Arxiu d'etiquetes: guerra Joan II

Xammar, Benet Gabriel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. Senyor de Medinyà. El 1462 era partidari de Joan II.

Durant la guerra contra Joan II fou un dels defensors de la Força de Girona contra el setge del comte de Pallars. Formà part de la delegació dels assetjats a les fracassades converses del 22-23 de juny.

Manava, amb Dalmau Gabriel de Sant Dionís, la força reialista a l’església de Sant Feliu en introduir-s’hi els atacants el dia 26 de juny. Dirigí una sortida per cremar una casa que els destorbava.

Durant la resta de la guerra fou un dels capitans reialistes més actius a les muntanyes del nord. Per l’abril de 1463 resistí al monestir de Banyoles els atacs del comte de Pallars, fins que en fou alliberat per l’arribada del reialista Pere de Rocabertí. Poc després feia repressions per la vall de Cornellà.

Vives, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II.

Pel juny de 1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte.

Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l’excusa que era massa vell. No ho aconseguí.

Vilafranca del Penedès, concòrdia de -1461-

5 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21 juny 1461)

Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.

El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada.

La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II.

Viladamat, batalla de -1467-

1 Resposta

(Viladamat, Alt Empordà, 21 novembre 1467)

Fet d’armes durant la guerra contra Joan II, entre les forces del futur Ferran II de Catalunya-Aragó, que duia proveïments per a la ciutat de Girona, i les tropes franco-catalanes, manades pel comte de Vademont, gendre del rei Renat d’Anjou, i per Joan Ferrer i altres capitans catalans.

Aquestes infligiren una sorollosa derrota a les tropes reials, i Ferran estigué a punt de caure presoner.

La derrota obligà el rei Joan II i el seu hereu a refugiar-se a l’estol reial i a tornar a Tarragona.

Vergós, Joan Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Militar. Fou capità destacat de la Generalitat durant la guerra contra Joan II. El 1463 manava la guarnició de Sant Joan de les Abadesses.

Dos anys després prengué Camprodon. Hi fou atacat pels francesos, però resistí bé. Més tard conquerí Ripoll i el castell de la Roca.

Quan el portuguès Ferran de Silva actuava de comandant del front de Ripoll, l’acusà de ser cruel amb la gent de Camprodon.

Sort, Pere Berenguer

Deixa un comentari

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Prengué el partit de la generalitat durant la guerra contra Joan II.

El 1462 acudí a sumar-se al setge de la Força de Girona, establert pel comte de Pallars. El 17 de juny, dia de Corpus, el fracassat atac de conjunt contra la Força, comandava l’escomesa adreçada al portal de la torre Gironella.

Alçat el setge, fou conseller de l’estat major del comte de Pallars. El 1463, després d’una estada a Barcelona, de la qual fou defensor durant el primer setge dels joanistes, fou enviat al front de l’Empordà amb altres capitans.

So i de Castro, Joana de

3 Respostes

(Rosselló, segle XV – 1480)

Dama. Filla del vescomte d’Èvol i germana de Guillem Ramon, d’Elionor i de Joan. Es casà amb el vescomte Jofre VII de Rocabertí.

El 1462 acudí amb el seu marit al setge de la Força de Girona, on tenia el seu germà Guillem Ramon entre les files reialistes. Els dies 23 i 24 de juny, Joana i el cavaller Roger Alemany de Bellpuig sostingueren converses amb delegats de la Força, entre ells el seu germà, per intentar que els joanistes deposessin les armes. No ho aconseguiren pas.

El 1465, presoner el seu marit a la batalla de Calaf, Joana restà a Peralada, amb els seus fills, tots ells menors. El seu cunyat Dalmau Climent, abat de Bellcaire, es traslladà per aquest temps a Peralada.

El 1471 calgué capitular davant les forces de Joan II, perduda pràcticament la guerra, però féu posar per condició la llibertat del seu marit i la conservació per aquest del seu comtat. Els reialistes hagueren d’acceptar. Joana restà vídua el 1479, i ella morí l’any següent.

Fills seus foren el vescomte Felip Dalmau II, Pere i Guillem Ramon, senyors successius de la petita baronia de Sant Llorenç de la Muga, i Joan, frare de l’Hospital.

So i de Castro, Joan de

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Noble. Era germà de Guillem Ramon, de Joana i d’Elionor.

Seguint l’exemple del seu germà, prengué les armes a favor de Joan II, per bé que un període avançat de les hostilitats del monarca contra la Generalitat. El 1464 encara hi havia esperances que es mostrés neutral.

Després es trobà assetjat, al castell de Palau Saverdera, prop de Roses, i en companyia de la seva germana Elionor, per les forces que dirigia el seu cunyat el vescomte Jofre VII de Rocabertí. Resistí fins que els socors exteriors feren alçar el setge.

Ja passat el conflicte, prestà d’altres serveis a Joan II. El 1476 manava les forces a Castelló d’Empúries, vila que abandonà per por d’un atac de l’estol portuguès que havia arribat al Rosselló.

Saragossa, tractat de -1462-

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, 21 maig 1462)

Altre nom com és conegut el tractat de Baiona, pel fet que, per part de Joan II de Catalunya-Aragó, fou signat en aquesta ciutat.

Sant Dionís, Pere de

2 Respostes

(Girona, segle XV)

Cavaller. Fill de Narcís de Sant Dionís i germà de Dalmau Gabriel. El 1462 era veguer de Girona. La reina Joana Enríquez l’atragué a la causa reialista.

Contribuí a la defensa de Girona contra les forces de la generalitat. Aquesta el declarà enemic de la terra.