Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Carreras i Planells, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 maig 1946 – )

Geòleg. Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus. Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974. Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exercí com a catedràtic de geologia estructural.

Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristal·lins, principalment del nord-est de la península Ibèrica, i en particular del cap de Creus. També s’ha dedicat als aspectes teòrics i de modelització experimental d’estructures de deformació dúctil i a l’anàlisi petroestructural. El 1979 organitzà l'”International Conference on Shear Zones in Rocks” a Barcelona i al cap de Creus. Juntament amb Manuel Julivert i J. Sodevila, creà el Laboratori de Deformació Experimental (BCN-Stage) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Realitzà estades de recerca a les universitats de Baltimore (1991) i de Minnesota (1999). També s’ha interessat pel tema de la geoconservació. Contribuí en el projecte de llei de protecció de l’actual Parc Natural del Cap de Creus amb un informe sobre el patrimoni geològic d’aquest espai. Els anys 1999 i 2000 fou cap encarregat del “Projecte d’Inventari i Catàleg de Geotops i Geozones a Catalunya”.

Bofill i Poch, Artur

4 Respostes

(Barcelona, 13 abril 1846 – 16 juny 1929)

Naturalista i geòleg. Fou el fill de Pere Nolasc Bofill i Mascaró. Després de cursar estudis de ciències naturals, es va decantar per les branques de paleontologia i geologia. El 1887 va passar a dirigir el Museu Geològic de Barcelona -aleshores anomenat Museu Martorell- i, al cap de poc, la Junta de Ciències Naturals.

Féu algunes expedicions als països del nord d’Àfrica a la recerca de materials geològics i malacològics. Preocupat per la divulgació dels coneixements, es va prodigar en conferències, cursos i articles. El 1896 va ser nomenat secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Col·laborador en diversos treballs amb naturalistes de renom com Francesc Carreras i Candi, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Jaume Almera, com la Geografia General de Catalunya, el Mapa geològic de la província de Barcelona.

Entre les seva producció bibliogràfica cal destacar obres com ara Catálogo de los moluscos testáceos del llano de Barcelona (1879), Nova fauna malacològica terrestre i d’aigua dolça de Catalunya (1898), Estudi sobre la malacologia de les valls pirinenques (en set volums, 1901-21) i El Noguera Ribagorzana Vallis clausa (1909).

Bataller i Calatayud, Josep Ramon

Deixa un comentari

(la Pobla del Duc, Vall d’Albaida, 10 agost 1890 – Barcelona, 22 desembre 1962)

Geòleg, paleontòleg i eclesiàstic. Residí des de molt jove a Barcelona. Hi estudià la carrera eclesiàstica. Al seminari tingué per mestres Almera i Lluís Maria Vidal, l’ensenyament dels quals determinà la seva vocació científica. Es doctorà en ciències en 1920.

Fou professor de geologia de l’Escola Superior d’Agricultura, catedràtic de ciències naturals del seminari i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona. Pertanyia a l’Institut d’Estudis Catalans, a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, al CSIC de Madrid, i d’altres corporacions doctes. Del 1935 al 1949 presidí la Institució Catalana d’Història Natural, i del 1947 al 1954 assumí també la presidència de la Societat Catalana de Geografia.

Les seves investigacions s’adreçaren sobretot als massissos muntanyosos propers a Tarragona i a Tortosa. No les interrompé mai, tot i que, uns anys abans de morir, hagué de sofrir l’amputació d’una cama.

Publicà uns cent seixanta estudis sobre temes geològics, especialment de paleontologia, que formen un conjunt ben remarcable.