Arxiu d'etiquetes: Garrotxa

Beuda (Garrotxa)

10 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 35,91 km2, 338 m alt, 199 hab (2016)

0garrotxaEstès des del vessant sud del massís del Mont fins a la conca del Fluvià, que limita el terme pel sud, en una petita vall, al nord-est d’Olot. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (gra, vinya, oliveres i fruiters), la ramaderia (bestiar boví, porcí i oví) i l’explotació d’algunes pedreres de qualitat són les bases de l’economia local. També hi ha una fàbrica de paper, vora el riu. Àrea comercial d’Olot. Amb tot, la població ha minvat notablement a partir de finals del segle XIX.

El poble és situat al peu dels contraforts del massís del Mont; destaca l’església parroquial de Sant Feliu, romànica, del segle XII, amb una remarcable pila baptismal; l’antic castell de Beuda està actualment en ruïnes.

Dins el terme es troben els pobles de Lligordà, Segueró i Palera, també amb esglésies romàniques, l’antic veïnat de Bóixols, l’antic monestir del Sant Sepulcre de Palera, la masia i caseria de Falgars i les masies del Noguer de Segueró i de Coma-de-roure.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Besalú, monestir de

13 Respostes

(Besalú, Garrotxa)

Abadia benedictina (Sant Pere de Besalú), fundada el 977 pel comte-bisbe Miró III Bonfill, que la posà sota el patrocini de la Santa Seu. El comte Bernat I Tallaferro féu renovar l’església, consagrada el 1003, i li donà les relíquies dels sants Prim i Felicià, que foren centre de devoció i de pelegrinatge comarcal.

Amb l’intent de reformar-la, el comte Bernat II, el 1070, la uní a Sant Víctor de Marsella. El 1086 recuperà la dignitat abadial. Tingué un priorat prop dels murs de Tarragona, el de Santa Magdalena, i, a més, el de Santa Maria del Collell.

El 1592 el papa Climent VIII li adjuntà els monestirs de Sant Quirc de Colera i de Sant Llorenç del Mont (o de Sous).

S’extinguí amb l’exclaustració del 1835. Entre el 1908 i el 1914 serví d’estatge als monjos francesos d’Encalcat, expulsats de França per la llei de Combes (1904).

L’església abacial, renovada vers el 1160, és ara l’església parroquial de Besalú. Té tres naus i tres absis, el central amb un deambulatori, els capitells del qual demostren la mà d’un artista del nord d’Itàlia. La resta del treball esculpit s’assembla al treball de les escoles rosselloneses. El massís campanar que li fa costat és obra del 1697.

Besalú (Garrotxa)

62 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 4,93 km2, 151 m alt, 2.438 hab (2016)

0garrotxaSituat a la vall del Fluvià, on la llacuna de Besalú actua de col·lector, al peu de les muntanyes de la Mare de Déu del Mont, al nord-oest de Girona. El terreny és accidentat pels contraforts de la serralada Transversal; hi abunden pinedes i alzinars.

Les activitats econòmiques més importants del municipi són avui les indústries (tèxtil, paperera, del guix i de la calç) i les derivades del turisme, que s’han imposat a l’agricultura, que està en retrocés. Pels serveis i el comerç destaca com a centre subcomarcal. La població va augmentar notablement entre 1960 i 1980 a causa de la immigració comarcal.

pobl_besaluLa vila, de gran atractiu arquitectònic i declarada conjunt històrico-artístic el 1966, manté un aire medieval, amb el castell de Besalú, centre del comtat de Besalú i de la sots-vegueria de Besalú, Hi destaquen alguns carrers porticats, els edificis de la Cúria Reial, la Casa de la Vila i la Casa dels Arcs, el pont fortificat sobre el Fluvià, del segle XII, el monestir benedictí de Besalú, amb les esglésies romàniques de Sant Pere (segle XII) i de Santa Maria de Besalú, successora de la de Sant Miquel de Besalú; l’església de Sant Vicenç (segles XII-XIII), amb elements de transició i un gran finestral gòtic, i l’antic hospital de Sant Julià, amb portada romànica.

El seu antic nom, Bisuldunum, era preromà, puix que era la capital del territori dels castel·lans. Fou capital del seu efímer bisbat. Fou saquejat pels francesos el 1794.

Dins el terme hi ha també les antigues esglésies de Santa Maria de Bell-lloc (segle XII), de Sant Martí de Capellada i de Santa Maria de Recolta (al veïnat de Recolta).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Amics de Besalú

Argelaguer (Garrotxa)

9 Respostes

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 12,54 km2, 183 m alt, 415 hab (2016)

0garrotxa

Situat a la vall del Fluvià, a la confluència d’aquest riu amb el Llierca. La zona muntanyosa és coberta d’alzinars i pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (moresc, civada i blat); i és escàs el regadiu. La ramaderia compta amb bestiar boví, porcí i oví. La tradicional indústria de corders, d’espardenyers i d’esclopers començà a decaure al començament del segle XX fins a desaparèixer pràcticament, circumstància que va provocar una important davallada de la població. El municipi compta amb una central hidroelèctrica.

El poble és emplaçat prop de la riba esquerra del Fluvià; l’església parroquial de Santa Maria és d’origen romànic i té agregats l’església de Santa Magdalena de Montpalau i el santuari del Guilar, al veïnat d’aquest nom.

Dins el terme és troben, a més, el castell de Montpalau, els veïnats de Tapioles i Hostalnou de Llierca. Partit judicial d’Olot.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques