(Pontós, Alt Empordà, 22 setembre 1795)
Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran.
Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l’exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses.
Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.
(Darnius, Alt Empordà, del setembre al novembre 1794)
Conjunt d’accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran.
Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d’acció a les altures de Mont-roig.
Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.
(Cadaqués, Alt Empordà, 10 maig 1720 – 1808)
Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general.
Sembla que fou l’organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general.
Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.
(Basse-Terre, Guadalupe, França, 1 agost 1738 – Mont-roig, Alt Empordà, 18 novembre 1794)
(Jacques-François Coquille) Militar. Pel gener de 1794, durant la Guerra Gran, fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, després de la desastrosa campanya del Rosselló del 1793.
Reorganitzà les forces i prengué la iniciativa militar: el 30 d’abril obtingué la primera gran victòria sobre l’exèrcit espanyol al Voló (Rosselló), fet que li comportà la recuperació d’una gran part del territori. Presentà (12 maig) un pla d’annexió de Catalunya a França.
Conquerí el fort de Sant Elm (on fou ferit), Cotlliure i Portvendres i concentrà les forces (20.000 homes) en el setge del fort de Bellaguarda, que es rendí el 18 de setembre. Mentrestant, la divisió de la Cerdanya havia ocupat Ripoll, Sant Llorenç de la Muga i Camprodon.
L’atac previst al Principat no s’inicià fins al novembre: les tropes franceses, amb l’avantguarda acantonada al castell de Mont-roig, atacaren les fortificacions que el comte de La Unión havia bastit per protegir Figueres.
En l’acció moriren Dugommier i el comte de La Unión, i al cap de pocs dies capitulava Figueres. Fins el 1826 estigué enterrat a la plaça de la República de Perpinyà, juntament amb el general Dagobert.
(La Chapelle, França, 8 març 1736 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 18 abril 1794)
Militar. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80.
Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya.
Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat.
Dugommier li tornà a confiar (gener 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà un pla a Carnot d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, que fou aprovat.
Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins al 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.
El 15 de desembre de 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.
Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.
Dades dels Països Catalans 