Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Copons, Hug de -varis-

Deixa un comentari

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Consell del Principat -1460/72-

12 Respostes

(Catalunya, 1460 – octubre 1472)

Òrgan polític que dirigí l’oposició contra Joan II de Catalunya i, posteriorment, la guerra (1462-72).

Designat per la Diputació del General a la darreria del 1460.

Conangles, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Militar. Capità de les forces de la Generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1464 fou assetjat a Alforja per les tropes reialistes de Pero d’Urrea, arquebisbe de Tarragona, molt superiors en nombre a les seves. Hagué de capitular davant d’ells, però després de fer prometre a l’enemic el respecte als privilegis de la població.

Castre-Pinós i de So, Ivany de

3 Respostes

(Ribagorça, 1430 – després 1493)

Cavaller. Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, i germà de Guillem Ramon i de Joan. Es casà vers el 1455 amb una pubilla, Beatriu de Salt.

Home bel·licós, resolgué en un combat les seves diferències amb Pere de Rocabertí el 1458. Durant la guerra contra Joan II figurà al bàndol reialista i es distingí en la defensa de Palau-saverdera (1464-66), que pertanyia a la seva germana Elionor, muller de Bernat de Vilamarí, malgrat trobar-se la seva dona, la seva filla i el seu sogre en poder dels enemics.

El 1466 caigué presoner de Pere IV de Catalunya, bé que el 1468 tornava a ésser en llibertat. Joan II el premià amb rendes confiscades.

Burguès, Gregori -ciutadà-

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.

Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

Barberà, Guerau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II.

Fou nomenat capità al Penedès. Hi lluità coratjosament. L’any següent fou assetjat a Vilademàger, on resistí bé.

Argentona, Joan d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat.

En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.

Xammar, Benet Gabriel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II.

Durant la guerra contra Joan II fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23 de juny.

Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l’església de Sant Feliu en introduir-s’hi els atacants el dia 26 de juny. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava.

Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l’abril de 1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l’arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.

Vives, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II.

Pel juny de 1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte.

Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l’excusa que era massa vell. No ho aconseguí.

Vilafranca del Penedès, concòrdia de -1461-

3 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21 juny 1461)

Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.

El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada.

La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II.