(Navarra, segle XV – ? , segle XVI)
Eclesiàstic. Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes, text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català.
Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics -A. Nebrija, però, no hi és esmentat- i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris.
(Illes Balears, segle XVII)
Gramàtic. Li és atribuïda una ben antiga gramàtica catalana, estampada a Mallorca el 1677.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Humanista i gramàtic. Ensenyà a Xàtiva i Morella.
És autor de les obres: Sintaxis del maestro Torrella en romance castellano, con sus noticias y advertimientos, no menos curiosos que necesarios, sobre algunas opiniones modernas que contra ella han salido (1609), De conscribendis Epistolis, deque variarum ratione ex variis auctoribus libellis (1617) i Magistral de la sintaxis del maestro Torrella (1619).
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVI)
Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats.
Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).
(València, 20 gener 1893 – 7 juliol 1955)
Poeta i gramàtic. Mestre nacional, poeta important (epígon de l’avantguardisme de Salvat-Papasseit en els llibres Vermell en to major, 1929; Rosa dels vents, 1930; El bes als llavis, 1934; El fang i l’esperit, 1952).
Va fer una tasca molt important com a pedagog de l’idioma en introduir el fabrisme al País Valencià, cosa que va assolir amb ampli assentiment de la intel·lectualitat del país reunida a instàncies d’ell mateix a Castelló de la Plana el 21 de desembre de 1932, tot bandejant així diversos intents secessionistes.
Va professar cursos de valencià a la Universitat de València i després de la guerra civil va idear i endegar els cursos de llengua valenciana a Lo Rat Penat, que van divulgar per tot el país la normalització fabriana, sàviament matisada per Manuel Sanchis i Guarner en el pla científic i per ell mateix en el pràctic, dins el qual li són degudes obres didàctiques molt eficaces.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1662 – 1733)
Mestre de gramàtica i cronista. Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata. Es doctorà en lleis. Fou tresorer de les rendes de l’hospital de la Mare de Déu de Montserrat de Roma (1687-92) i de retorn mestre de gramàtica a Sant Mateu.
És autor d’una Rethorica brevis (Roma, 1689), de Poesías varias (Barcelona, 1697) i d’una Diaria y verídica relación de lo sucedido en los assedios en la villa de San Mateo… en los años 1649, 1705 y 1706 (València, 1706). Deixà manuscrits uns diàlegs en llatí.
(Clarmont d’Erau, Llenguadoc, 27 octubre 1863 – Perpinyà, 15 febrer 1927)
Gramàtic i escriptor. Fou una de les figures més representatives del catalanisme rossellonès del començament del segle XX. Fou un dels fundadors de la Société d’Études Catalanes (1906), de la qual fou secretari. Usà el pseudònim d’Algú.
Publicà una Grammaire catalane (1913) i llibres d’ensenyament com Le français enseigné par les exercices de traduction de textes catalans (1911). Publicà nombrosos articles d’estudi o pedagogia a la “Revue Catalane”.
(l’Alguer, 1875 – Càller, Itàlia, 1964)
Músic, poeta i gramàtic. Doctor en química i farmàcia. Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera (1902), dintre la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic.
Musicà l’himne alguerès i popularitza melodies com Desperta-te i O lluna vella; dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic (1912).
Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana: és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero, escrita el 1899 i publicada a Barcelona el 1970.
(Felanitx, Mallorca, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1813)
Eclesiàstic i gramàtic. Fou beneficiat de la seu de Mallorca i mestre de gramàtica de la Universitat de Palma.
Publicà, entre altres obres, Ortografía y significados de nombres y verbos (1779) i Significados en español y en mallorquín de las partes de la oración latina contenidas en el primer libro del Samperio….
(Vila-real, Plana Baixa, segle XVI)
Catedràtic de gramàtica. Difusor de texts d’Erasme a la Universitat de València, on era catedràtic.
Cal remarcar-ne les obres Plutarchi Chaeronel Philosophi, historicique clarissimi opuscula moralia (1550) i De civilitate morum puerilium per Erasmum Roterodamum Libellus, scholiis illustratus (1554).
Dades dels Països Catalans 