Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Preses, les (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 9,39 km2, 474 m alt, 1.764 hab (2017)

0garrotxaSituat al sud d’Olot, a la plana d’en Bas, entre la capçalera del riu Fluvià i les serres del Corb i de Marbolenya.

L’alta humitat climàtica permet els conreus del blat de moro i alfals sense regar, també produeix blat, fajol i fesols. Ramaderia: bestiar boví i porcí. Indústria alimentària, amb predomini de la producció d’embotits, i de materials per a la construcció i de plàstics. És centre de segona residència i d’estiueig. Àrea comercial d’Olot.

Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Pere.

El municipi comprèn, a més, els veïnats de Boscdetosca, Pocafarina i la Boadella, l’església i veïnat de Sant Miquel del Corb i l’ermita de Sant Martí del Corb.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesFestival És dansaRàdio La Vall

Planes d’Hostoles, les (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 37,50 km2, 370 m alt, 1.629 hab (2017)

0garrotxaSituat a la vall d’Hostoles, des del castell d’Hostoles fins a l’hostal del Fang, arran de les Guilleries, a la dreta del riu Brugent, que drena el terme en direcció nord-oest – sud-est, a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb les d’Osona i la Selva. Gran part del territori és muntanyós i cobert en part de boscs d’alzines, roures i faigs.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, blat de moro, farratges i lleguminoses). Té certa importància la ramaderia (bestiar oví, boví i porcí) i l’avicultura. La indústria és molt diversificada: dels mobles, de la construcció i alimentària. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta del riu Brugent; església parroquial de Sant Cristòfol (esmentada ja el segle XII). Formà part del terme del castell d’Hostoles i de la batllia reial de la vall d’Hostoles.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Cogolls, les Encies i Sant Pere Sacosta, el veïnat de Pocafarina, la masia i volcà de Treiter i l’antic castell de Puig-alder.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeRàdioGrup Excursionista

Olot, regió volcànica d’

(Garrotxa)

Regió volcànica dels Pirineus orientals, on hi ha una quarantena de cons volcànics, en bon estat de conservació i amb importants corrents de lava basàltica. El focus principal és al pla d’Olot i als seus vessants (el camp de lava ocupa una gran part del pla, uns 25 km2), on la lava afluí seguint la vall del Fluvià i arribà fins a Sant Jaume de Llierca.

Un altre sector important és a la vall tectònica del Ser, al peu de l’escarpament de falla de les serres del Corb i de Finestres, on hi ha els volcans més importants (Santa Margarida i el Croscat); la lava seguí aquí la vall del riu fins al molí de Gibert, passat el Sallent de Santa Pau.

Finalment un tercer grup es pot considerar constituït per una sèrie de volcans situats a la vall del Llémena i de la riera d’Adri.

Al sector d’Olot també hi hagué erupcions antigues, ja que hom troba còdols de basalt als materials pliocènics de la vall del Fluvià. En les erupcions modernes hom reconeix diferents fases que han estat situades totes dins el Quaternari mitjà.

Quant a les formes de relleu, a més dels cons volcànics de tipus strombolià, dels quals n’hi ha amb cràter central (Montsacopa, Santa Margarida), amb cràters laterals (Garrinada), constituïts per escòries petites i uniformes (Montsacopa) o per materials grossers (Montolivet, Croscat), hi ha taules de lava, posades en relleu per l’erosió fluvial diferencial, com a Castellfollit de la Roca o a Sant Joan les Fonts, on es pot veure la constitució interna consolidada en prismes allargats.

Són abundants, al sector del Ser, les acumulacions de lapil·lis (dites al país grederes) i, prop d’Olot, les formacions de laves poroses, consolidades en sectors d’aiguamolls, com en el bosc de Tosca.

L’any 1982, la zona compresa entre les valls del Fluvià i del Ser i la capçalera de les valls d’Aiguabella i Sant Iscle fou declarada, per la Generalitat de Catalunya, Paratge Natural d’Interès Nacional de la zona volcànica de la Garrotxa. Per la mateixa llei foren declarades Reserves Integrals Geobotàniques la major part del cons volcànics i la fageda d’en Jordà. El 1986 fou aprovada la creació del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Enllaç web: Parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Olot (Garrotxa)

Municipi i capital de la comarca de la Garrotxa (Catalunya): 29,03 km2, 443 m alt, 34.194 hab (2017)

0garrotxaSituat a la plana d’Olot, al peu dels volcans Montsacopa, la Garrinada i Montolivet, a les ribes del Fluvià, que drena el terme.

A causa de l’alta humitat climàtica s’obté (sense regar) blat de moro, el conreu de cereals més important, seguit del sègol i el blat; a més, s’hi conreen, en rotació, llegums (mongetes), naps i farratge (sobretot l’alfals, que substitueix el fajol). És important la ramaderia, principalment el bestiar boví i el porcí; es va incrementant la cria de vaques lleteres estabulades (és un centre receptor de llet, amb granges per a l’explotació del producte, que en part també s’exporta cap a Manlleu).

La indústria, que ocupa la major part de la població activa, és principalment tèxtil (ja documentada al segle XV). Destaquen també la metal·lúrgia i les indústries derivades de la fusta (torneries, serradores) i de les activitats primàries (farina, licors, xocolata, lleteries i, sobretot, conserves de carn de porc). És un dels centres més importants de la Península en la producció d’imatgeria religiosa. S’han de destacar, a més, la indústria paperera (capses de cartró, paper de fumar), d’adobs, química i de fabricació de materials per a la construcció (forns de calç, etc).

pobl_olotLa població, que manifestà una regressió al segle XIX, en què va començar amb 10.000 h i va arribar el 1900 a 7.938 h, durant el segle XX es va triplicar amb escreix, a un ritme progressivament accelerat de creixença, especialment en el decenni 1960-70. És centre de l’àrea comercial.

HISTÒRIA.- Han estat trobades restes de la cultura ibèrica, corresponents a petits poblats ibèrics que en època romana degueren concentrar-s’hi i conservar el nom de la tribu dels olossitani. A l’alta edat mitjana estigué sota el patronatge del monestir benedictí de Sant Aniol d’Aguges, que colonitzà el sector. L’any 1097 passà a la jurisdicció de l’abat de Ripoll, i el 1111 als comtes de Barcelona. Va ésser fortificada entrat ja el segle XIII, però fou destruïda al segle XV per dos terratrèmols (1427-28); gràcies a la protecció d’Alfons IV el Magnànim fou reedificada, i l’any 1434 ja tenia 400 cases i al segle XVI 1.000 focs.

olot1En la guerra de Successió els miquelets d’Olot excel·liren per la seva valentia fins al 1709, en què les tropes franceses ocuparen la ciutat. Reducte dels carlins durant molt de temps, en la tercera guerra Carlina hi instal·laren el seu centre d’operacions; el 26 d’agost de 1875 caigué en poder de les tropes governamentals, i així finalitzà la guerra carlina a Catalunya. El 1895 s’hi celebrà una assemblea convocada per la Unió Catalanista per discutir qüestions relacionades amb la implantació del règim propugnat per les Bases de Manresa. El 1907 li fou atorgat el títol de ciutat.

ART.- Enderrocada, la ciutat, quasi totalment pels terratrèmols del segle XV, és poc rica en edificis medievals; el més important dels conservats és l’església gòtica de l’antic convent del Carme, d’una sola nau i amb un interessant claustre renaixentista. Del segle XVII hi ha l’edifici de l’Hospital. Ja al segle XVIII cal esmentar l’església de Sant Esteve, que conserva la capella del Roser, amb un altar i un retaule barrocs, un Sant Crist i un Sant Marc d’Amadeu i un quadre del Greco, el Crist amb la creu a coll, al museu instal·lat a la sagristia. De la mateixa època és el santuari de la Mare de Déu del Tura, on hi ha obres d’Amadeu i la imatge romànica (segle XI o XII) de la patrona d’Olot.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCentre ExcursionistaUnió EsportivaRàdioTelevisió

Museu Comarcal de la Garrotxa

(Olot, Garrotxa, 1981 – )

Museu. És una secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Inicialment, tenia la seu a l’edifici neopal·ladià (1854) de la ciutat i incorporà el fons provinent del Museu d’Art Modern d’Olot. L’any 1987 inaugurà nova seu i noves dependències a l’antic hospici d’Olot. Aquest edifici acull les sales d’exposició permanent dedicades a l’activitat artística de la comarca entre final del s XVIII i mitjans del s XX.

La destacada col·lecció d’art dels s XIX i XX està centrada, fonamentalment, en la pintura paisatgística de l’escola d’Olot (impulsada pels germans Vayreda i Josep Berga) i els seus continuadors. Mostra també l’escultura modernista i noucentista, al costat de la qual cal destacar la presència d’obres d’artistes reconeguts i la col·lecció de cartells modernistes del concurs dels Cigarrillos París.

Com a secció de ciències naturals, l’any 1991 fou inaugurat, a la Torre Castanys, al Parc Nou d’Olot, el Museu dels Volcans. Els seus continguts se centren en la presentació del medi físic de la Garrotxa incidint, per una banda, en els fenòmens sísmics i vulcanològics i, per l’altra en els principals ecosistemes de la comarca.

Compta amb una tercera seu a Can Trincheria, una de les cases pairals de la primera meitat del s XVIII més importants d’Olot, que ha estat habilitada com a casa-museu.

Enllaç web: Museu de la Garrotxa

Montagut i Oix (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 93,70 km2, 276 m alt, 919 hab (2017)

0garrotxa

Situat a la dreta del Llierca, afluent del Fluvià, aquest últim rega el sector meridional del terme, mentre que el Llierca n’assenyala el límit oriental, al límit amb el Vallespir. El relleu és accidentat (serra del Mont, al sud), amb pinedes i alzinars.

Gràcies a l’alta pluviositat estiuenca s’obté blat de moro, sense regar; a més s’hi conreen altres cereals i farratge. Ramaderia bovina i porcina, i avicultura. Destaca la indústria tèxtil cotonera (teixits), cal esmentar-ne també les alimentàries (embotits) i de la construcció. Àrea comercial d’Olot. La població, amb tot, tendeix a disminuir.

La capital és Montagut de Fluvià. El terme comprèn, a més, els pobles d’Oix i Toralles, els veïnats del Cós, Sant Eudald de Jou, els Angles i Colldecarrera, el santuari de la Devesa i les masies i capella de Plansalloses.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Mieres (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 26,29 km2, 286 m alt, 317 hab (2016)

Situat al límit amb el Pla de l’Estany, a la vall del riu Tort. El terme és boscat i accidentat al sud per les serres de Finestres i Rocacorba.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà que produeix farratges i, sobretot, cereals (blat, blat de moro i mill), complementada per la ramaderia de bestiar boví (producció de llet). Àrea comercial de Banyoles. La població ha minvat notablement des de la fi del segle XIX, sobretot en el període 1960-80.

La vila es troba entre la riera de Mieres, afluent del Ser, i el riu Tort, i hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, barroca.

Dins el terme hi ha el barri de la Cellera (amb l’església de Santa Maria de Romeria), el poble del Freixe, els veïnats del Samuntà i Burgueroles i els antics pobles de Ruïtlles i Pinçac.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Maià de Montcal (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 17,29 km2, 241 m alt, 433 hab (2016)

0garrotxa

Situat entre el riu Fluvià i les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al límit amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà. El terme és drenat per la riera de Maià, afluent del Fluvià per la dreta. El terreny és en part accidentat, amb bosc d’alzinars i rouredes (poc explotat); la resta penetra en la plana empordanesa.

Agricultura de secà (blat de moro, farratge, vinya, oliveres i patates). Hi ha cria de bestiar (vedells i porcs). Àrea comercial de Figueres. La població ha sofert una davallada constant des de mitjan segle XIX.

El poble és al peu del Montcal, dominat per l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica (segle XII), esmentada ja el 978. El 1969 li fou unit l’antic municipi de Dosquers.

Dins el terme hi ha també el barri de les Ferreries, la caseria de Bruguers, els veïnats de Jonqueres (amb el santuari de Santa Magdalena de Maià), Pocafarina, Llorenç, Llorençà i el Pla i el santuari de Sant Prim i Sant Felicià.

Enllaços web: AjuntamentEstadístiques

Finestres -Garrotxa-

(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)

(o Santa Maria de Finestres)  Poble (880 m alt), damunt la serra de Finestres. El 1970 tenia nou famílies en poblament dispers.

L’església parroqial i santuari (la Mare de Déu de Finestres) és a l’extrem d’una aresta rocallosa i acinglerada, sota les restes del castell de Finestres (960 m alt), que dominava la plana de Santa Pau, a la vall del Ser.

El castell és esmentat ja el 947, a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria; pertanyia als comtes de Barcelona, i el tingueren en feu els de Besalú. El 1323 formava part de la baronia de Santa Pau. En 1464-73 estigué en poder dels remences, i en fou un important centre d’operacions.

L’església de Santa Maria esdevingué priorat benedictí depenent de Sant Esteve de Banyoles, i s’extingí el 1836. Fou molt afectada pels terratrèmols del 1427, i fou refeta i ampliada el 1779. El 1836 esdevingué parròquia.

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques