Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya -1808/12-

(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)

Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.

Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.

Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.

Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.

Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.

Junta del Clergat Regular

(Catalunya, 1812 – abans 1830)

Organisme.

Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.

La presidí V. Sopena, dominicà.

Junta de Subsistències

(Barcelona, 9 juny 1808 – 28 agost 1808)

Organisme afrancesat. Creat pel capità general Ezpeleta i l’intendent Asanza, l’integraven membres de l’Audiència i de l’Ajuntament, nobles, clergues i comerciants.

Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l’exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Lechi, empresonà nobles i comerciants.

La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició.

Junta de Lleida

(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)

Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.

Fou la primera junta local del Principat.

Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.

Josep I Bonaparte

25 Respostes

(Corte, Còrsega, 7 gener 1768 – Florència, Itàlia, 28 juliol 1844)

(o Josep I d’Espanya)  Rei d’Espanya (1808-13). Germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.

El seu germà li oferí la corona d’Espanya; tot seguit, però, n’hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres.

Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813).

Jonama i Bellsolà, Llúcia

2 Respostes

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)

Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.

Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.

Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.

Independència, Guerra de la *

Deixa un comentari

Veure> guerra del Francès  (conflicte bèl·lic a tots els Països Catalans, 1808-14).

Ibáñez-Cuevas i de Valonga, Joaquim d’

11 Respostes

(Talarn, Pallars Jussà, 1784 – Daimiel, Castella, 22/ago/1825)

Militar i polític absolutista. Baró d’Eroles. Abandonà els estudis de lleis a Cervera i participà en la guerra del Francès.

Defensor de Girona, fou capturat pels francesos i empresonat a Ribesaltes (1809). S’escapà (1810) i dirigí la guerrilla a l’Empordà; ascendit a general de brigada (1811), dirigí la fortificació de Montserrat.

Durant el Trienni Constitucional, i després d’ésser deportat a Mallorca, d’on escapà, constituí, a la Seu d’Urgell, la Regència absolutista amb el marquès de Mataflorida i l’arquebisbe de Tarragona Jaume Creus (15 agost 1822). Com a comandant suprem de les forces reialistes, fou derrotat per Espoz y Mina a la Pobla de Segur.

Refugiat a França, intentà de reorganitzar la Regència i entrà amb el duc d’Angulema i els Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Ferran VII li concedí com a recompensa la capitania general de Barcelona (1823-24), on practicà una política de reorganització i apaivagament que provocà l’oposició dels sectors extremistes, els quals aconseguiren que fos traslladat a Madrid.

Sembla que morí d’un atac de follia.

Fou el quart marquès de la Cañada-Ibáñez.

Goi, batalla del pont de

2 Respostes

(Valls, Alt Camp, 25 febrer 1809)

Fet d’armes de la Guerra del Francès.

Tingué lloc en el pont que hi ha damunt el riu Francolí. En la qual les forces napoleòniques comandades pel general Saint-Cyr derrotaren les forces de la Junta Superior a les ordres del general Reding.

Amb aquesta acció les forces napoleòniques pogueren dominar tot el Camp de Tarragona.

Degut a aquesta victòria napoleònica figura el nom de Valls a l’Arc de Triomf de París.

Gay, Narcís

1 Resposta

(Figueres, Alt Empordà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)

Guerriller. Era secretari del jutjat de primera instància de Figueres.

Durant la guerra del Francès (1808-14) fou secretari de la Junta de Defensa de Figueres. Creà la Companyia dels Almogàvers (1810), i en fou nomenat comandant.

Va ésser designat cap del regiment d’infanteria anomenat dels Lleials Manresans, i fou vocal del Consell de guerra permanent del Principat de Catalunya.