Arxiu d'etiquetes: Generalitat

Ou, Oficina de l’

(Catalunya, 29 desembre 1936 – 1939)

Organisme creat pel Departament d’Agricultura de la Generalitat, per tal de promoure el desenvolupament de la producció d’aviram i d’ous per a fer cara a l’escassetat d’aliments causada per la guerra civil.

Tenia funcions de control, organitzà campanyes de propaganda -la batalla de l’ou– i podia decidir la intervenció o l’apropiació de granges o altres establiments.

El director era nomenat pel conseller d’agricultura. L’Oficina disposava d’un comitè consultiu format per un representant de cada sindicat d’avicultors (CNT i UGT), dos representants de la Federació de Sindicats Agrícoles i un de la Federació de Cooperatives de Consum.

Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris

(Catalunya, 2 octubre 1936 – 1939)

Organisme creat per decret de la Generalitat.

Formava part de la Junta de Control Sindical Econòmic del departament d’economia per tal d’assegurar el pagament dels salaris a tot el país; ho feia concedint crèdits a les empreses que no tenien recursos, i en contrapartida, s’establí la mobilització civil dels treballadors subsidiats.

Oficina de Treball de la Generalitat

(Catalunya, gener 1998 – )

(OTG) Servei dependent de la Generalitat que coordina la implementació de les polítiques actives d’ocupació a Catalunya, en substitució de les antigues oficines de l’INEM (Instituto Nacional de Empleo).

Enllaç web: Oficina de Treball de la Generalitat

Oficina de Cooperació Educativa i Científica Internacional

(Catalunya, 1988 – )

Unitat administrativa del departament d’Ensenyament de la Generalitat.

Té per objectiu la cooperació en iniciatives i projectes europeus i d’altres àmbits internacionals, l’organització d’intercanvis escolars i la propagació a Catalunya dels programes d’acció educativa de la Unió Europea i internacionals.

Fou creada com a Oficina de Cooperació Educativa i Científica amb la Comunitat Europea i adoptà el nom actual l’any 2000.

Observatori Català de la Família

(Catalunya, 26 juny 2001 – )

Òrgan. Adscrit al departament de benestar social de la Generalitat de Catalunya, amb la funció d’assessorar la comissió interdepartamental de suport a la família. És la nova denominació de l’anterior Consell Assessor del pla integral de suport a les famílies.

Les seves principals funcions són les d’elaborar informes i fer propostes per a la comissió interdepartamental, analitzar de forma periòdica la situació de les famílies i la seva incidència en la societat catalana i assessorar sobre la planificació de les polítiques públiques amb relació a la família.

La comissió haurà de donar a l’Observatori Català tota la informació sobre les proposicions i actuacions en l’àmbit de la família que duen a terme els departaments de la Generalitat i les organitzacions i institucions que en formen part.

Enllaç: Observatori Català de la Família

Obres Públiques, Conselleria d’

(Catalunya, 19 desembre 1932 – 1939)

Organisme de la Generalitat. El primer conseller fou Joan Lluhí i Vallescà.

Amb diversos canvis de noms, funcionà gairebé sempre lligada a altres conselleries.

El 1935 preparà un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya, en el qual s’ordenava principalment la xarxa de carreteres i l’aprofitament dels rius.

El 1936 organitzà un important pla d’obres públiques per lluitar contra l’atur.

Després s’ocupà també de les funcions de justícia i de proveïments.

Nova Ibèria

(Catalunya, gener 1937 – abril 1937)

Revista editada pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Se’n publicaren tres exemplars, l’últim doble, amb una presentació molt acurada.

Els pintors Antoni Clavé, Joan Commeleran i Francesc Domingo realitzaren les portades.

Nova Economia

(Catalunya, 1936 – 1939)

Conjunt de mesures de política econòmica elaborades durant la guerra civil conjuntament pel Consell d’Economia i per les conselleries de caire econòmic de la Generalitat de Catalunya.

Tenien per objectiu transformar d’una manera gradual el mode de producció capitalista en un nou sistema econòmic presidit per la idea d’igualtat per a uns (anarcosindicalistes) i concretat en una economia socialista per a d’altres (marxistes).

Les mesures resultaren d’una síntesi de les propostes de les diferents formacions polítiques que participaren al govern de la Generalitat i tendiren a la socialització davant una situació canviant que imposava la guerra.

Així, mesos després de l’aprovació del decret de col·lectivitzacions, la conselleria d’economia decretà un conjunt de mesures: regulació dels consells generals d’indústria (9 juliol 1937), creació de la Comissió Reguladora de Preus, de la Comissió Reguladora de Salaris i de la Caixa de Crèdit Industrial i Comercial de Catalunya i decret d’Intervencions Especials, dirigides a un major control i coordinació de l’economia per part dels òrgans de govern.

Formaren part, també, de la Nova Economia, l’adopció de la nova Divisió Territorial de Catalunya, la municipalització de la propietat urbana, la política d’aprofitament industrial de les riqueses naturals de Catalunya (CAIRN), la política d’electrificació total de Catalunya, la nacionalització de les indústries de guerra, la municipalització dels serveis, les mesures financeres del pla Tarradellas (Decrets de S’Agaró) i la sindicació obligatòria dels treballadors del camp.

El govern de la Generalitat organitzà, els dies 5 i 6 de desembre de 1936, al Palau Nacional de Montjuïc, la Primera Jornada de la Nova Economia, en la qual presentà públicament el primer programa de transformació econòmica del país, elaborat pel Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya, en la qual participaren Lluís Companys, Diego Abad de Santillán, Joan P. Fàbregas, Josep Giménez i Estanislau Ruiz i Pontesi.

Normalització Lingüística a Catalunya, la

(Catalunya, 6 abril 1983)

Decret de la Generalitat, aprovat pel Parlament amb l’objectiu de fomentar el coneixement i l’ús de la llengua catalana.

La llei fou aprovada per consens general (amb cap vot en contra i una sola abstenció), centra l’atenció en els àmbits de competència de la Generalitat: declara el català llengua d’ús oficial (títol I), llengua pròpia de l’ensenyament (títol II) i n’estableix la presència als mitjans de comunicació propis o de gestió autonòmica (títol III); preveu així mateix intervencions de suport i foment en els altres àmbits de la societat.

El 1993 s’inicià un procés de reforma de la llei per accentuar l’ús social de la llengua. Si bé el Tribunal Suprem plantejà la possible inconstitucionalitat d’alguns articles, la llei fou finalment declarada constitucional (sentències del Tribunal Constitucional i del mateix Suprem), i el 1997 s’arribà a un acord parlamentari per procedir a la seva reforma, que donà pas a la Llei de Política Lingüística del 1997.

Enllaç web: Llei 7/1983, de Normalització Lingüística

Mobilització Civil, Decret de

(Catalunya, 23 setembre 1937 – 1939)

Decret de la Generalitat. Signat pels consellers de finances, economia i treball.

Establia la mobilització de tots els treballadors d’empreses que obtenien préstecs de l’Oficina Reguladora de Pagaments de Salaris per a ocupar uns llocs de treball determinats.

Un segon decret (5 octubre) establí la mobilització civil de tots els treballadors de la construcció i d’explotacions mineres de productes no indispensables per a la guerra.