Arxiu d'etiquetes: Gerri de la Sal

Baix Pallars *

(Pallars Sobirà)

Nom artificiós del municipi de Gerri de la Sal.

Argenteria, l’

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern.

Gerri, monestir de

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Abadia benedictina (Santa Maria de Gerri, o Sant Vicenç de Gerri), fundada pel prevere Espanell l’any 807. El palau abacial, la residència dels monjos, el claustre i altres dependències no s’han conservat.

L’església, consagrada el 25 de setembre de 1149, té tres naus: la central, més alta i coberta amb volta de mig punt, i les laterals, amb volta de quart de circumferència. Un atri de tres cossos precedeix l’església, i el campanar té espadanya de tres pisos.

La vida monacal a Gerri, d’una gran vitalitat fins al segle XII gràcies als comtes de Pallars, decaigué gradualment fins que s’extingí l’any 1835.

Espluga de Cuberes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als contraforts nord-orientals de la serra de Cuberes.

Formava, al segle XIX, el municipi d’Espluga i Solduga, i fins el 1969, formà part del de Baén.

De l’església parroquial (Santa Coloma) depenia el santuari d’Esplà. Pertangué al monestir de Gerri.

Cuberes

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Despoblat i antic terme, que al segle XIX formà part del municipi d’Espluga i Solduga, annexat al de Baén a mitjan segle XX.

És al clot de Cuberes, al vessant septentrional de la serra de Cuberes, alineació muntanyosa del massís del Boumort, de direcció nord-oest – sud-est, que separa les valls del riu Major, al nord, i del torrent de l’Infern, al sud, i que s’estén des del prat d’Olient, límit amb la vall de Cabó (Alt Urgell), fins al pas dels Collegats (a la Noguera Pallaresa); culmina al pic del Pi-sec (1.906 m alt), límit entre el Pallars Sobirà (Baén) i el Pallars Jussà (Hortoneda de la Conca).

El 1163 és esmentada l’església de Sant Sadurní de Cuberes.

Cortscastell

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

(ant: Coscastell Poble, dins l’antic terme de Peramea. És al sud-oest del pla de Corts.

L’església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès.

Coix de Gerri

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Nom conegut d’un guerriller.

Prengué les armes a favor de França a la guerra franco-espanyola de 1718-20, atret per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats derogades per Felip V de Borbó en 1714.

Fou comandant d’un dels deu batallons catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.

Canut i Coll, Josep

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1845 – Barcelona, segle XX)

Militar. Ingressà a l’exèrcit als 15 anys i fou traslladat a Cuba (1863), on destacà en diverses accions de les dues guerres d’independència (1868-78 i 1895-98).

El 1872 ingressà al cos de la guàrdia civil i arribà al grau de tinent coronel.

Retornat a Catalunya, intervingué amb tacte i moderació en diversos conflictes, com la vaga general de febrer 1902 a Barcelona.

Cabestany -Pallars Sobirà-

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

(o CapestanyLlogaret, fins al 1969 pertanyia al terme de Montcortès de Pallars, al pla de Corts, a l’oest de l’estany de Montcortès (1.100 m alt).

L’antiga església parroquial (Sant Romà) depèn de la de Montcortès.

Balestui, monestir de

(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)

Antic monestir benedictí (Sant Fruitós de Balestui), situat a Balestui, actualment desaparegut. Era prop del camí de Gerri de la Sal a la Pobleta de Bellveí.

Sembla que és la cel·la de Sant Fruitós que el bisbe Possedoni d’Urgell uní al monestir de Senterada entre els anys 814 i 823.

Al segle X era un priorat de l’abadia de Gerri; més tard (1125) consta encara com a possessió d’aquest monestir, però sense comunitat.