(Illes Balears, segle XV)
Pintor gòtic anònim. Instal·lat a Mallorca a principi del segle XV, on realitzà un retaule dedicat a la Verge per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, d’un extraordinari valor decoratiu i relacionat amb l’estil de l’anomenat mestre de Santa Eulàlia.
Se li atribueixen dues taules votives a la seu de Mallorca i dos retaules, dedicats a la Magdalena i a Santa Isabel.
(Illes Balears, segle XIV)
Pintor gòtic anònim. Col·laborà amb Ramon Destorrents en la decoració dels pinacles del retaule de l’Almudaina de Palma de Mallorca, on probablement s’establí.
Realitzà un retaule per encàrrec del bisbe Antoni de Galiana, dedicat a sant Pau, una Crucifixió i una Anunciació.
El seu estil revela l’influx de Destorrents i una gran relació amb els mestres de Santa Eulàlia i Montsió.
(Escorca, Mallorca Tramuntana)
(o Manut) Possessió, a la capçalera de la vall de Lluc.
Vora seu hi ha la creu de Manut, obra gòtica de la segona meitat del segle XV, que ha estat tradicionalment un lloc de rogatives en demanda de pluja.
(Mallorca ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.
(País Valencià ?, segle XV)
Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1841 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.
Agustí Martí (País Valencià, segle XVI) Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.
Gabriel Martí (País Valencià ?, segle XIV – segle XV) Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).
Jaume Martí (València, segle XV – 1503) Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.
Jeroni Martí (País Valencià, segle XV) Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.
Joan Martí (País Valencià, segle XVIII – segle XIX) Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.
Joan Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.
Josep Vicent Martí (País Valencià, segle XIX – 1869) Escultor.
Lluís Martí (València, segle XVI – segle XVII) Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.
Pere Martí (País Valencià, segle XV – segle XVI) Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).
(València, 1482 – 1498)
Edifici gòtic de la ciutat, destinat a llotja de contractació dels mercaders valencians. En disposà la construcció el Consell General de València, que confirmà, així, acords previs.
Fou construïda pel gironí Pere Comte entre el 1482 i el 1498, seguint el model de la Llotja de Mallorca.
La sala, de tres naus separades per vuit columnes helicoïdals, té una façana emmerletada que limita amb una torre també emmerletada, a l’altra banda de la qual hi ha adossat l’edifici del Consolat de Mar, iniciat pel mateix Comte el 1498.
La decoració escultòrica, extraordinàriament rica, conté, a part peces de caire religiós, detalls d’un gran erotisme.
(Palma de Mallorca, 1426 – 1447)
Edifici gòtic. Obra de Guillem Sagrera. De planta rectangular, les sis columnes helicoïdals formant tres naus reben les nervadures directament, sense capitell, i fan l’efecte d’un bosc de palmeres.
A l’exterior, uns contraforts octagonals alineats amb les columnes i una cornisa que corre a mitja altura harmonitzen la façana, que conté una porta i dos finestrals a llevant i a ponent, dues portes a tramuntana i dues finestres a migjorn. Als angles hi ha quatre torres també octagonals amb una estàtua. Una galeria de finestres emmerletades corona l’edifici.
La decadència del comerç reduí durant molts d’anys la seva utilitat a simple dipòsit de mercaderies. Durant la guerra del Francès fou usada com a fàbrica d’artilleria. Més tard passà a jurisdicció de la diputació provincial, que la restaurà i hi instal·là, a la fi del segle XIX, un museu de pintures i d’arqueologia.
(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)
(o Lluert) Pintor gòtic. Actiu a Mallorca entre el 1308 i el 1349.
És autor dels retaules de Santa Quitèria (1332) i de Santa Eulàlia (1349), de la seu de Mallorca, de clara filiació italianitzant i d’estreta relació amb Pietro Lorenzetti.
Ha estat identificat amb l’anomenat Mestre del Llibre de Privilegis de Mallorca; també il·lustrà el Llibre de Lleis Palatines de Jaume III de Mallorca.
Dades dels Països Catalans 