Arxiu d'etiquetes: guerra Successió

Areny i de Vilanova de Perves, Feliu d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida.

El 1706 formà part del contingent lleidatà que es replegà al pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l’ofensiva borbònica. Li fou encomanada l’agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d’Aragó.

El 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d’Areny. Carles d’Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte d’Areny de Vilanova. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri.

El 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.

Arbúcies, combat d’ -1714-

1 Resposta

(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)

Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.

Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.

Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.

Anglesola, Tomàs d’

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 13 juliol 1714)

Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d’infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat.

Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d’aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d’expugnació empreses pel duc de Berwick.

Ambrós

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Féu la guerra de Successió amb el regiment de Rafael Nebot, assolint el grau de capità. Fou home de conducta desordenada, la qual li creà incidents.

Pel juliol de 1713, fou culpable del desastrós encontre de Torredembarra, per haver fet circular una ordre falsa. Un mes després, participant a l’expedició del Diputat Militar Antoni Francesc de Berenguer, desertà.

Es posà al servei de Felip V de Borbó. Reclutà alguns fusellers en zona ocupada per combatre contra Manuel Desvalls i Ermengol Amill.

Durant el període 1718-19 lluità contra el famós Carrasclet. Podria ser el mateix capità de Nebot que en 1708, sota el nom d’Ambrosi Roch, apareix dirigint una acció reeixida contra els francesos, a Roses.

Alsina, Valentí

Deixa un comentari

(Sant Martí de Llémena, Gironès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Capità de fusellers. Es distingí molt a la lluita contra els borbònics. Durant la guerra de Successió arribà a manar una companyia al regiment de fusellers de Sant Ramon de Penyafort, comandat pel coronel Ermengol Amill, del qual fou un important col·laborador al front del nord.

El 1713, s’incorporà amb Amill a l’arriscada expedició del diputat militar Antoni Francesc Berenguer, que recorregué el país ocupat del 9 d’agost al 5 d’octubre. A la fi de l’expedició, aconseguí forçar el bloqueig de Barcelona amb els seus homes i introduir-se a la ciutat.

Fou ferit el 23 de desembre de 1713, durant una missió de reconeixement fora de les muralles. Ja refet, prengué part amb Amill a la terrible campanya de l’exterior.

Pel setembre de 1714, deposades les armes, aconseguí ocultar-se. Poc després es refugià a França. Al front de petites partides tornà encara a Catalunya per a combatre durant els rebrots guerrillers de 1719 i 1726.

Almenar, batalla d’ -1710-

3 Respostes

(Almenar, Segrià, 27 juliol 1710)

Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió.

Les tropes de l’arxiduc Carles III de Catalunya, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V de Borbó, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias.

Fou l’inici de la darrera reacció dels partidaris de l’arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).

Villarroel i Peláez, Antoni de

13 Respostes

(Barcelona, 4 desembre 1656 – A Corunya, Galícia, 22 febrer 1726)

Militar. Germà d’Iñigo. Durant la guerra de Successió va lluitar amb l’exèrcit borbònic a les ordres del duc d’Orleans, va assistir a la campanya d’Aragó (1707) i a la conquesta de Mequinensa, Lleida i Tortosa (1708).

Descontent de Felip V, es va passar al partit de l’arxiduc Carles, i a les ordres de Starhemberg va lluitar a Villaviciosa (1710). El 1713 Starhemberg el nomenà inspector general de la infanteria de Barcelona, i l’11 de juliol fou designat cap de les tropes que defensaven la causa de l’arxiduc i la vella autonomia catalana contra Felip V.

Si bé la pau d’Utrecht havia posat fi a la guerra i l’arxiduc havia abandonat els catalans, Villarroel va defensar Barcelona (1713) contra l’exèrcit de Felip V. El 3 de setembre de 1714, quan el duc de Berwick va invitar a la rendició de la ciutat, Villarroel era partidari d’acceptar una capitulació honrosa, però els consellers de la ciutat, encapçalats per Rafael de Casanova, s’hi oposaren.

Villarroel va dimitir, però la dimissió no li fou admesa, i davant el terrible atac de l’11 de setembre va prendre de nou la defensa fins que va caure ferit, va deixar el comandament i Barcelona hagué de capitular.

Fou portat presoner al castell d’Alacant i després a la Corunya, on va romandre fins a la seva mort, en unes condicions paupèrrimes, dins una cel·la que s’inundava amb les onades de la mar, que li varen provocar la paràlisi de les cames.