la Ferreria (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Caseria de l’antic terme de Sant Salvador de Toló, a la vora de l’antic camí de Tremp a l’hostal Roig.
la Ferreria (Gelida, Alt Penedès) Despoblat, a l’esquerra de l’Anoia, davant el nucli urbà.
la Ferreria (la Granja de la Costera / Rotglà i Corberà / Xàtiva, Costera) Casa i territori repartit entre els tres municipis.
Castellnou (Gavet de la Conca, Pallars Jussà) Llogaret de l’antic municipi de Sant Salvador de Toló, situat en un coster, a l’esquerra del riu de Conques. L’església és dedicada a santa Maria.
Castellnou * (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell) Veure> Castellnovet (llogaret).
Castellnou (Moià, Moianès) (o Castell de la Plana) Antic castell i terme, a la dreta de la riera de Castellnou o de Passarell (afluent, per la dreta, de la riera de Marfà), que neix al puig de Rodors.
Castellnou (Castellet i la Gornal, Alt Penedès) Antiga quadra.
Castellnou (Vilanova de Segrià, Segrià) Despoblat. La carta de poblament fou atorgada pels templers el 1213.
Castellnou (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat) Despoblat, del qual resta l’església de Sant Miquel de Castellnou.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble, a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
El segle XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada, i fins al 1970 pertanyia al municipi de Sant Serni.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.
El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.
El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.
L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (936 m alt) i antic municipi (25,38 km2), agregat el 1970 a l’actual, situat a la dreta del barranc de Xèrcoles, era de la jurisdicció dels comtes d’Aranda.
Dins de l’antic terme es troben els pobles de Sant Miquel de la Vall (que donava nom al municipi fins a mitjan segle XX), Sant Martí de Barcedana i Sant Cristòfol de la Vall i el castell i ermita de Sant Gervàs.
Municipi del Pallars Jussà (Catalunya): 90,90 km2, 421 m alt, 297 hab (2016)
Estès a l’esquerra del riu de Gavet, afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, fins als estreps septentrionals del Montsec de Rúbies i format per un conjunt d’antics pobles de la conca de Tremp. Hi ha boscos de roures i alzines, i també hi abunden els boixos.
Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, farratges i llegums) i la ramaderia ovina i porcina. El canal de Gavet duu aigua del pantà de Talarn a la central de Gavet, a la vora esquerra de la Noguera Pallaresa, vora Sant Serni. Àrea comercial de Tremp.
El poble es troba a l’esquerra del riu de Gavet; l’església parroquial és dedicada a sant Pere. El 1970 li foren incorporats els antics termes municipals d’Aransís, Sant Salvador de Toló i Sant Serni.
El municipi comprèn, a més, el poble de Fontsagrada i la caseria de Terrassa.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 