Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Ribera i Faig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 23 desembre 1919 – Worcester, EUA, 25 juny 1989)

Geòleg i monjo benedictí. Estudià geologia a la Universitat de Barcelona (1943), on també es doctorà el 1986.

Estudià inicialment el Pliocè continental de l’Alt Empordà (1945), el Quaternari de la comarca del Maresme (1945), la geologia de les serralades bètiques segons les idees de P. Fallot (1948), i la sèrie del Plioplistocè de la costa nord-est de la Península (1950).

Establert després als EUA, ensenyà a la Universitat de Harvard, on se li confià un estudi paleontològic de Nou Mèxic (1947) i s’especialitzà sobre els geòlegs angloparlants que havien estudiat la geologia peninsular des del segle XVII.

Posteriorment ingressà a l’orde benedictí, on adoptà com a nom de religió el de Stanislaus.

Riba i Arderiu, Oriol

2 Respostes

(Barcelona, 23 setembre 1923 – 31 maig 2011)

Geòleg. Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu, i germà de Jordi. Visqué a l’exili fins al 1941, any en què tornà a Barcelona, on estudià ciències naturals.

Fou investigador al CSIC de Madrid, catedràtic de geologia a Saragossa, i catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica a la Universitat de Barcelona, membre de l’Acadèmia de Ciències i de l’Institut d’Estudis Catalans i president de la Institució Catalana d’Història Natural.

Ha publicat Mapa litológico de España (1969), Geotermía de la zona volcánica de Olot (1957), Geografia física dels Països Catalans (1976, en col·laboració), Aspectes de la geologia marina de la conca mediterrània balear (1981) i Diccionari de Geologia (1997, en col·laboració).

Renzi i de la Fuente, Miquel de

(Barcelona, 17 juliol 1941 – )

Geòleg, paleontòleg i poeta.

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels mol·luscs de l’Eocè, i estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils.

Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena (1978), Les sales d’espera (1981), Descripció d’un riu (1983), L’assalt al jardí (1986) i El missatger i les ciutats (1990).

Reguant i Serra, Salvador

(Súria, Bages, 24 desembre 1928 – Barcelona, 23 febrer 2016)

Geòleg i estratígraf. Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic (1943-53) i es llicencià en ciències geològiques (1957).

Professor de ciències naturals en el seminari de Vic (1957-67), fou deixeble de C. Virgili i es doctorà en la universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i estratigrafia de l’eocè de la comarca d’Osona.

Catedràtic de la Universitat de Barcelona (1982), s’ha especialitzat en geologia històrica i en geologia regional; en paleontologia ha aprofundit en els coneixements dels briozous cenozoics i en els mummulítids.

Especialitzat en problemes de correlació geològica i particularment del paleogen, així com en aspectes de nomenclatura estratigràfica i la seva normalització, s’ha interessat també en aspectes fronterers humanístics, religiosos i científics i de la didàctica geològica.

Museu Martorell de Geologia *

(Barcelona, 1882-2000)

Veure> Museu de Geologia de Barcelona.

Museu de Geologia del Seminari de Barcelona

(Barcelona, 1874 – )

(MGSB) Museu de geologia. Fundat per Jaume Almera i Comas, té la seu al Seminari Conciliar de Barcelona. És especialitzat en paleontologia (conté 42.000 unitats taxonòmiques).

Disposa d’una biblioteca i d’una cartoteca especialitzada en geologia i topografia de Catalunya i de l’estat espanyol.

Actualment, col·labora amb el Servei Geològic de la Generalitat de Catalunya.

Museu de Geologia de Barcelona

(Barcelona, 1882 – 2000)

Museu. Inaugurat amb el material procedent de les col·leccions malacològiques i arqueològiques que Francesc Martorell i Peña va llegar a la ciutat. Instal·lat en un edifici construït expressament al parc de la Ciutadella per Rovira i Trias, se’n féu càrrec la Junta Autònoma de Ciències Naturals, fundada per aquest motiu.

El 1916 inicià la publicació dels “Treballs del Museu de Ciències Naturals”, amb cinc seccions: zoològica, botànica, geològica, mineralògica i biològico-oceanogràfica.

Va anar incrementant els seus fons i es dedicà a organitzar exposicions i conferències. Posteriorment quedà reduït a museu de geologia -els altres materials foren integrats en diferents museus-, amb una notable secció de mineralogia.

L’any 2000 passà a formar part del Museu de Ciències Naturals, juntament amb el Museu de Zoologia de Barcelona.

Morera i Gatell, Francesc de Paula

(Tarragona, 13 març 1869 – Lleida, 20 agost 1951)

Arquitecte, topògraf i urbanista. Es formà a Barcelona. Arquitecte municipal de Lleida (1906), exercí el càrrec trenta-cinc anys.

Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat (Hotel Pal·las, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc).

Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme.

És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX.

Masachs i Alavedra, Valentí

(Manresa, Bages, 1915 – 16 desembre 1980)

Geòleg. Catedràtic de l’institut de Manresa. Llicenciat en ciències naturals, treballà sobre la geologia de la Depressió Central Catalana, i aviat s’especialitzà en hidrologia (estudi sobre les variacions estacionals en el règim dels rius catalans).

Es doctorà amb la tesi El régimen de los ríos peninsulares (1948). El seu mestre, Maurice Pardé, que resumí la seva tesi (1949), ha contribuït al seu prestigi internacional.

Ha publicat treballs de síntesi, com la part del clima i les aigües a la Geografía de España y Portugal (1954), dirigida per Terán, o del clima i els rius a la Geografia de Catalunya (1958), dirigida per Lluís Solé i Sabarís.

Ha treballat en el mapa geológic d’Espanya a escala 1:50.000.

Martínez i Fernández, Francesc Josep

(Lleó, Castella, 1947 – )

Geòleg. Catedràtic de petrologia i geoquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La seva activitat investigadora se centra en l’estudi de l’evolució dels terrenys metamòrfics de l’antiga Serralada Herciniana; també s’ha interessat pel massís de les Guilleries i pel cap de Creus.

Ha col·laborat amb l’Institut Tecnològic Geominer d’Espanya en l’elaboració de diversos fulls dels mapes geològics a escala 1:50.000 i 1:200.000 de Catalunya, entre d’altres.