Respostes

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1816 – Portvendres, Rosselló, 31 gener 1892)

Guerriller carlí. De família camperola, s’incorporà a l’exèrcit carlí (1872) quan el govern embargà una de les seves finques.

Organitzà una petita partida (del Requetè) que augmentà molt arran de la proclamació de la República. Operà al Maestrat i després a Alacant, i aconseguí apoderar-se temporalment de poblacions com Tortosa, Alcoi, Xàtiva i Ontinyent. Arribà a assolir el grau de brigadier.

Derrotat a Yecla (1874), fugí a França, on morí.

Caro, Joan

Deixa un comentari

(València, segle XV – 12 març 1524)

Dirigent agermanat. Sucrer d’ofici, fou un dels iniciadors de la revolta de les Germanies a València (1519-22). Formà part de dues ambaixades nomenades pels oficis, a l’hivern de 1519-20, a Molins de Rei davant de Carles I, i, hàbil diplomàtic, aconseguí el reconeixement de les Germanies (novembre 1519).

Pel maig de 1520 fou elegit mestre racional de la ciutat de València; pel juny presidí una gran ambaixada prop del lloctinent de València, Diego Hurtado de Mendoza, refugiat a Dénia, per tal d’aconseguir -infructuosament- que retornés a València.

Elegit pel consell general de València capità general (19 juny 1521) de la host ciutadana per a lluitar contra l’exèrcit del lloctinent. Comandà la host fins a Alzira; no pogué impedir un intent de saqueig del castell de Corbera, propietat del duc de Gandia, i, incapaç de controlar l’exèrcit, deixà el càrrec i tornà a València.

Des d’aleshores gestionà repetidament l’anada de l’infant Enric d’Aragó i Pimentel a València i propugnà la renúncia al càrrec dels jurats i el desarmament dels oficials.

Després de la rendició de València (19 octubre 1521) fou destituït del seu càrrec de racional, però, reposat de seguida, el conservà fins el febrer de 1522.

Durant la repressió del 1524 fou empresonat a Simancas i, per ordre de Germana de Foix, lloctinent de València, traslladat a aquesta ciutat, executat i, posteriorment, esquarterat.

El 1530 el seu fill Joan Baptista Caro n’aconseguí la rehabilitació.